La transició cap a l'electromobilitat no és tan ràpida i idíl·lica com les institucions, els fabricants i les administracions havien previst. Els cotxes elèctrics no acaben de triomfar, la infraestructura de càrrega en molts països continua sent deficient i en molts casos les marques s'estan replantejant la seva estratègia d'electrificació total, de moment amb endarreriments en la seva aplicació. Però el cert és que, malgrat la incertesa, avui en dia els vehicles ofereixen més opcions mecàniques que mai. Fa uns anys només es podia escollir entre dièsel o benzina, però avui en dia l'electrificació ha fet augmentar notablement les possibilitats.

Si deixem de banda opcions que gairebé no tenen oferta (com l'hidrogen) o d'altres que no han acabat de triomfar (com el gas liquat del petroli o el gas natural comprimit), el fet és que la majoria de vehicles que es venen continuen fent servir benzina o dièsel (bé, d'aquest tipus cada cop n'hi ha menys), però abans d'arribar als 100% elèctrics hi ha tot un catàleg d'híbrids que convé analitzar.

Així es presenta el panorama híbrid amb etiqueta eco

Els cotxes híbrids són aquells que fan servir un motor de combustió que es combina amb un o més motors elèctrics per, funcionant conjuntament, reduir els consums i les emissions i obtenir una etiqueta de la DGT més avantatjosa. Els més senzills de tots són els coneguts com a microhíbrids, híbrids lleugers o mild-hybrid, que fan servir un sistema de 48 V que, tret d'algunes excepcions, no és capaç de moure les rodes per si mateix però sí que serveix per assistir en algunes funcions el motor de combustió. Així, aquests vehicles aconsegueixen reduir lleugerament els consums, aporten un petit plus de potència, fan que el sistema start-stop entri en funcionament abans i el més important de tot: aconsegueixen l'etiqueta eco. Però que ningú s'enganyi: a la pràctica són al 99% cotxes de combustió.

Si pugem un esglaó hi trobem els híbrids convencionals, també coneguts com a HEV. Aquests cotxes són els que tothom associa al concepte híbrid, perquè a finals del segle passat Toyota va començar a popularitzar-los gràcies al Prius. En aquest cas el motor de combustió continua sent el protagonista principal a l'hora de moure el vehicle, però el motor elèctric també pot generar moviment i la bateria encarregada d'alimentar-lo és força més gran.

Com que no es poden endollar per recarregar-se, continuen sent igual de pràctics que un vehicle de combustió a l'hora de fer benzina, de manera que són els cotxes més adequats si ens movem molt per ciutat i volem reduir els consums de veritat. El problema principal d'aquests cotxes és que el cost de les bateries fa que no siguin tan econòmics (o, veient els preus actuals del mercat, fa que siguin encara més cars), tot i que també obtenen l'etiqueta eco de la DGT.

I els híbrids endollables amb etiqueta 0?

Però existeix un últim nivell abans d'arribar als cotxes 100% elèctrics: els híbrids endollables o PHEV. Malgrat que pugui semblar que són cotxes molt més complexos que els anteriors, la veritat és que l'únic que fan és augmentar la capacitat de la bateria i la potència del motor respecte a un híbrid convencional per poder circular durant més quilòmetres en mode elèctric. I si són capaços d'homologar 40 km o més, ja disposen de l'etiqueta 0 de la DGT, amb tots els avantatges fiscals i econòmics que això suposa. Ah, i també hi ha una altra diferència: al ser endollables, com el seu nom indica, la bateria es pot carregar mitjançant un endoll.

A l'Ara Motor hem provat diversos vehicles híbrids endollables, com per exemple el Kia Sportage PHEV, el Ford Explorer híbrid endollable, l'Audi Q7 60 TFSIe o el Volkswagen Golf GTE. Però com es pot veure, excepte en comptades ocasions, o bé es tracta de vehicles de tipus SUV o bé de compactes però amb un cert nivell d'esportivitat (i preu elevat). És per aquest motiu que la prova del Kia XCeed PHEV d'avui ens servirà per tractar de respondre a la pregunta que ens fèiem al principi: quan és recomanable comprar un cotxe híbrid endollable?

Kia XCeed PHEV, una barreja entre compacte i SUV

Poc podem explicar del Kia XCeed que no hàgim explicat anteriorment. A la prova que li vam fer ara fa poc més d'un any el vam considerar com un dels compactes més assenyats del mercat gràcies al seu bon equilibri entre disseny aventurer, espai interior, eficiència i preu competitiu. I el cert és que tot el que s'ha explicat sobre el disseny interior i exterior del cotxe resulta plenament vigent en aquesta versió PHEV, perquè no hi ha gairebé res que sigui diferent.

Més enllà de les possibles combinacions de color i de les llandes escollides, només hi ha dos elements que ens permeten identificar si un XCeed és híbrid endollable o no: d'una banda, la tapa de l'endoll, ubicada a l'aleta davantera esquerra. I, de l'altra, la insígnia identificativa situada a la porta del maleter. I per dins passa exactament el mateix, l'habitacle és idèntic i ens haurem de fixar en els rellotges digitals del quadre de comandaments o en els menús específics per distingir el XCeed híbrid endollable de qualsevol altre.

Ara bé, com comentàvem abans, els híbrids endollables equipen un motor elèctric que pot moure les rodes i que està alimentat per una bateria de més capacitat que la d'un híbrid convencional, a més del motor de combustió i del dipòsit de benzina de qualsevol vehicle. I tot això ocupa espai, però les marques procuren que l'estructura dels vehicles i el seu disseny no canviï en funció de la seva mecànica. Així doncs, el perjudicat és clarament el maleter. En el cas del Kia XCeed les versions de combustió sense hibridació ofereixen 426 litres de capacitat, les microhíbrides redueixen la xifra fins als 380 litres i els models híbrids endollables com el que avui ens ocupa s'han de conformar amb 291 litres.

Com funciona un híbrid endollable en el dia a dia?

Arribats a aquest punt i havent presentat el model híbrid endollable que estem provant, és hora d'explicar com és conduir un PHEV en el dia a dia per poder respondre a la pregunta inicial. En el cas del Kia XCeed la carta de presentació és força senzilla, malgrat la complexitat d'aquest tipus de mecànica: el motor de gasolina és un 1.6 atmosfèric de 105 CV, mentre que l'elèctric aporta 61 CV més i està alimentat per una bateria de 8,9 kWh bruts que li permet homologar una autonomia de 42 km en les versions més equipades (amb llandes més grosses) i de 48 km en la d'accés. I sí, com que en tots els casos l'autonomia homologada és superior als 40 km, totes les versions PHEV disposen d'etiqueta 0.

Conduir aquest cotxe és realment senzill, ja que prioritza en tot moment la conducció en mode elèctric i tan sols fa servir el motor de combustió quan la demanda de potència és molt alta, quan seleccionem el mode Sport o quan no disposem de càrrega suficient a la bateria. I en aquest darrer escenari el cotxe es comporta com qualsevol híbrid convencional, és a dir, recarregant la bateria el mínim imprescindible per poder actuar en moments de baixa demanda de potència o movent-nos per ciutat.

Així doncs, tot i que la potència conjunta sigui de 141 CV (la xifra real gairebé mai és la suma de les potències dels dos motors, sinó la màxima potència disponible en el règim òptim de cadascun), el fet és que el XCeed és com la majoria d'híbrids endollables del mercat: suau i eficient. És cert que en trams revirats se'n surt sense gaires complicacions, però ni la concepció del vehicle ni els 1.519 kg de pes ajuden en aquests escenaris. Així, on es troba més còmode a nivell de suspensions és en autopistes i autovies, i a nivell mecànic a la ciutat.

En aquest àmbit és on més es poden aprofitar els avantatges d'un cotxe híbrid endollable. El XCeed PHEV homologa un consum d'entre 1,4 i 1,7 litres cada 100 km, però, com hem explicat en més d'una ocasió, aquestes xifres no són reals perquè es calculen d'acord amb la despesa de combustible de 100 km començant la prova amb la bateria al 100%. És a dir, que en mode 100% elèctric la despesa és 0 i sense bateria el consum augmenta fins a xifres molt superiors als 1,4 litres.

A la pràctica és fàcil baixar dels 5 litres, fins i tot dels 4,5 si fem molta ciutat, on el motor elèctric és el principal protagonista. I el que és encara més interessant: podem optar per recarregar la bateria fent servir el propulsor de combustió (quan circulem per autopista, per exemple, per no tenir la necessitat constant d'estar endollant el vehicle) i malgrat tot el consum se situarà en uns 5,5 litres aproximadament. Tot plegat amb una autonomia real en mode elèctric d'uns 30-35 km en ús combinat, però que pot superar els 40 sense problema si ens movem per entorns urbans. En aquest sentit, es nota que el XCeed no és un SUV a l'ús, sinó que deriva d'una carrosseria compacta que és més aerodinàmica i més lleugera.

Així doncs, quan és recomanable un cotxe híbrid endollable? 

És possible que a hores d'ara més d'un lector tingui clar si li interessa o no un híbrid endollable, però per si encara no queda clar, repassem alguns conceptes més. Un usuari que faci entre 15.000 i 30.000 km anuals, dels quals una part molt important siguin per ciutat, i que pugui recarregar el seu vehicle a casa, té el perfil ideal per adquirir un vehicle híbrid endollable. Cal tenir present que la majoria de PHEV no disposen de càrrega ràpida, de manera que recarregar-lo fora de casa és una operació molt lenta i, per tant, si en aquesta equació hi traiem la possibilitat de recarregar el vehicle a casa, un PHEV deixa de ser interessant (caldria optar per un híbrid convencional). Com a exemple, la bateria del Kia XCeed PHEV admet una potència de recàrrega màxima de 3,3 kW i tarda una mica menys de 3 hores a arribar al 100% de bateria.

D'altra banda, és important tenir present que un cotxe híbrid endollable no és una opció gaire interessant per a tots aquells usuaris que facin molts quilòmetres per autopista. O, com a mínim, que els facin en tirades molt llargues. Si cada dia hem de fer 30 quilòmetres per anar a la feina i d'aquests uns 20 o 25 són per autopista, amb un cotxe com aquest gastarem molt poca benzina en el nostre dia a dia, amb l'estalvi considerable que això suposa. Però si del total de quilòmetres que li fem fer al cotxe la majoria són en tirades de 300 o 500 quilòmetres per autopista, gairebé no notarem cap estalvi de combustible i haurem de patir les conseqüències d'haver d'arrossegar un pes extra que amb un cotxe de combustió convencional o un mild-hybrid no existiria.

Finalment, una darrera consideració. Els cotxes híbrids endollables acostumen a ser sensiblement més cars que els híbrids convencionals i molt més cars que els de combustió. Per exemple, el Kia XCeed té un preu inicial segons el configurador de la marca coreana de 19.930 euros, mentre que la versió PHEV augmenta aquesta xifra fins als 28.010 euros. Ara, només cal donar una ullada al mercat per comprovar com aquests 8.000 euros de diferència són pocs en comparació amb el que demanen altres fabricants. Així doncs, la compra d'un vehicle PHEV pot ser molt encertada o un error clamorós, de manera que cada usuari haurà d'analitzar a partir de tot el que s'ha exposat si hi està interessat o no.

El que sí que queda clar és que qui consideri que s'adapta a les seves necessitats trobarà en el Kia XCeed PHEV un dels millors candidats del mercat. Un cotxe amb un disseny aventurer a mig camí entre SUV i compacte, un interior espaiós, tecnològic i de qualitat i un preu força competitiu en el seu segment. Això sí, que no esperi una potència fulgurant, ja que és un cotxe més eficient que potent.