Ja fa més de quaranta anys que el Golf és el rei indiscutible del segment de cotxes compactes o hatchback del mercat. Ningú, absolutament ningú, ha sigut capaç de discutir al Golf l’hegemonia europea. Sense anar més lluny, va ser el cotxe més venut a Europa el 2021, i és l’únic turisme convencional que resisteix l’embranzida dels SUV, cridats a monopolitzar el mercat en un futur no gaire llunyà. I, d’entre tots els models, generacions i acabats del Golf, hi ha unes sigles màgiques que han fet fortuna, GTI, que durant anys han caracteritzat els models passionals i esportius del Golf. Sí, el Golf també té versions més potents anomenades Golf R, però les sigles GTI són una llegenda. Des de la generació anterior, Volkswagen va decidir afegir una versió ecològica híbrida endollable al seu mític GTI, que va rebre el nom de Golf GTE i que vam poder provar ara fa quatre anys.

Una estètica discreta, una mecànica exhuberant

A primer cop d’ull costa diferenciar les versions GTE del Golf de les altres versions GTI, amb les quals comparteix plataforma i posada a punt. De fet, la versió esportiva i híbrida endollable del Golf només es pot diferenciar pels detalls de color blau i les motllures i insercions amb el logo GTE. Un altre element característic d’aquest GTE és el fet d’amagar els tubs d’escapament convencionals per un difusor amb embellidors de plàstic, o els grups òptics led que poden il·luminar la part baixa del radiador, aportant una imatge més tecnològica i moderna. A tot això cal sumar-hi llandes de sèrie de 17 polzades (la nostra unitat de prova en porta unes d'opcionals de 18 polzades) i unes pinces de fre pintades de color vermell, com les dels GTI de tota la vida.

Els interiors del Golf GTE no difereixen pas gaire dels de la resta de models de la gamma, més enllà d’alguns gràfics propis i específics en el quadre d’instruments digital o digital cockpit per a aquesta versió híbrida endollable, i alguns detalls com els pedals i motllures específics de color blau. La nostra unitat de prova disposa d’alguns extres interessants com el sostre solar i els seients esportius d’estil bucket, que li aporten un extra d’esportivitat i disseny. També hi destaca la llum ambient o il·luminació interior configurable amb fins a 30 colors i combinacions diferents a escollir, o el hed-up display que projecta informació important sobre el vidre davanter, perquè no hàgim de desviar gaire la mirada.

L’espai interior i l'habitabilitat del vehicle són correctes, però no arriben a ser, ni de bon tros, els millors del segment. De fet, el seu maleter passa dels 381 litres de capacitat de les versions amb motor de combustió a tan sols 272 litres en aquesta versió, mentre que les places posteriors continuen oferint bon espai per a dos ocupants adults i una plaça central posterior que no està pensada per oferir comoditat en grans desplaçaments.

La vuitena generació del Golf ha portat com a gran novetat el fet que per primer cop en la història del compacte de Volkswagen hi hagi dues versions híbrides endollables en la seva gamma, un senyal més que els temps han canviat. El nou Golf disposa d’una versió bàsica anomenada e-Hybrid de 204 CV i la versió GTE de 245 CV que hem pogut provar. Tot i que en realitat són el mateix cotxe bastit sobre la nova plataforma MQB del grup (que també fa servir el Cupra León, un model bessó d’aquest Golf GTE) i el mateix paquet de bateries de 13 kWh de capacitat, el GTE té una autonomia en mode elèctric de 63 quilòmetres, una xifra una mica inferior als 71 quilòmetres que promet la versió e-Hybrid. Aquesta diferència d’autonomia s’explica pel pes i sobretot per les prestacions més contundents de la versió GTE, més orientada a una conducció més passional i dinàmica.

El Golf GTE (i la versió inferior e-Hybrid) fa servir la mateixa configuració mecànica, consistent en incorporar un motor de gasolina 1.4 TSI de 150 CV amb un motor elèctric de 190 CV gestionat per un canvi automàtic DSG de doble embragatge i sis relacions i un sistema de tracció davantera. Una configuració icònica, que ja s’ha convertit en un senyal d’identitat dels models GTI –i també GTE– del Golf. 

Com a bon vehicle híbrid endollable o PHEV amb etiqueta de zero emissions, el Golf GTE disposa de dos modes de conducció anomenats E-Mode i Hybrid. El sistema E-Mode fa que el cotxe funcioni en mode del tot elèctric, sobretot si té prou càrrega de bateries. De fet, aquest mode elèctric està predefinit com a principal quan engeguem el vehicle i iniciem la marxa. Però si volem salvaguardar la càrrega de les bateries o senzillament queda poca energia elèctrica emmagatzemada, el Golf GTE selecciona automàticament el mode Hybrid, per bé que el conductor també el pot seleccionar de manera manual sempre que vulgu només prement un botó. Aquest mode Hybrid també el podrem configurar al nostre gust depenent de si preferim salvar i guardar la càrrega de les bateries, augmentar-lo gràcies a l’aportació del motor tèrmic i l’energia cinètica del cotxe o reduir-lo primant l’aportació de l’energia elèctrica. A més, el mode Hybrid també va connectat al navegador del vehicle, cosa que permet que el mateix sistema analitzi l’orografia de la carretera o l’existència de zones escolars, sanitàries o de baixes emissions en general per activar el mode totalment elèctric o prioritzar el treball del motor de combustió.

Les bateries de liti de 13 kWh de capacitat pesen 135 quilos i queden integrades sota el maleter i els seients posteriors del cotxe. Aquest pes extra es veu compensat pel fet d’aportar fins a 60 quilòmetres d’autonomia en mode elèctric, una fita que millora sensiblement l’autonomia del Golf GTE de la generació anterior. Aquestes bateries de liti es poden carregar del tot en unes sis hores en un endoll domèstic o en poc més de tres hores i mitja en un punt de càrrega de 3,6 kW de potència.

Un autèntic atleta ecologista

El gran repte de Volkswagen amb aquesta nova generació del Golf GTE és crear un cotxe que realment estigui a l’altura dels mítics Golf GTI de generacions precedents, que han esdevingut referents dinàmics però també culturals del món de l’automoció. Després d’una setmana de prova al volant d’aquest nou Golf GTE, puc assegurar-vos que el treball de Volkswagen ha sigut molt bo i que aquest Golf GTE té poca cosa a envejar d'altres models icònics de la marca, més enllà del so més atenuat i discret d'aquesta variant ecològica. 

El Golf GTE garanteix una agilitat i dinamisme de primer ordre gràcies al bon treball en la posada a punt del vehicle, amb unes suspensions a l’eix davanter McPherson, una barra estabilitzadora davantera i un eix posterior multibraç, que milloren el pas per revolt i la reacció de la direcció del cotxe. A més, per primera vegada Volkswagen ha introduït un sistema que permet als amortidors regulats controlar el sistema d’estabilitat, per permetre més dinamisme i augmentar la permissivitat electrònica del sistema de tracció sense posar en perill l’estabilitat del cotxe. En aquest sentit, també cal destacar que la nostra unitat de prova disposava del sistema DCC amb regulació de la rigidesa de les suspensions, un element opcional que incrementa la versatilitat i l'eficàcia dinàmica del vehicle. A l’hora de la veritat, tot això suposa una millora considerable circulant per carreteres de revolts o trams de carretera convencional a un ritme àgil, i incrementa la confiança al volant en beneficiar la seguretat i la tracció del vehicle.

Però si busqueu prestacions pures, heu de saber que el Golf GTE no és tan ràpid com un Golf GTI ni té el tacte més esportiu que sí que té el Cupra León PHEV, per exemple. El Golf GTE accelera de 0 a 100 en 6,7 segons –que és un molt bon registre– i arriba a una velocitat punta limitada de 225 km/h, però sí que és veritat que no arriba a ser radical o esportiu. El Golf GTE és un turisme ràpid, eficient i potent, però no vol ser en cap cas una alternativa real als abans esmentats Golf GTI o fins i tot el Cupra León, perquè el seu enfocament comercial i el públic objectiu són lleugerament diferents.

Però, un cop al volant, el Golf GTE esdevé més que suficient per al 99% dels conductors que busquin un vehicle àgil i prestacional. La seva acceleració, dèiem, és més que satisfactòria, el pas per revolt és ràpid i el cotxe manté la tracció en tot moment. I, malgrat que és un cotxe de tracció davantera, no mostra cap símptoma de subviratge. Potser hi ha un punt que no me n’acaba de fer el pes, i és el so del vehicle. No sona gaire, i Volkswagen ha decidit crear un so artificial dins l’habitacle, quan accelerem amb ganes i seleccionem el mode esportiu o normal, que vol omplir el buit de so del cotxe. Sincerament, crec que no caldria aquest so artificial enllaunat, perquè no té gaire sentit ni és coherent amb la resta de plantejament general del cotxe, que sí que m’ha semblat molt més ben integrat.

Tot en aquesta vida és finit, i quan s’acaba l’autonomia i la càrrega de les bateries, el Golf GTE fa ús del motor de combustió, i en aquest moment s’incrementa el consum de carburant fins al voltant dels 7,5 litres cada 100 quilòmetres en condicions reals de circulació mixta. Una realitat que convé tenir en compte si volem circular amb el cotxe per autopista i autovia a destinacions a més de 50 quilòmetres de distància. En canvi, en cicles urbans, i amb la bateria carregada al màxim, sí que és possible homologar consums de carburant de poc més d’un litre i d’uns 12 o 13 kWh amb el mode ecològic activat i anant amb especial cura durant la conducció. Així doncs, penso que és un cotxe ideal per als conductors que circulin diàriament per entorns urbans en desplaçaments de 10, 20 o fins i tot 30 quilòmetres i que disposin d’un lloc per carregar les bateries aprofitant les hores vall o de tarifes més econòmiques. Per contra, el seu pes més gran, que incideix en el consum i les prestacions pures, el fa menys indicat si volem fer molts quilòmetres per autopista i autovia.

El Golf GTE és un producte força rodó, amb cap element estructural a millorar, però amb alguns detalls que no m’acaben de quadrar del tot en un vehicle que costa 43.410 euros (descomptes promocionals i ajudes públiques a banda). En primer lloc, crec que un cotxe d’aquest nivell hauria d’incorporar un tancament electrònic automàtic del maleter, així com ajustos electrònics del seient de l’acompanyant. Tampoc em quadra del tot el sistema manual per obrir i tancar el filtre solar del sostre, o el volum i la interacció del sistema d’aparcament automàtic, una mica escandalós i poc realista. En l’apartat de seguretat també caldria repensar el sistema Lane Assist, una ajuda que permet mantenir-nos dins el carril però que no és del tot infal·lible: sense anar més lluny, em va mostrar resistència a canviar de carril quan vaig detectar la presència d’un ciclista a la carretera després d’un revolt tancat. Sí, el Lane Assist i el sistema Front Assist ajuden a la conducció i milloren la seguretat en un 99% dels casos, però encara queden accions i situacions en què el seu funcionament és un xic millorable.

Conclusió

La màgia del Golf GTE és que sense ser tan esportiu com el llegendari GTI, les seves prestacions són prou semblants, i més encara, el Golf GTE sí que es pot beneficiar dels privilegis i ajudes dels vehicles amb etiqueta de zero emissions. És el gran argument d’aquesta nova generació del Golf GTE, un compacte prestacional sostenible i ecològic sobretot indicat per a conductores i conductors d’entorns urbans.