Últimament molts fabricants d'automòbils estan recuperant denominacions històriques o fins i tot modificant el tipus de carrosseria que anava associada a models que es venen actualment. Per exemple, Mitsubishi va convertir l'Eclipse en un SUV (exactament igual que Ford va fer amb el Puma o el Mustang) i Renault ha transformat el Megane en un crossover elèctric. Tornant a Ford, la marca de l'oval ha venut històricament l'Explorer, un model eminentment americà però que també es va arribar a vendre al seu dia al nostre país, amb adaptacions.

Mentre que actualment l'última generació d'aquest model es ven al nostre país lligat a una carrosseria SUV enorme (de 5,04 metres), ja s'ha fet oficial que aviat es transformarà en un SUV compacte totalment elèctric desenvolupat en col·laboració amb Volkswagen. Però mentre aquest moment no arribi es manté al mercat l'Explorer normal, un totterreny provinent directament dels Estats Units però que s'ha europeïtzat en l'apartat mecànic per poder complir les necessitats (i les exigències) dels clients del Vell Continent. Així sota el capó equipa un motor híbrid endollable que li permet lluir l'etiqueta ECO al parabrisa. Però ¿té sentit l'actual Explorer a un mercat com el nostre? Tot seguit ho esbrinem.

Disseny exterior

Als Estats Units agraden els cotxes imponents, sovint de mides tan grans que senzillament no tenen sentit (com a mínim a les nostres carreteres). L'Explorer se situa a mig camí, ja que amb més de cinc metres de longitud és un cotxe enorme per al nostre mercat però no excessivament gran per al nord-americà. Amb tot, i més enllà de les mides, el que crida especialment l'atenció és l'estètica general, molt americana i carregada de detalls de disseny interessants.

A la part frontal el protagonisme principal és per a la graella, molt eixamplada i situada en una posició molt vertical, en part perquè el capó és molt horitzontal (tal com agrada als Estats Units). El nom del model travessa la porta del capó de banda a banda, mentre que als laterals hi trobem unes òptiques que integren la tecnologia LED. A la part inferior el para-xocs llueix diverses entrades d'aire i els llums diürns.

Si ens centrem en el perfil de l'Explorer podrem percebre realment les seves dimensions. El seu aspecte és el del típic vehicle de policia estatunidenc, perquè, en el fons, podria ser-ho sense problemes. Les llandes de 20 polzades (que corresponen a l'acabat S-Line de les imatges) semblen petites a causa de l'enorme carrosseria que les envolta, mentre que els passos de roda estan acabats en un plàstic de color negre que augmenta la sensació de robustesa. Estem davant d'una vista lateral molt musculosa i prominent, en la qual també destaca la porta de l'endoll de càrrega del sistema elèctric, situada a la part esquerra del vehicle.

Finalment, la part posterior també resulta contundent per la verticalitat de la porta del maleter i la inscripció Explorer situada al centre, però té un detall que no m'ha agradat gens: les quatre sortides d'escapament són falses i la real està per sota, ben amagada. Sincerament, trobo que no és necessari aquest nivell d'ostentació... però gairebé tots els fabricants opten per aquesta solució, així que suposo que soc jo qui pensa diferent.

Disseny interior

Quan un cotxe és enorme per fora acostuma a ser enorme per dins. I en aquest cas això queda clar així que accedeixes a l'habitacle de l'Explorer i comproves que la seva pantalla central de 10,1 polzades, disposada en posició vertical (però no gaire ben integrada), sembla fins i tot petita. Però no ho és pas, i a més integra la tecnologia de connectivitat SYNC-3 de la marca americana.

La disposició de la pantalla central condiciona el disseny de tot el quadre de comandaments, que personalment crec que lluiria amb molt més atractiu si tingués una pantalla horitzontal o directament sense cap monitor. Sigui com sigui, a la part inferior Ford ha integrat una sèrie de comandaments físics que faciliten molt la tasca de manipular el climatitzador, el sistema multimèdia o fins i tot la calefacció i la ventilació dels seients.

Just a sota hi trobem un generós espai per emmagatzemar objectes, el fre de mà elèctric i un selector circular per al canvi de marxes automàtic, de manera que l'aspecte general de l'Explorer és imponent, sí, però alhora també força minimalista. Com és d'esperar, la posició de conducció s'aconsegueix fàcilment gràcies a les múltiples regulacions dels seients, i la qualitat dels seus materials és elevada, tant pel tacte de la tapisseria com per l'accionament dels botons i comandaments.

Habitabilitat

Potser l'aspecte més important de l'interior del Ford Explorer és, més enllà del seu complet equipament, l'espai que ofereix. I és que estem davant d'un vehicle de més de cinc metres de longitud i set seients, de manera que resulta especialment interessant saber si es tracta d'una bona alternativa als monovolums de tota la vida. El cert és que conductor i acompanyant viatjaran en primera classe gràcies a la comoditat dels seus seients (que, a més, disposen de massatge), però tampoc patiran gaire els fins a tres adults que poden seure a la segona filera de seients.

El més destacable aquí és que les tres places són individuals (de manera que l'ocupant del seient central no patirà la manca d'espai pròpia de la majoria de vehicles), que la modularitat és impressionant i podem desplaçar longitudinalment els seients laterals fins a 150 mm, i que el túnel central és molt poc prominent, De fet, a l'espai que ocupa aquesta zona hi trobem una sèrie de funcions realment pràctiques: un endoll convencional, preses USB i el control del sistema de climatització posterior i dels seients amb calefacció.

Pel que fa a la tercera fila de seients, aquí l'accés resulta més complicat, ja que cal abatre els seients del mig i l'Explorer és un cotxe alt. Però un cop a dins es pot veure que l'espai, sense ser prodigiós, resulta suficient si hem de fer trajectes no gaire llargs. On més pateix és en l'espai per a les cames, de manera que no són places ideals per a persones gaire altes. Però val a dir que no són seients d'emergència com passa en altres vehicles similars, sinó que realment són aprofitables i funcionals.

Pel que fa al maleter, amb tots els seients desplegats ofereix un total de 240 litres, mentre que si no els fem servir (es poden abatre electrònicament) la capacitat augmenta fins als 635 litres. Finalment, si només necessitem les dues places davanteres i abatem tots els seients aconseguirem una superfície de 2.274 litres.

Motor

Hem vist que el Ford Explorer ofereix una bona habitabilitat, està ben construït i té un disseny imponent i atractiu, però sens dubte el seu motor és l'element més interessant de tot el conjunt. Es tracta d'un bloc híbrid endollable que combina un potent motor de combustió amb un altre propulsor elèctric que li permet oferir una potència conjunta molt elevada i un nivell d'emissions i consums realment baix.

El primer d'aquests elements és un motor gasolina V6 EcoBoost de 3.0 litres que genera una potència de 363 CV i un parell màxim de 555 Nm. El segon element és un motor elèctric de 75 kW (102 CV) i 300 Nm que està alimentat per una bateria de 10,3 kWh. Tot plegat aconsegueix oferir una potència combinada de 457 CV i 825 Nm de parell, una xifra realment impressionant i que fa que viatjar amb aquest cotxe sigui realment plaent fins i tot si omplim els set seients.

Les prestacions estan fora de qualsevol mena de dubte, ja que és capaç d'accelerar de 0 a 100 km/h en tan sols 6 segons (una dada destacable per a un cotxe de gairebé dues tones i mitja de pes) i assolir una velocitat màxima de 230 km/h. Però resulta encara més destacable la seva autonomia elèctrica de 42 quilòmetres segons l'homologació WLTP, i el millor de tot és que resulta relativament senzill aconseguir una xifra real superior als 35 quilòmetres en mode completament elèctric. Això fa que, gràcies a la possibilitat de carregar la bateria en poc més de quatre hores amb un endoll de fins a 3,7 kW, puguem realitzar la majoria dels trajectes diaris sense gastar ni un litre de combustible... sempre que tinguem un lloc on el puguem recarregar.

Dinamisme

El comportament dinàmic del Ford Explorer, malgrat la seva elevada potència, no és excessivament destacable. Com a mínim pel que fa a conducció esportiva (una dada esperable, d'altra banda), ja que si parlem de confort de conducció la cosa canvia notablement. Tampoc és cap meravella en ciutat, on patirem la seva longitud de 5,06 metres i la seva amplada de 2,1 metres. Amb tot, resulta un cotxe fàcil de conduir gràcies a la seva posició de conducció elevada i a la bona visibilitat que li atorga la seva gran superfície de vidre.

Així doncs, si hem de conduir per ciutat no gaudirem però tampoc ho passarem malament gràcies al seu enorme arsenal de càmeres i assistents d'aparcament, mentre que si circulem per una carretera secundària el més complicat serà adaptar-se a les seves mides, ja que la posada a punt del xassís, la direcció, la suspensió i l'equip de frens és òptima per afrontar el seu elevat pes i les marcades inèrcies que es perceben als revolts.

Però el seu terreny preferit és l'autopista, on se sent realment còmode i ens permet fer quilòmetres i quilòmetres amb un confort realment acusat. Això sí, la contundència del seu disseny fa que el soroll aerodinàmic es percebi a l'interior més que en altres models, però sense arribar a ser incòmode. Pel que fa als consums, Ford homologa una despesa de 3,1 litres cada 100 quilòmetres, però ja sabem que aquesta xifra és molt allunyada de la realitat en els vehicles híbrids endollables. Amb tot, és possible aconseguir consums d'uns 8 o 9 litres sense gaires dificultats.

Ford ha dotat l'Explorer d'un total de set modes de conducció: ECO, Normal, Sport, Pista, Relliscós, Sorra/Neu i mode remolc. Tots modifiquen la resposta del motor, de la caixa de canvis automàtica de 10 velocitats, de la direcció o del control de tracció per poder o bé reduir els consums quan calgui o bé afrontar una pista de terra, fang o neu. També el sistema elèctric ofereix diversos modes: EV Auto, EV Now, EV Later i EV Charge, per poder decidir si el cotxe s'encarrega de gestionar la resposta elèctrica, si volem només fer servir l'electricitat o fins i tot si volem recarregar la bateria amb el motor de combustió.

Pel que fa a la conducció off road, no estem davant d'un veritable totterreny, però el vehicle es defensa en gairebé tots els apartats. El seu pes de gairebé 2,5 tones i les seves dimensions no són cap aliat fora de l'asfalt, però malgrat tot resulta un cotxe pràctic a l'hora de moure's per pistes forestals no gaire trencades i, amb els pneumàtics adequats, superfícies innivades o enfangades. Sigui com sigui, és més aviat un cotxe pensat per a l'asfalt que no pas per a la conducció 4x4.

Conclusió

Que el Ford Explorer és un nord-americà de turisme per Europa queda clar només donant una ullada al seu disseny exterior: imponent, massiu i amb les formes musculoses i exagerades que tant agraden als Estats Units. Malgrat tot, es tracta d'una estètica que al Vell Continent pot agradar molt i que dona pas a un vehicle molt ben equipat i que per dins és còmode, funcional i pràctic. A més, el seu motor s'adapta perfectament als gustos i necessitats dels europeus, de manera que ho té tot per triomfar. Això sí, del seu èxit aclaparador l'allunyen els 83.898 euros que la marca demana per la versió d'accés ST-Line, amb els descomptes promocionals aplicats.