Reportatge
Motor Novetats 22/02/2020

Per què tots els cotxes s’assemblen tant?

Analitzem els factors que expliquen que el mercat automobilístic sigui cada cop més homogeni i es limiti a imitar un determinat estil de cotxes

Ferran Vital
4 min
Per què tots els cotxes s’assemblen tant?

Generalment la gent que mana en els grans fabricants automobilístics de tot el món no són els enginyers o els mecànics. Qui realment talla el bacallà a totes les marques són els consellers delegats i la gent de màrqueting, que és al final qui decideix quin tipus de cotxe es fabricarà i cap a quin públic ha d’anar orientat.

Això explica que el producte final sempre sigui un cotxe ben treballat perquè li agradi a tothom, però exempts de passió, caràcter i personalitat. De fet, cap fabricant està disposat a arriscar gaire en un segment amb un cotxe revolucionari per por a una davallada de les vendes. Al cap i la fi, el disseny i desenvolupament d’un cotxe nou s’acaba limitant a copiar el que fa el veí i intentar oferir un producte similar, ja que una relliscada en el mercat (com la del Ford Edsel i tants d’altres) pot suposar pèrdues de centenars de milions d’euros per a una companyia.

Si el mercat demana un tipus de vehicle en concret (com per exemple els SUV, l'última moda en el món de l’automoció) tots els grans fabricants orienten la seva producció cap a aquest segment en expansió. En el cas contrari, si un determinat tipus de cotxe passa de moda o no té una porció important del mercat, com en el cas dels roadster o esportius biplaça, els grans fabricants passen a ignorar el segment i a no presentar models nous o directament retirar el seu producte abans d’hora, com en el cas del Fiat 124.

Abarth 124 Spider

Sí, un biplaça esportiu de pes lleuger és molt més divertit que un SUV, molt més àgil gràcies a la seva lleugeresa i el seu punt de gravetat més baix, i també consumeix menys carburant i emet menys emissions contaminants. Fins i tot estic segur que als dissenyadors i enginyers els deu semblar més divertit crear l’esportiu dels seus somnis que no pas un altre totcamí que probablement mai sortirà de l’asfalt, però la demanda és la que al final acaba condicionant l’oferta i la gamma dels grans fabricants automobilístics.

Fins aquí l’estratègia dels grans fabricants és raonable i fins a cert punt comprensible. Amb tot, hi ha algunes excepcions que trenquen la norma, com el cas del nou Tesla Cybertruck. Aquesta camioneta futurista és un cotxe radicalment diferent a tot el que existeix al mercat, i per això ha estat blanc de crítiques i burles als cinc continents.

Amb tot, és curiós constatar que moltes de les veus crítiques amb el nou Cybertruck són les mateixes que també critiquen Tesla per mantenir el mateix disseny del Model S, vigent al mercat des de l'any 2012 i que encara té recorregut. Aquesta realitat no és nova, ja que ja vam explicar el mateix fenomen quan vam repassar la història del Fiat Multipla, que malgrat haver estat objecte de befa durant una pila d’anys encara avui és l'únic vehicle que compta amb una exposició permanent al MoMA i és estudiat per totes les escoles de disseny europees i nord-americanes.

Fiat Multipla, cigne o aneguet lleig?

En un altre ordre de coses, també convé destacar que un disseny seductor tampoc és garantia d'èxit en un mercat cada cop més homogeni. Només així s'explica que els Alfa Romeo Giulia i Stelvio –dos models premiats pels especialistes pel seu disseny– no siguin cotxes rellevants ni líders dels seus segments, tot i ser cotxes bonics i que els que els hem pogut provar podem afirmar que funcionen realment bé.

Estil de família

Tots aquests condicionats expliquen que alguns fabricants com ara Seat, Audi o Volkswagen hagin optat per crear un estil de marca per a tots els seus models, i que aquests s'assemblin entre ells. Per intentar assegurar les inversions en el desenvolupament d’un cotxe nou les marques aposten per crear una línia d'estil més o menys familiar, que agradi a gairebé tothom i que es reconegui a primer cop d'ull. De fet, és difícil distingir a primer cop d'ull, per a algú no gaire expert en cotxes, un Polo d'un Golf o un A4 d'un A6 quan estem circulant.

Alguns fabricants fins i tot aposten per crear un model especial o halo de somni i fer que la resta de models de la gamma imitin alguns dels detalls estilístics del seu model estrella. Aquesta és l’aposta que durant molts anys Audi ha fet amb el seu R8, i no li va funcionar gens malament.

500L Wagon

D'altra banda, alguns fabricants s'aferren a un model emblemàtic que els ha donat molts èxits comercials i repeteixen la fórmula fins a la sacietat. És el cas de Fiat i el 500, però també de Mini o fins i tot de Volkswagen amb el seu Golf.

Per acabar, les grans marques han d’acabar fent quadrar els seus models nous amb les plataformes i mecàniques al seu abast, i fer complir un criteri molt clar d’estalvi d’inversions. Sense anar més lluny, situar el motor uns centímetres més amunt o avall, col·locar la bateria en un cantó o a la part posterior del cotxe o ubicar la posició de la caixa de canvis són detalls que acaben influint en el disseny final del cotxe, ja que obliga a elevar el capó, col·locar el para-xocs inferior o els grups òptics en funció de la posició de l’alternador o del turbo i a haver de limitar l’alçada lliure en funció del sistema d’amortidors, per posar només alguns exemples.

stats