Cotxes fracassats
Motor Història 04/05/2019

Els grans fracassos automobilístics de la història

Repassem els fracassos comercials més sonats de la història de l’automoció: cotxes que, per diverses raons, van ser un fracàs absolut en el seu temps

Ferran Vital
4 min
Nissan Murano CrossCabrio

Ford Edsel

L’any 1957 Henry Ford II (fill del fundador Henry Ford) va decidir llençar un nou producte al mercat. El Ford Edsel era un cotxe destinat a la gran classe mitja dels Estats Units, una berlina amb aspiració ‘premium’ que volia avançar com seria el cotxe del futur.

Ford Edsel

Però lluny de convertir-se en un èxit, l’Edsel va ser el gran fracàs de Ford. Un cotxe amb costos de fabricació elevats, qualitats dubtoses, mals ajustos (les portes no tancaven bé, els frens fallaven, el clàxon quedava encallat i sonant...) que no va guanyar-se el favor del gran públic, i el fill del fundador de la companyia va convertir-se en el blanc de les crítiques per la seva aposta personal per aquest vehicle del qual es van vendre poques unitats i va causar pèrdues milionàries als comptes del gegant de l’oval.

DeLorean DMC-2

Tot i que ens fa mal haver-ho de reconèixer, el DeLorean va ser un fracàs absolut. Un cotxe amb aspiracions esportives amb un xassís desenvolupat per Lotus, dissenyat per Giugiaro i un motor V6: què podia haver sortit malament?

DeLorean MC2

Del DeLorean DMC-2 ja en vam parlar en un article, però el seu fracàs va ser sonat, i només es van fabricar 8.583 unitats del ja icònic model. Irònicament avui dia és un dels cotxes més admirats i desitjats del món.

Alfa Romeo Arna

Unir la bellesa dels cotxes italians i la fiabilitat dels cotxes japonesos no sembla mala idea, o això van pensar els responsables d’Alfa Romeo i Nissan l’any 1984. L’Arna era, en realitat, un híbrid de la mecànica del Nissan Chery (model que no venia a Europa) amb una carrosseria d’Alfa Romeo.

Alfa Romeo Arna

Amb tot, l’Arna mai es va guanyar el cor del gran públic, ja que les seves qualitats dinàmiques quedaven molt lluny de les del seu antecessor, l’Alfasud, un cotxe molt menys fiable però molt més divertit. Durant els seus tres anys de vida (1984-1987) es van fabricar unes 61.000 unitats de l’Arna, però va costar Déu i ajuda poder col·locar tots els cotxes en un mercat on el Golf començava a despuntar.

Renault Avantime

Un cotxe avançat al seu temps. L’Avantime era un monovolum cupè de tres portes i quatre places amb aspecte futurista dissenyat per Le Quément i que va rebre elogis de la crítica especialitzada, però que va ser un rotund fracàs comercial.

Renault Avantime

I és que Renault no va calcular que el comprador d’un monovolum demanava espai, i l’Avantime només oferia quatre places i un maleter no gaire gran, al qual calia sumar un disseny transgressor que no motivava gaire el públic d’aquest tipus de cotxes, que, a més, fugia dels consums del seu potent motor de gasolina V6 de 207 CV de potència.

Així les coses, Renault només va fabricar uns 8.500 Avantime durant els anys 2001 i 2003, i la mala experiència va fer que mai més cap fabricant europeu ha intentat conjugar els conceptes monovolum i cupè esportiu de tall futurista.

Chrysler Crossfire

L’any 2003 Chrysler volia aconseguir un lloc al mercat europeu. Per fer-ho, els nord-americans van encarregar a un equip alemany (aleshores Daimler i Chrysler eren socis comercials) un nou model de tall esportiu basat en la plataforma del Mercedes SLK.

Chrysler Crossfire

Dit i fet, el Crossfire era un cupè d’un disseny peculiar amb un motor gasolina V6 de 330 CV que tenia la difícil missió de veure-se-les amb els BMW Z4 o Porsche Boxter. No cal dir quins models van sortir triomfadors: Chrysler va deixar de fabricar el seu esportiu el 2008.

Nissan Murano Cabrio

El Nissan Murano CrossCabriolet –aquest fou el seu nom complet- era un cotxe tan inútil com estrafolari. Per alguna estranya raó la marca japonesa va creure que descapotar el seu totcamí de luxe i deixar-lo amb una carrosseria dues portes amb reminiscències cupè seria una idea que agradaria als compradors de mig món. Res més lluny de la realitat: la versió descapotable del Murano apareguda el 2011 va ser un fracàs comercial absolut.

Nissan Murano CrossCabrio

L’habitacle del Murano CrossCabriolet era molt més petit, el maleter només oferia 250 litres de capacitat, el seu comportament dinàmic no estava a l’altura del que algú espera d’un descapotable, tenia uns consums elevadíssims de carburant, sobretot en la versió amb motor gasolina V6 de 256 CV, que no corria tant com consumia i el seu preu era elevadíssim: costava entre 55.000 i 75.000 euros en temps de crisi global. Nissan va deixar de fabricar el cotxe el 2014 després d’haver-ne venut poc més de 5.000 unitats a tot el món.

stats