Després de molts anys fora de la competició, aquesta temporada que tot just acaba ha estat la del retorn d’Alfa Romeo a la Fórmula 1, una competició que ja va guanyar en dues ocasions els anys 1950 i 1951 amb pilots mítics com Nino Farina o Juan Manuel Fangio.

A banda de tornar als circuits –hàbitat natural dels italians durant molts anys– la marca llombarda ha recuperat també la denominació històrica Veloce, una paraula que identifica les versions prestacionals i de tall més o menys esportiu d’Alfa Romeo. En el cas del Giulia, la variant Veloce serveix per identificar el model a mig camí de la bestial versió Quadrifoglio Verde de 510 CV i les versions estàndard o de carrer dels milanesos.

Estèticament és senzill diferenciar aquesta versió Veloce gràcies a les seves llandes exclusives de 18 polzades i a alguns detalls que denoten el seu caràcter esportiu, com ara les entrades d’aire davanteres pronunciades o el difusor posterior amb doble sortida del tub d’escapament.

Aquests detalls estètics milloren encara més l’aparença elegant i esportiva del Giulia, una berlina de tres volums que respecta el plantejament clàssic dels turismes convencionals, cada cop en més perill d’extinció a causa de l’ofensiva dels totcamins, que no deixen de guanyar protagonisme als carrers de les nostres ciutats.

Els interiors d’aquest Giulia Veloce es caracteritzen pel disseny ergonòmic, minimalista i elegant, elaborat amb materials d’una alta qualitat percebuda, gràcies a l’ús de pell o cuir en els seients, entapissats i en el volant de tall esportiu que marida a la perfecció amb les generoses lleves d’alumini.

Una mecànica sorprenent

El nou Giulia Veloce utilitza el ja conegut motor gasolina 2.0 TBi, que arriba a una potència de 280 CV i 400 Nm de parell i que està gestionada per una caixa de canvis automàtica de vuit relacions amb convertidor de parell que també utilitzen BMW i Jaguar (probablement el millor canvi automàtic del moment) i el sistema de tracció integral Q4 característic de la marca llombarda.

El sistema Q4 d’Alfa Romeo és tot un ‘rara avis’ en el mercat, ja que prioritza enviar el parell a les rodes posteriors fent que en la major part dels casos aquest Giulia Veloce es comporti com un vehicle de propulsió o tracció posterior. Només quan l’electrònica detecta que el cotxe pateix una manca de tracció o adherència envia el parell a les rodes davanteres.

Tot i la seva càrrega mecànica i tecnològica, l’Alfa Romeo Giulia Veloce homologa un pes de 1.605 quilos, cosa que sumada a la posada a punt del bastidor i el xassís del cotxe (la coneguda plataforma Giorgio) i l’arquitectura de les suspensions (utilitza el sistema AlfaLink amb estructura l’alumini) fa que la berlina italiana sigui un cotxe extremadament àgil i reactiu.

Tot aquesta posada a punt fa que el Giulia Veloce sigui un cotxe amb un comportament realment esportiu. Si la versió dièsel de 180 CV ja em va fascinar per la precisió de la seva direcció o el seu comportament dinàmic, aquesta variant Veloce de gasolina i 280 CV gairebé em deixa sense adjectius per explicar les sensacions que s’experimenten al volant del cotxe.

L’Alfa Romeo Giulia Veloce disposa del selector de modes de conducció de la marca anomenat ADN (o DNA, en anglès), que permet escollir entre els modes Advanced Efficiency, Normal i Dynamic per ajustar els paràmetres i la resposta del cotxe en diverses situacions de conducció i a les necessitats específiques del conductor.

A més a més cal destacar que el Giulia Veloce pot modificar la rigidesa i resposta de la suspensió, fent-la encara més dura i esportiva amb el mode Dynamic seleccionat. Abillat i funcionant d’aquesta manera, l’italià es converteix en un autèntic esportiu de pura sang, capaç de regalar-nos sensacions cada vegada que ens posem al volant.

I és que el comportament esportiu d’aquest Alfa Romeo Giulia Veloce és senzillament sublim i porta l’experiència de conducció a un nivell que cap rival del segment pot oferir. Trobareu berlines més còmodes o més tecnològiques, però us ben asseguro que cap d’elles pot presentar les credencials esportives i el comportament àgil i reactiu del Giulia, i encara menys en aquesta variant Veloce.

Millor que un Quadrifoglio Verde?

Només he pogut provar el Giulia Quadrifoglio Verde i els seus 510 CV en un circuit i en una zona delimitada, però la versió Veloce em sembla prou per plantejar-me si realment val la pena comprar (i mantenir) un Giulia QV havent-hi aquesta versió Veloce al mercat.

D’entrada, el Giulia Veloce té un repartiment de pes i una posada a punt realment enfocats a un ús esportiu. Atacar una carretera de revolts o un tram ràpid de carretera és un autèntic plaer, i si realment us agrada conduir cotxes amb un tacte especial i diferent buscareu qualsevol excusa per posar-vos al volant d’aquest Giulia Veloce.

Tot i presentar el sistema Q4 de sèrie, el Giulia Veloce és una berlina juganera a la qual li agrada ballar i passar-ho bé. M’explico: és relativament senzill fer un derrapatge controlat amb aquest cotxe, ja que un cop passem per un revolt amb el volant lleugerament girat i petgem el pedal d’accelerar amb decisió el Giulia Veloce respon amb una insinuació de derrapada o sobreviratge, que es controla fàcilment gràcies al sistema de tracció integral Q4 amb un lleuger contravolant o bé deixant que l’electrònica del cotxe faci la seva feina.

Aquest comportament dinàmic, àgil i reactiu fa que els 280 CV de potència del seu motor gasolina de quatre cilindres siguin suficients per gaudir de valent en el món real. En la meva opinió el Giulia Veloce és fins i tot més divertit que els Audi RS5 i BMW M3 que he pogut provar, per posar dos exemples de rivals de preu i potència molt superiors. L’Audi RS5 és molt més efectiu i ràpid, però no té el tacte de la berlina italiana, mentre que el BMW M3 –més radical i explosiu que l’italià– ens exigeix una concentració i un nivell de conducció realment alts, i no sempre tindrem ganes de pilotar el cotxe amb el ganivet entre les dents. Més o menys passa el mateix amb el Giulia Quadrifoglio Verde, la versió més potent de la berlina i que, excepte si volem rebaixar el crono del circuit cada diumenge, no justifica una inversió molt més costosa.

De fet no m’imagino portant les meves filles a l’escola o acompanyant els meus pares –ja grans– amb cap d’aquestes variants radicals esmentades. El Giulia Veloce, en canvi, ens permet gaudir del millor comportament esportiu del segment sense haver de renunciar a un cotxe pràctic per utilitzar-lo cada dia.

Una habitabilitat discreta

El taló d’Aquiles d’aquest Giulia Veloce –i de qualsevol berlina de tall esportiu i tres volums– és la seva capacitat interior. El fet d'encabir el motor longitudinalment i no de manera transversal i la posició de la caixa de canvis limita la capacitat i les possibilitats de l’habitacle.

Les places davanteres i la disposició general dels instruments és racional i ergonòmica, però les places posteriors, en canvi, no garanteixen els mateixos paràmetres de comoditat i confort que altres berlines del segment, donat el caràcter esportiu d'aquesta versió Veloce.

És possible encabir-hi dues cadiretes –tot i que els infants poden arribar a tocar amb els peus el seient davanter–, però encabir tres adults a les places posteriors és pràcticament impossible (entre d'altres, pel generós túnel de transmissió que connecta motor i eix posterior).

El mateler té una capacitat de 480 litres, una xifra prou acceptable. Ara bé, la boca de càrrega del cotxe no és gaire gran, i fer-hi entrar alguns objectes voluminosos o pesants no és tan còmode com pot ser-ho en una berlina de tall familiar, un monovolum o un totcamí. Per exemple, fer-hi entrar un cotxet infantil, la motxilla corresponent i quatre bosses més requereix certa pràctica.

Aquests factors, però, no són del tot decisius a l’hora de comprar una berlina tan esportiva i fins a cert punt contracultural com aquest Giulia, i Alfa Romeo confia poder reemplaçar la falta d’una variant familiar o 'sport wagon' amb l’Stelvio, el primer totcamí de la marca, que té la missió de donar resposta al públic de tall més familiar.

Aquest Giulia Veloce té el mateix inconvenient que l'Stelvio o la resta de models d'Alfa Romeo: tot i presentar uns ajustaments i un funcionament prou correcte, l’apartat tecnològic del cotxe va un pas enrere dels actuals Audi A4 o BMW Sèrie 3, per citar dos dels seus rivals.

Per acabar he volgut reservar l'apartat del consum de carburant. Entenc que en un cotxe de tall esportiu com aquest el consum és fins a cert punt secundari, però vaig quedar gratament satisfet amb la mitjana de consum que vaig registrar, que es va establir en uns 8,5 litres cada 100 quilòmetres. Alfa Romeo promet un consum de 6,4 litres, que en alguns moments vaig poder igualar circulant a uns 100-120 km/h per autopista amb orografia favorable, i fins i tot és possible baixar dels sis litres circulant per carretera i amb el model econòmic activat a uns 80 km/h.

Conclusió

El Giulia Veloce, doncs, presenta un compromís gairebé perfecte entre pragmatisme i esportivitat, amanit amb una gran dosi de disseny. Una berlina pensada per gaudir i enamorar-nos, capaç de satisfer els nostres instints egoistes i fer-nos girar el coll dibuixant un somriure cada cop que aparquem el cotxe.

Preus

L’Alfa Romeo Giulia Veloce amb motor gasolina i 280 CV té un preu nominal de 57.340 euros descomptes promocionals al marge. I és que ja és possible trobar unitats a un preu que oscil·la entre els 47.000 i els 48.000 euros, en funció de l’oferta comercial.