La setmana passada vam poder tenir una primera presa de contacte amb la nova Giulia, la flamant berlina d'Alfa Romeo que està destinada a ser el far que guiï els futurs passos de la marca milanesa.

La Giulia suposa un retorn als orígens d'Alfa Romeo. Un cotxe bonic, amb motor longitudinal, repartiment perfecte dels pesos (50:50) entre els eixos davanter i posterior, propulsió (tracció a les rodes posteriors), una direcció directa i comunicativa i una posició de conducció perfecta, orientada al plaer del conductor.

De moment Alfa Romeo només comercialitza dos motors. En primer lloc, Alfa Romeo ofereix el motor dièsel 2.2 que distribueix 136, 150 o 180 cavalls, associat a un canvi manual de sis velocitats o un d'automàtic de vuit. L'altre motor disponible és l'espectacular V6 d'origen Ferrari que distribueix 510 cavalls i que dóna vida a la versió Quadrifoglio Verde.

Estèticament, la nova Giulia és una màquina realment ben treballada. Les línies evoquen sensualitat, esportivitat i elegància. El frontal, dominat per la icònica calandra d'Alfa Romeo, ens evoca poderosament el desaparegut 156, una de les berlines més boniques de la història.

La visió lateral i de tres quarts esdevé magnífica gràcies a la puresa de les seves línies i nervadures laterals, que insinuen la potència i dinamisme d'aquesta berlina italiana. La vista posterior de la versió QV incorpora un preciós difusor i quatre tubs d'escapament cromats, a més d'unes taloneres laterals que emfatitzen la seva silueta atlètica. Però les versions normals no es queden enrere i, si bé és cert que no incorporen el paquet aerodinàmic de la versió superior, generen siluetes i formes igualment dinàmiques i elegants.

Pel que fa als interiors, Alfa Romeo ha dissenyat un nou habitacle de línies elegants i senzilles, allunyat del barroquisme d'altres competidors. Els seients són realment ergonòmics i trobar la posició perfecte al volant no és gens difícil. Fins i tot els seients posteriors homologuen una bona habitabilitat, tot i que per encabir-hi tres adults és més que complicat, com passa amb la majoria de berlines europees del seu segment.

Dinamisme sublim

El gran cavall de batalla d'Alfa Romeo amb la seva nova Giulia és el dinamisme i el plaer de conducció dels seus vehicles. Històricament, Alfa Romeo s'ha caracteritzat per fabricar cotxes passionals, pensats per fer gaudir al volant, que no necessàriament han de ser els més pràctics per anar del punt A al punt B.

Conscient del seu legat, Alfa Romeo ha volgut fer de la Giulia un vehicle amb un tacte molt agradable per al conductor, gràcies a la direcció, una suspensió molt ben treballada i els sistemes de tracció i estabilitat del vehicle, que fan de la Giulia una berlina ràpida, passional i segura.

Vam poder provar breument les versions dièsel de 150 i 180 cavalls, associades al canvi manual de sis velocitats. En tots dos casos es tracta de vehicles molt dinàmics i, en el cas de la versió de 180 cavalls, ens va sorprendre molt positivament la insonorització interior i el tacte del motor, que se sentia molt ple i elàstic en qualsevol règim de voltes del tacòmetre.

El cor de la Giulia, l'ànima d'Alfa Romeo

A més, vam poder provar breument la versió Quadrifoglio Verde, que amb 510 cavalls esdevé un vehicle esportiu disfressat de berlina. Dotat del selector de conducció ADN d'Alfa Romeo, la Giulia Quadrifoglio Verde és una màquina superlativa, ideada per fer front (i superar) rivals mítics com el BMW M3 i M4 o els Mercedes AMG C63.

Ens va sorprendre molt positivament el fet que la Giulia Quadrifoglio Verde es comportés de manera prou civilitzada en condicions de conducció normals, com un vehicle aprofitable d'ús diari. Ara bé, quan seleccionem el mode esportiu i superem les 3.000 o 3.500 revolucions al tacòmetre, aquesta Giulia es transforma en una màquina de competició.

I és que la nova Giulia utilitza una caixa manual de sis velocitats (sí, una caixa manual per domesticar 510 cavalls) gràcies a una transmissió desenvolupada amb els enginyers de Ferrari i Maserati, i un diferencial actiu al tren posterior derivat del que fa servir el Ferrari 458 Italia, considerat el millor del mercat. Aquest diferencial utilitza un embragatge en cadascun dels semieixos de les rodes posteriors, que mitjançant una gestió electrònica permet enviar el 100% del parell del motor a una de les dues rodes motrius, en funció de les necessitats de tracció de cada moment. D'aquesta manera, és possible fer derrapades als revolts dosificant el pedal de gas fins al vèrtex de la corba i pitjar-lo amb ganes a la fase final del revolt per dibuixar una paràbola perfecta a la sortida, cosa que permet un moviment del cul del cotxe, que sempre manté la màxima seguretat i control.

Conclusió

Encara ens caldria més temps per poder treure conclusions definitives de l'Alfa Romeo Giulia, ja que durant la nostra presa de contacte no vam poder provar tots els aspectes necessaris per fer-ne un diagnòstic definitiu.

La nova Giulia ja és disponible al nostre mercat, amb una forquilla de preus que oscil·la entre els 30.000 euros de les versions d'accés (dièsel de 136 cavalls) i els 82.500 de la versió Quadrifoglio Verde.