Alfa Romeo és una d’aquelles marques que més mites urbans i ‘fake news’ generen al voltant seu. Alguns diuen que els seus cotxes són poc fiables, un mantra que arrossega la marca des de l’època dels 75 i 33 i que a còpia de repetir-se a cada barra de bar i dinar amb el cunyat s’ha acabat convertint en una llegenda urbana. D’altres, en canvi, diuen que Alfa Romeo fabrica els cotxes més bonics de la història, una afirmació que no deixa de ser subjectiva, però que mostra el grau de passió que la marca centenària desperta entre la gent.

Però el que realment m’ha fet anar de corcoll al llarg de tota la prova ha sigut intentar desxifrar l’autèntica naturalesa d’aquest Stelvio Executive, un cotxe catalogat com a SUV però que –com a mínim en aquesta configuració amb motor gasolina de 280 CV– m’ha semblat un aspirant a compacte esportiu. Aquí no s'acaba la confusió que em provoca aquesta unitat, perquè promet una plataforma de tracció integral anomenada Q4 però a l’hora de la veritat aquest totcamí italià es comporta com un pura sang de propulsió o tracció posterior. Alfa Romeo, ens intentes enganyar?

Un esportiu disfressat de familiar

Anem a pams. El nou Stelvio Veloce utilitza la nova plataforma mecànica Giorgio que va estrenar la Giulia i que és un dels bastidors amb més qualitats esportives del mercat, amb una rigidesa torsional espectacular, molt lleugera, amb una arquitectura de suspensions molt treballada i repartiment de pes gairebé perfecte.

A més, el nou sistema de tracció integral d’Alfa Romeo, que manté la nomenclatura històrica de Q4, manté per defecte l’enviament del parell prioritari a les rodes posteriors, i només modifica l’entrega de potència prioritzant les rodes davanteres quan el diferencial electrònic i la resta de controls electrònics del cotxe detecten una falta d’adherència i de tracció, repartint el parell de manera efectiva i intel·ligent, i permetent que el cotxe se senti com un model de propulsió, fet diferencial amb tota la resta de SUV del mercat.

Però l’element que dona vida al nou Stelvio Executive és el seu motor gasolina 2.0 turbo de quatre cilindres que ofereix uns magnífics 280 CV i 400 Nm de parell associats a un canvi automàtic ZF de vuit relacions. Es comporta com un bon motor atmosfèric italià, pujant de voltes amb facilitat i oferint un so realment deliciós que ens convida a explorar la zona mitjana-alta del comptarevolucions.

Tots aquests elements mecànics i electrònics fan que aquest Stelvio sigui un cotxe pensat per disfrutar al volant gràcies a un comportament digne d’un autèntic esportiu. I no exagero gens, perquè l’Stelvio no presenta oscil·lacions o inèrcies de la carrosseria a l’hora de negociar revolts, gràcies a una posada al punt signada per un equip d’enginyers encapçalat per Roberto Fedeli, responsable del dinamisme i l'estil de conducció dels Ferrari dels últims 20 anys.

Un cop al volant, aquest Stelvio es converteix en un autèntic Alfa Romeo, gràcies a una direcció extremadament àgil, precisa i molt comunicativa que no ens filtra gaire i ens permet saber què està passant en cada moment a l’asfalt, un motor molt alegre que marida a la perfecció amb el canvi de marxes i que puja de voltes amb una facilitat insultant, i un so realment espectacular que ens convida a apagar el sistema d’àudio i deixar-nos seduir pel so de l’Stelvio.

Ja fa alguns anys que els Alfa Romeo disposen del selector de mode de conducció ADN (o DNA, en anglès) que permet escollir un perfil que modifica la direcció, la suspensió, la gestió del motor i la caixa de canvis entre tres modes anomenats ‘All Wather’, ‘Normal’ i ‘Dynamic’. El primer està pensat per circular en entorns de baixa adherència i l'últim emfatitza les qualitats esportives d’aquest italià.

Però el que més m’ha impactat d’aquest Stelvio, i que no he sabut trobar en cap altre rival, és el seu comportament dinàmic. La gestió de l’electrònica és poc intrusiva, i el sistema de tracció integral Q4 ens permet jugar una mica amb el cotxe. És realment fantàstic notar com s’inscriu a la perfecció en els revolts i com insinua la tendència al sobreviratge (derrapada) quan pitgem amb ganes l’accelerador.

Però aquest cotxe és tan noble que en cap moment ens obliga a contravolantejar o haver de combatre’l per circular amb alegria: és extraordinàriament fàcil conduir-lo tot i les seves mides i pes. Tot i pesar 1.735 quilos en buit (ple de gasolina i amb dos ocupants s'acosta a les dues tones), aquesta unitat no mostra cap mena d’inèrcia o raresa al volant, dissimulant a la perfecció el pes i les dimensions.

Hi ha un últim aspecte dinàmic que em va sorprendre molt positivament: el motor de l’italià promet 280 CV, però el seu parell de 400 Nm fa que esdevingui molt contundent en qualsevol rang de revolucions. Aquest parell és superior al que presenta el motor 2.0 TSI de Volkswagen i Seat, que supera els 300 CV en diverses configuracions mecàniques, però que ‘només’ ofereix 380 o 390 Nm de parell. Mentre que l’alemany és un motor molt eficaç i que va per feina, el propulsor italià es mostra més viu i alegre, i ens transmet molt més a l’hora de conduir.

Evidentment, un cotxe d’aquest pes, dimensions i potència conduït de manera alegre i dinàmica no podrà ser mai un encenedor. El seu consum real mixt s’enfila fins als 11 litres, però al seu favor cal dir que circulant amb normalitat per autopista o autovia i una orografia més o menys favorable pot registrar mitjanes de consum d’uns 7 o 8 litres (no he arribat als 6,6 que promet la seva fitxa tècnica). Entenc, però, que aquesta dada és fins a cert punt irrellevant pel comprador d’un autèntic esportiu amb capacitat per transportar tota la família.

Un disseny espectacular

Val a dir que l’Alfa Romeo Stelvio és un cotxe realment bonic. El seu disseny, que fuig de barroquismes o línies exagerades, és suggerent i atractiu, i no necessita mostrar angles marcats o formes geomètriques agressives per ensenyar la seva potència visual.

La nostra unitat de prova disposava d’unes boniques llandes ‘Sport’ de 19 polzades, que responen a les típiques llandes d’Alfa Romeo amb la flor dibuixada als radis, i un color de carrosseria ‘Rosso Alfa’ que culminava una autèntica obra d’art sobre quatre rodes.

Els interiors del nou Stelvio (i de la Giulia) són elegants, ergonòmics i funcionals, però mantenen viva l’essència del disseny purament italià. A més, els materials utilitzats són agradables al tacte i presenten uns bons ajustos, que fan que la qualitat percebuda dins el cotxe sigui realment elevada.

Polivalència en estat pur

Amb tot, el primer SUV de la història d’Alfa Romeo (la marca afirma que és un totcamí tot i que jo no ho tinc tan clar) és un vehicle versàtil i polivalent en la definició més àmplia del concepte. Aquest Stelvio ens serveix per portar els nens a l’escola, per atacar una carretera de revolts i després anar a fer la compra al mercat més pròxim.

Gràcies a les seves mides i a l’obertura de les seves portes, és realment fàcil accedir al seu interior, i diria que és ideal per pujar-hi i baixar-ne sense patir, facilitant molt les coses a la gent gran, a les persones amb problemes de mobilitat o als pares i mares que han de carregar els nens als sistemes de retenció corresponents. A més, l'Stelvio no resulta incòmode tot i ser un cotxe de tarannà dinàmic i esportiu, i l'arquitectura de les suspensions 'Alfa link' permeten que aquest italià sigui un cotxe fantàstic per realitzar llargs desplaçaments per carreteres i autopistes amb tota la família.

El maleter de l’Stelvio, per la seva banda, arriba als 525 litres de capacitat, i l'obertura automàtica de la porta ens permet que sigui senzill encabir-hi els objectes o equipatges que volem transportar sense haver de castigar l’esquena.

No tot són flors i violes, amb tot. Hi ha dos elements que presenta aquest Stelvio i que no m’acaben d’agradar. En primer lloc, no disposa de lleves integrades al volant ni com a opció, un detall que em sembla imperdonable en un cotxe de tall esportiu. L’altre detall, que considero menys destacat, és que l’apartat tecnològic va un pas enrere dels actuals Audi Q5 o BMW X3, dos rivals que derrota en l’apartat dinàmic però que encara van per davant en matèria tecnològica.

Encara que no tinc clar que sigui un SUV, Alfa Romeo afirma que el seu cotxe és un totcamí. No l’he provat a fons fora de l’asfalt, perquè m’he limitat a circular per pistes en molt bon estat. Si busqueu un SUV amb moltes capacitats ‘off-road’, l'Stelvio no és el vostre cotxe. Les suspensions i la direcció s'han pensat per disfrutar de la conducció, i no per fer el que faries amb un Grand Cherokee, per exemple. En canvi, es defensa amb noblesa en ferms irregulars o superfícies amb escassa adherència (aigua, neu) gràcies al seu sistema de tracció integral Q4.

Per acabar, i sense que això hagi de suposar un defecte, cal explicar que l'Stelvio té dues característiques que convé no passar per alt. Per una banda, la seva direcció àgil i comunicativa és menys dòcil a l’hora de maniobrar per aparcar, com tradicionalment ha passat amb tots els Alfa Romeo. En segon lloc, i això afecta la nostra unitat, el canvi automàtic no és tan suau en entorns urbans com altres vehicles de la competència, sobretot amb el mode de conducció ‘Dynamic’ engegat –probablement tampoc hauríem de seleccionar aquest mode de conducció per la ciutat– i presenta alguna transició menys domèstica.

Conclusió

Aquest Alfa Romeo Stelvio Executive Q4 280 CV és amb diferència el millor totcamí de tall dinàmic del mercat i amb la millor relació qualitat-preu que podreu trobar si busqueu un cotxe realment polivalent, capaç de complir en condicions meteorològiques de tota mena i amb un disseny únic que fa que la gent giri el coll al seu pas.

Preu

El preu final d'aquesta versió prestacional de l'Stelvio arriba als 57.679 euros, descomptes promocionals al marge. El preu és bastant semblant al de la resta de totcamins de la competència, com els BMW X3 i X4 xDrive 30i, el Volvo XC60 T5 AWD i l’Audi Q5 TFSI quattro, tots amb potències de 250 CV (menys que l’Stelvio) i tracció integral. En la meva opinió cap d’aquests totcamins es pot comparar dinàmicament amb l’italià, tot i que el seu sistema multimèdia pugui estar per davant del que utilitza Alfa Romeo.

De fet, per trobar un totcamí amb un comportament dinàmic semblant al d’un Stelvio caldria anar a buscar un Porsche Cayenne, un cotxe sensiblement més car (87.579 euros) tot i que més potent (340 CV) i 300 quilos més pesant.