Steve Jobs era un entusiasta de les motos i dels cotxes. El 2007 va dissenyar l’iCar, en col·laboració amb Volkswagen, pensat per ser produït en sèrie a partir del 2015. Però la seva mort va impedir que veiés fet realitat un projecte que els hereus d’Apple no han sabut continuar, tot i que posteriorment han desenvolupat aplicacions, com ara CarPlay, que integra les possibilitats dels smartphones -en aquest cas dels iPhone més moderns- en l’automòbil.

Els competidors de Google, en canvi, tenen molt avançat el seu projecte de cotxe autònom, del qual ja circulen alguns prototips. Ells també han empès l’Open Automotive Alliance (OAA), amb l’objectiu de potenciar la plataforma Android als cotxes, utilitzant el sistema operatiu de Google.

Fabricants com ara Seat (Easyconnect), però també Ford, Fiat i Jeep, han treballat per incorporar en alguns dels seus models l’Android Auto desenvolupat pels creatius de Mountain View. Marques com la coreana LG, però també Pioneer, Parrot, Fujitsu, Nvidia i Panasonic s’han afegit a l’OAA perquè els cotxes connectats amb Android siguin una realitat comercial com més aviat millor. De fet, abans d’acabar l’any ja seran a alguns concessionaris, a l’abast dels compradors més tecnològics o més agosarats.

Inicialment, l’ smart car de Google preveia que els seus cotxes no tinguessin ni volant ni pedals, en una sublimació portada a l’extrem de la conducció autònoma que el feia completament diferent de tot el que s’havia presentat fins al moment. Un cotxe que, realment, pogués anar sol, pràcticament sense la intervenció del conductor.

La base d’aquesta filosofia està centrada en la utilització de múltiples sensors que condueixen el vehicle per la ruta inicialment introduïda al navegador GPS. La connexió del cotxe amb la xarxa el permet anar llegint les dades programades -el camí desitjat- que, en cas de variacions o de circumstàncies imprevistes, són modificades amb la interpretació instantània que fa aquest conjunt immens de sensors quan es fa reaccionar el cotxe de la mateixa manera que si els conduís una persona. L’autèntic cotxe intel·ligent vaja, o, si més no, tan intel·ligent com els que fem servir cada dia tots nosaltres.

Però el dia 16 entrarà en vigor una llei de seguretat viària a Califòrnia que bloqueja el camí iniciat per Google. La normativa destaca que, en tot moment, el conductor ha de poder controlar físicament el cotxe per raons de seguretat. Davant del canvi de legislació, els responsables del projecte es veuen obligats a introduir uns comandaments (volant i pedals) que, per absència, distingien el seu vehicle de la resta d’automòbils creats pels fabricants de cotxes i que estaven enfocats cap a la conducció autònoma.

Plantejaments com el de Google desperten algunes reflexions noves: ¿què pot passar si, de cop i volta, el servidor que ens enllaça amb la xarxa es penja?, ¿quines serien les reaccions dels automòbils autònoms si, sobtadament, pateixen l’atac d’un hacker disposat a boicotejar el desplaçament -i la seguretat- dels ocupants? o bé ¿quins efectes immediats sobre la mobilitat en general podria tenir la incursió d’un virus en el sistema operatiu?

El futur va per aquí, però abans caldrà superar els recels, la desconfiança en les màquines que, per segons què, encara és inferior a les persones.

Audi, entre la conducció autònoma i la pilotada

Fa poc, Audi va provar a Florida un A7 equipat amb 22 sensors i un escàner làser que recull imatges del que l’envolta. Aquesta informació queda gravada en una unitat central que la processa per assistir el conductor en la presa de decisions.

Segons Ulrich Hackenberg, responsable del seu desenvolupament tècnic, “en un futur arribaran nous sistemes que, per exemple, davant d’una congestió de trànsit o d’una pèrdua de concentració del conductor per cansament o monotonia, milloren la seguretat viària i el confort de conducció”. Aquests processos són el que en diuen conducció pilotada.

La unitat d’alt rendiment reprodueix contínuament la imatge del que envolta el cotxe. En situacions de trànsit lent, i fins a 60 km/h, el sistema allibera el conductor automàticament, ja que és capaç de frenar, accelerar o controlar la direcció tot sol, i pot reaccionar davant del que pugui passar a l’entorn o del que facin els altres vehicles que comparteixen la mateixa via.

El futur obligarà a molts canvis culturals

La feina dels fabricants a la recerca d’un futur en què els cotxes puguin funcionar sols apunta a una línia més conservadora que la que segueixen agents com Google.

La utilització de sensors, de radars de microones o d’escàners de llarga distància permeten que els constructors treballin més en cotxes pilotats de manera assistida, que en vehicles que siguin completament autònoms.

Carlos Ghosn, president de Nissan, afirma: “Entre el 2016 i el 2018 els nostres clients accediran progressivament a tecnologies noves que ens permetran que a finals de la dècada disposem de cotxes capaços de travessar les cruïlles d’una ciutat sense que hi intervingui el conductor. No podem passar de cop i volta a uns vehicles d’una generació tan radicalment diferent a l’actual que no siguin capaços de seduir els compradors”. De les seves paraules es pot desprendre que els canvis estaran més marcats per l’adaptació cultural dels usuaris als mètodes nous que per l’evolució de la tècnica.