Durant els últims deu anys hi ha hagut uns 124.000 accidents amb vehicles i vianants involucrats en els quals han patit lesions més de 130.000 vianants a tot l'estat espanyol, segons l'estudi de la Fundació Línia Directa i Fesvial titulat Caminar seguros. Accidentabilidad y riesgos de los peatones en España (2014-2023). 17.000 dels vianants afectats han hagut de passar per l'hospital i 3.500 han mort a causa de l'accident, explica l'informe, a partir de dades de la DGT, l'Institut Nacional de Toxicologia i les respostes a una enquesta feta a més de 1.700 vianants. Doncs bé, aquest estudi també identifica el carrer més perillós d'Espanya per als que es mouen caminant, on tenen més risc de patir un atropellament, i és de Barcelona: es tracta de la Gran Via, essencial per a la mobilitat al centre de la ciutat.

Tot i que la Gran Via de Barcelona és el carrer d'Espanya més perillós per als vianants, en termes globals Catalunya està per sota de la mitjana espanyola pel que fa a la proporció de vianants morts respecte del total de morts en accidents de trànsit. La Comunitat de Madrid, Galícia i les illes Canàries són les comunitats amb més mortalitat de vianants en els accidents de trànsit, mentre que Catalunya està lleugerament per sota de la mitjana.

Els tipus de topades més perilloses

La tipologia de lesions més freqüents en els accidents amb vianants depenen del tipus d’impacte, de si és frontal, frontolateral o lateral. Els xocs frontals són els més perillosos per als vianants, i sovint van associats a fractures de crani, hemorràgies internes, commocions cerebrals i altres lesions que poden afectar el cervell. Els impactes laterals i frontolaterals, en canvi, van més associats a fractures i lesions a les extremitats o a la pelvis. Finalment, un element decisiu en la gravetat dels atropellaments és l’edat del vianant: la taxa de mortalitat es duplica en el segment de població més gran de 65 anys.

El risc per als vianants de morir atropellats és més gran per als homes que per a les dones, i la mitjana d’edat dels vianants atropellats se situa al voltant dels 45 anys. Tot i que la gran majoria (86%) dels atropellaments a vianants són en zones urbanes, els més mortals passen en carreteres: multipliquen per vuit la taxa de letalitat respecte dels accidents de les ciutats. En aquest sentit, convé recordar que la velocitat i els impactes frontals són dos dels factors clau principals per determinar la gravetat de les ferides a vianants.

Pic d'atropellaments entre l'octubre i el desembre

Els vianants són el col·lectiu més feble de tot l’ecosistema de mobilitat, i a diferència de ciclistes o motoristes, tothom és vianant en diversos moments al llarg del dia. El 72% dels accidents per atropellament amb vianants són protagonitzats per turismes o cotxes convencionals i el vianant no havia comès cap mena d’infracció. Però el 41% dels vianants atropellats durant el període de temps analitzat havien consumit alcohol, drogues o psicofàrmacs que alteraven el seu grau de percepció, atenció i resposta. La majoria d'atropellaments es cometen en dies laborables, amb un pic especialment rellevant durant els mesos d’octubre, novembre i desembre.

Les infraccions més comunes comeses pels vianants i que causen accidents són travessar el carrer fora dels passos zebra (16%), caminar per la via saltant-se la normativa (5%) i no respectar els semàfors (4%). La major part dels 1.700 vianants enquestats coincideix a apuntar que els passos de vianants, lluny de ser considerats espais segurs, poden ser un focus d’inseguretat, i que l’administració no para prou atenció al risc que hi impliquen els cotxes. Alhora, amb tot, 4 de cada 10 enquestats admeten que fan servir el telèfon mòbil mentre caminen pels passos de vianants, i el 35% que ho fa fins i tot quan creuen pel mig del carrer.

Precisament, l’ús dels dispositius electrònics és un dels elements que més preocupa els autors de l’estudi, que alerten d’un nou perfil de vianant que anomenen "vianant tecnològic". És una persona jove d’entre 18 i 25 anys que fa servir el telèfon o els auriculars quan es desplaça per espais com ara zones d’oci, discoteques o campus universitaris, entre d’altres. Aquests dispositius afavoreixen que no parin prou atenció quan travessen carrers o vies interurbanes, fins i tot per zones no habilitades i mentre hi circulen cotxes, camions, bicicletes o fins i tot tramvies, tal com ha passat amb alguns accidents registrats a la Zona Universitària de Barcelona.