Proves cotxes
Motor  /  Proves 19/06/2021

Skoda Scala G-TEC: la prova que no tot passa per l’electrificació

Provem la versió de gas natural comprimit del compacte txec, que ofereix un consum contingut d’un combustible força més barat que la gasolina o el dièsel

10 min
Skoda Scala TGI

Tenia moltes ganes de fer la prova de l’Skoda Scala, perquè és un d’aquells models que sense fer gaire soroll es posiciona com una de les opcions més equilibrades i recomanables del segment dels compactes. No té el disseny més estrident però és maco, no té els materials més exclusius al seu interior però està molt ben construït, no té unes prestacions impressionants però resulta eficient... i a més, té un preu força ajustat.

Si a aquesta recepta guanyadora hi sumem la possibilitat d’emprar el GNC (gas natural comprimit) com a combustible, el resultat final és un cotxe estalviador i que pot comportar més d’un maldecap a alguns dels seus rivals. ¿Però és aquesta tecnologia una alternativa real a l’electrificació? Tot seguit ho esbrinem.

Disseny exterior

La versió de GNC de l’Skoda Scala no canvia estèticament respecte de la resta de la gamma, i només podrem identificar-la mitjançant un logotip específic situat a la porta del maleter. Això vol dir que estem davant d’un cotxe eminentment discret, ben dissenyat però que no deixa lloc a cap tipus d’estridència. Vaja, com qualsevol Skoda.

A la part frontal disposa d’una graella força prominent ubicada en una disposició molt horitzontal i als laterals llueix dues òptiques amb tecnologia LED que tenen unes formes molt anguloses i uns angles ben marcats. Fins i tot la signatura lumínica que fa la il·luminació diürna és recta, cosa que augmenta la sensació d’amplada del cotxe.

Vista frontal del vehicle
Vista lateral del vehicle
Vista posterior del vehicle

Vist de perfil crida l’atenció que realment estiguem davant d’un compacte, perquè sembla més gran del que realment és. Té una longitud de 4,36 metres, però les línies rectes i completament horitzontals augmenten la sensació visual de llargària. En aquesta vista destaquen especialment dos aspectes: el nervi que travessa el cotxe des dels fars davanters fins als pilots posteriors i la tira cromada que recorre la part inferior de les finestres i acaba al pilar C. Per la seva banda, les llandes de la nostra unitat de proves són de 17 polzades i llueixen un disseny molt aerodinàmic.

Finalment, ens centrem en la part posterior, que s’assembla força a la del seu antecessor, l’Skoda Spaceback. Un model que també vam tenir l’ocasió de provar, i del qual us deixem la prova en aquest enllaç . Si bé els pilots de l’Scala són molt més horitzontals i tenen forma de bumerang, la forma que descriu el vidre posterior i la porta del maleter és gairebé idèntica a la de l’Spaceback. Això sí, la marca permet escollir un vidre convencional, però personalment trobo que aquesta opció és menys encertada a nivell estètic.

Detalls estètics dels llums

Un altre detall que crida l’atenció és que el fabricant txec ha optat per eliminar el logotip de la marca a la part posterior, i a canvi ara inclou unes lletres prominents amb la inscripció Skoda. Un petit element que marca la diferència en una zona ben discreta, ja que l’Scala no disposa ni de sortides d’escapament falses ni d’un difusor simulat.

Disseny interior

La discreció exterior es veu replicada a l’interior de l’Skoda Scala, però en línies generals ens trobem amb un habitacle confortable, pràctic i molt lògic. Malgrat que el quadre de comandaments sembli molt continuista respecte del de l’Spaceback, el cert és que s’ha renovat completament i elements com la pantalla central estan molt més ben integrats. I precisament parlant de la pantalla, en la versió més equipada es tracta d’un gran monitor de 9,2 polzades que inclou el sistema de navegació Amundsen. Amb tot, la versió de proves disposa d’un equip intermedi (anomenat Bolero) de 8 polzades que resulta més equilibrat i inclou la presència de dos botons físics, més pràctics durant la conducció que no pas els botons tàctils.

Interiors de l'Skoda Scala