Un dels grans problemes que té la indústria automobilística europea és l’enfocament que ha desenvolupat en relació amb el procés de transició cap als cotxes elèctrics. I és que els grans fabricants europeus van realitzar fortes inversions en plataformes, motors i tecnologies orientades als cotxes elèctrics que no s’han vist compensades per la demanda dels compradors europeus. Els grans fabricants europeus van decidir apostar fort pels vehicles elèctrics de mides grans i preus elevats, per intentar amortitzar el més ràpid possible les inversions realitzades, però la venda de cotxes totalment elèctrics no ha acabat d’arrencar en els segments de valor afegit més gran i, per contra, en el segment dels vehicles urbans, utilitaris i compactes l’oferta dels fabricants europeus ha estat menys competitiva que la que ofereixen els principals rivals xinesos.

Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, ha presentat al Parlament Europeu d’Estrasburg la seva recepta per intentar contrarestar aquesta tendència i incentivar els fabricants europeus a produir vehicles elèctrics de tall urbà a un preu assequible i fer-ho a les plantes que ja tenen al Vell Continent. El pla presentat per Von der Leyen pressuposa que “milions d’europeus volen accedir a un cotxe elèctric assequible” alhora que apunta que la Unió Europea no pot cedir aquest segment del mercat als fabricants xinesos. 

La Comissió Europea ha dissenyat un pla d’inversió de més de 1.800 milions d’euros per ajudar a la producció de bateries al Vell Continent, un dels elements estratègics imprescindibles per teixir una xarxa europea que afavoreixi la producció de vehicles elèctrics. A més, el full de ruta comunitari passa per un nou model de contractació pública destinat a incentivar els productes automobilístics europeus per part de les diferents administracions. 

Els fabricants no ho veuen clar

Si durant el mes d’agost el president de Mercedes-Benz va protagonitzar un toc d’atenció a les autoritats europees al voltant de les prohibicions i del veto als vehicles de combustió, aquesta setmana ha estat el CEO del grup Stellantis, Jean-Phillipe Imparato, que ha tornat a insistir en la necessitat de repensar les prohibicions al cotxe de combustió, ja que “la situació econòmica i la xarxa de punts de càrrega” encara no afavoreixen ni estimulen la demanda massiva de vehicles totalment elèctrics. 

Imparato, per contra, apunta que la fabricació de vehicles de combustió senzills i assequibles és la clau per lluitar contra les emissions. Segons apunta l’executiu francès, l’edat mitjana del parc automobilístic europeu és de dotze anys (a Catalunya aquesta mitjana és encara més elevada) i creu que els cotxes de combustió moderns, lleugers i amb potències modestes (amb una velocitat punta de 110 km/h i pensats per un ús urbà i semirubà) podrien ser un desllorigador a la situació actual. Aquesta era una posició que també defensava l’antic CEO de Renault i de Seat Luca de Meo, que va arribar a afirmar que el futur de l’automoció europea havia de passar per vehicles petits i lleugers amb motors de gasolina de poca cilindrada i un preu molt competitiu, com ara l’exemple dels Kei Car del Japó, petits cotxes urbans amb prestacions modestes i consums molt continguts que són molt populars al país del sol naixent.