L’Opel Mokka és un SUV urbà del segment B que la marca del llamp comercialitza des de l’any 2012, i que General Motors també venia als Estats Units i a la Xina amb el nom de Buick Encore. La seva bona acollida comercial a Europa va animar el grup Peugeot-Citroën a preparar-ne una segona generació, ja sobre una base i una plataforma totalment pròpies, que els de Rüsselsheim tot just van presentar l’any passat.

La segona generació del Mokka disposa de versions amb motors dièsel i gasolina, però també d'una variant elèctrica anomenada Mokka-e que aprofita la plataforma i la mecànica modular CMP del grup Stellantis i que comparteix amb models com els Citroën e-C4, Corsa-e, DS3 Crossback o Peugeot e-2008.

Entrant en detalls, el flamant Mokka-e és un vehicle elèctric amb un motor de 100 kW de potència (equivalent a 136 CV convencionals) i unes bateries de liti de 50 kWh de capacitat que permeten una autonomia teòrica de 330 quilòmetres, una xifra que esdevé poc realista en condicions de circulació normals, sobretot en autopista o autovia.

Una estètica espectacular

Convé dir-ho: la metamorfosi del Mokka en aquesta segona generació ha deixat tothom bocabadat. Si el model original –aparegut el 2012 quan Opel encara formava part del grup General Motors– era un cotxe de línies arrodonides que no volia cridar gaire l’atenció, aquesta segona generació del SUV urbà d’Opel, ja desenvolupat íntegrament en el grup francès PSA, és un model radicalment diferent, molt més atrevit i amb predomini de les formes geomètriques i les línies rectes i que estrena una versió totalment elèctrica.

L’element més característic del nou Mokka és el seu frontal, amb una calandra i uns grups òptics led IntelliLux horitzontals que prometen ser un dels nous elements distintius de la marca alemanya, així com l’espectacular carrosseria de dos colors.

La nostra unitat de premsa, amb llandes de 18 polzades i la carrosseria de dos colors amb un predominant i llampant color verd, és d’aquelles que no passen desapercebudes. Els detalls en contrast de plàstic negre a la part inferior del cotxe, així com els protectors de plàstic dels passos de roda, baixos i difusor posterior li aporten una dosi extra de presència musculada i aventurera, encara que el model no estigui en cap cas enfocat a explotar les seves qualitats fora de l’asfalt.

Pel que fa als interiors, el nou Mokka estrena un quadre de comandaments totalment digitalitzat i una gran pantalla central tàctil de 10 polzades orientada al conductor, a més d'altres elements tecnològics com un sistema de càrrega sense fils per als telèfons mòbils moderns, seients de tall ergonòmic amb certificat AGR i ajustaments electrònics. També un carregament de seguretat molt complet que inclou de sèrie control de creuer adaptatiu, sistema de manteniment en el carril per on circula i reconeixement automàtic de senyals, prestacions que li permeten moure's en nivell 2 sobre 5 en l’escala de conducció autònoma.

La disposició general dels instruments del Mokka-e és ergonòmica i racional, presidida per la pantalla central tàctil però conservant botons físics per controlar elements clau com ara la ràdio, el climatitzador o les ajudes al manteniment de carril, assistent d’aparcament i avisos de proximitat, entre d'altres. A més, els entapissats dels seients de cuir i les insercions dels panells laterals i la consola central de cuir, símil de fibra de carboni, Alcántara i plàstics tous incrementen molt la sensació de benestar i qualitat a l’interior.

Tot i ser un SUV elèctric que prescindeix de mecàniques de combustió i transmissions a les quatre rodes, l’espai interior del Mokka-e no és dels millors del segment, i de fet peca de poc espai en l’habitacle si el comparem amb altres rivals. Les places davanteres són prou amples i còmodes, però les posteriors potser serien una mica massa justes per viatjar-hi amb comoditat, i encabir-hi tres adults o un adult i dues cadiretes infantils és poc més que una quimera.

La línia de cintura elevada i ascendent fa que les finestres posteriors deixin poc espai lliure, i impedeixen que un infant col·locat en un sistema de retenció homologat hi pugui veure per la finestra, a més de restar lluminositat i sensació d’espai. El maleter, per la seva banda, es conforma amb només 310 litres de capacitat (menys que els models tèrmics o de combustió), ja que cal alliberar espai per allotjar les bateries de liti a la part inferior del cotxe.

Bon comportament dinàmic, però autonomia limitada

Un cop al volant, el Mokka-e sorprèn per les seves qualitats dinàmiques i per aportar una bona dosi de confiança en circulació. En tots els registres als quals hem sotmès a prova el Mokka-e hem comprovat que mostra una bona resposta, àgil i dinàmica però també molt ben apamada. Com passa en pràcticament tots els vehicles elèctrics, presenta un centre de gravetat molt baix a causa de la disposició de les bateries, cosa que li aporta un plus d’estabilitat i tracció en tot moment. A més, els enginyers d’Opel han fet una bona feina en la posada a punt de la direcció i la suspensió del Mokka-e, que el fan especialment àgil i neutre sobre l’asfalt, cosa que permet jugar amb l’accelerador i l’entrega immediata de parell del motor elèctric.

Tot i que la seva potència pot semblar discreta sobre el paper (100 kW o 136 CV convencionals i 260 Nm de parell), el Mokka-e accelera bé, entrega molt bé la potència i esdevé molt útil en qualsevol registre de conducció. De fet, ens han sorprès molt positivament la resposta del motor elèctric del grup Stellantis (fins fa poc PSA o Peugeot-Citroën) i l'equilibri entre confort i dinamisme de la seva posada a punt. 

En condicions de circulació reals, però, l'autonomia teòrica de 330 quilòmetres es veurà reduïda a uns 300 en entorns urbans i a menys de 260 si circulem per autopistes i autovies a velocitat constant de 120 km/h. Aquesta escassa autonomia en limita molt l’ús si volem fer viatges llargs, ja que caldrà estar molt atent a l’autonomia.

El consum d’electricitat del Mokka-e és prou contingut en condicions de circulació urbana, especialment si fem servir el mode de conducció Eco, que limita la potència del motor i del sistema d’aire condicionat. Activant el mode de conducció més ecològic i circulant per entorns urbans, el consum acaba situant-se al voltant dels 14 kWh/100 km, una xifra que ens costarà homologar en condicions de circulació reals. 

Ara bé, aplicant el mode de conducció Normal o Sport per carreteres ràpides, autopistes o per les Rondes de Barcelona el consum se situarà al voltant dels 20 kWh/100 km, un registre encara acceptable, però que es dispara si sortim a autopista i circulem uns quants quilòmetres a 120 km/h, cosa que elevarà la mitjana per sobre del 22 kWh/100 km. Finalment, si seleccionem el mode esportiu i li busquem les pessigolles al cotxe, en un tram revirat i amb fort desnivell positiu elevarem el consum per sobre dels 23 kWh/100 km. Amb tot, aquest no és el plantejament ni escenari natural d’aquest totcamí elèctric, que se sent molt més còmode en entorns urbans i semiurbans. A tall d’exemple, en un recorregut d’anada i tornada entre Castelldefels i Mataró (una mica més de 100 quilòmetres en total) vam rebaixar la càrrega de la bateria del 91% al 52%. 

Tot i ser un SUV, el nou Mokka-e no és un vehicle gaire indicat per córrer aventures fora de l’asfalt. De fet, les llandes de 18 polzades, els neumàtics de 215/55 de perfil i el seu sistema de tracció davantera ja deixen entreveure que no és un totcamí pensat per explorar pistes i camins, i la seva posada a punt certifica que més aviat és un vehicle eminentment urbà al qual no li agrada embrutar-se de sorra i fang. Opel sap bé que els potencials compradors d'aquest model no volen un SUV elèctric per conquerir el camp, sinó per circular per la ciutat i pujar a la vorera per recollir els nens a l’escola o a la sortida de les extraescolars.

Opel assegura que és possible carregar el Mokka-e en només mitja hora en un 80% si fem servir un punt de càrrega ràpida de fins a 100 kW, però en un endoll domèstic de mode 2 normal el Mokka-e només carrega uns 6 quilòmetres d’autonomia per hora, cosa que suposaria haver d’endollar durant més de 24 hores el cotxe per carregar-lo en un 80%.

Una joguina cara

El gran problema que tenen els cotxes elèctrics encara avui és el seu preu elevat. El Mokka-e d’accés amb el nivell d’equipament Edition té un preu base de 34.900 euros (descomptes promocionals a banda). I la nostra unitat de prova, amb el màxim nivell tecnològic i d’equipament, anomena Mokka-e Ultimate, té un preu de venda de 41.600 euros, una xifra realment important. 

Per aquest preu ja podríem comprar un Cupra Ateca de 300 CV (això sí, de combustió) o un Cupra Formentor PHEV amb 245 CV i tecnologia híbrida endollable que ens permetria oblidar-nos dels problemes d'autonomia que presenten els cotxes elèctrics.

Fins i tot entre els seus rivals de segment és possible trobar-ne alguns una mica més econòmics i més potents, com ara el Kia e-Niro o el Hyundai Kona Elèctric, que ja hem pogut provar. Sí, el Mokka-e amb el nivell d'equipament Ultimate és un cotxe espectacular, però 41.600 euros (descomptes promocionals a banda) per un cotxe de 136 CV i una autonomia limitada a poc més de 250 quilòmetres en autopistes i carreteres ràpides no sembla una oferta gaire temptadora per a un comprador interessat en la mobilitat elèctrica i sostenible.

Conclusió

El nou Mokka-e és un totcamí elèctric de tall urbà interessant, que aposta per un nou disseny i una disposició ergonòmica que manté l’essència i herència dels millors Opel dels darrers anys tot introduint nous horitzons i elements tecnològics propis de l’electrificació i la digitalització dels components. Un bon cotxe per fer-lo servir diàriament en trajectes curts i urbans, però que no és (ni vol ser) un cotxe polivalent per fer llarg viatges per carretera.