Els escúters són el mitjà de transport privat més pràctic i fàcil d’utilitzar per fer-los servir a la gran ciutat, ja que ens porten d’un lloc a l'altre ràpidament i per conduir-los només cal accelerar i frenar. Res més, així de senzill, i aquesta és la clau del seu gran èxit comercial al nostre país. Però són vehicles que fan la seva funció i prou, sense aportar-nos el plaer de conducció que molts busquem quan encenem la nostra motocicleta. Evidentment, els escúters no són aquell vehicle que cada matí estàs desitjant agafar per convertir l'avorrit camí a la feina, ple de cotxes, en una aventura diària nova. Si busques aquest tipus de vehicle més divertit, segurament t’interessarà conèixer la Brixton Crossfire 125 XS, una moto que converteix tots els desplaçaments urbans en pura diversió.

El primer que sorprèn de la Crossfire 125 XS òbviament són les seves dimensions contingudes. Al veure-la ràpidament i per primer cop ens venen al cap les mítiques Suzuki Dax i Suzuki RV, les Honda de la sèrie Z conegudes com a Monkey, l'Honda Ape o la Yamaha BW80, per citar-ne només algunes. Però actualment el mercat de motos d’aquest estil és molt reduït i, a banda d’aquesta Crossfire 125 XS, només Honda ofereix dos models similars, la MSX 125 i la icònica Monkey. Però els preus de les Honda, molt per sobre del de la Brixton, els fan estar una mica fora de joc en relació amb aquest escúter urbà.

Estèticament, la Crossfire 125 XS llueix un disseny molt ben cuidat i ple de detalls que enamoren. La careta frontal del far és la gran protagonista i ens fa recordar les motos d’enduro dels anys 80 i 90. La cirereta del pastís és el conjunt de far led i uns intermitents també led que aporten un toc modern al frontal de la moto. El dipòsit de benzina tampoc es queda enrere en termes de disseny atractiu i presenta un acabat amb forma de X que també veiem en altres models de la marca. El manillar i el tub d’escapament alts, novament ens fan recordar les motos de muntanya de fa uns anys. El look de petita enduro el completen els petits neumàtics de tacs amb llandes de 12 polzades.

El motor és el mateix que el de les seves germanes, un monocil·líndric de quatre temps, refrigerat per aire, de 125 cc. Ofereix, igual que la Cromwell 125 que vam provar fa poc, 11 CV, però curiosament les sensacions són ben diferents. Si mirem la fitxa tècnica veurem que en aquest model la potencia màxima l’agafa 500 rpm més aviat que en la resta de models. Això en part explica que la Crossfire 125 XS tingui una mica més d’empenta. Però també hi ha altres factors. El primer el trobem quan engeguem la moto, ja que el tub d’escapament de la Crossfire 125 XS emet un so diferent, més engrescador. De fet, sembla el d’una moto de més cilindrada. Un cop arranquem, veiem que també agafa velocitat més ràpidament. Aquest petit model també és 23 kg més lleuger que la Cromwell. Pot semblar poc, però en una cilindrada petita és una xifra important. A més, les dimensions reduïdes i els neumàtics petits li aporten una agilitat fantàstica en el trànsit urbà. Aquest conjunt de factors ens convida a practicar una conducció més esportiva i divertida. Realment poques motos ofereixen tanta diversió en els trajectes urbans.

La part del xassís també ens acompanya molt bé. L’equip de frens amb frenada combinada CBS i discs tant al davant com al darrere no tenen cap problema per aturar els 111 quilos de la Crossfire 125 XS. La frenada és contundent i transmet molta seguretat; el que es busca sobretot en ciutat, on els imprevistos són molt habituals. Les suspensions són un pèl dures, ajudades en aquesta sensació per l’amplitud dels neumàtics, però en cap cas és molest. En canvi, en un petit tram de terra on també vam posar a prova aquesta Brixton ens va agradar molt la suavitat amb què superava el terreny. I gràcies a la seva curta distància entre rodes, és molt àgil i permet girar molt fàcilment. El seu manillar, alt i ample (tenint en compte les dimensions de la moto), també ens ajuda molt.

Quan un s’ho passa tan bé conduint una moto com aquesta és fàcil oblidar-se dels detalls a millorar, però un cop ja davant de l'ordinador, és més fàcil recordar-los. La veritat és que són pocs i poc importants. Igual que quan vam provar la seva germana Cromwell, no ens ha convençut el comandament dels intermitents. Els hem de treure manualment i resulta fàcil que tornant el botó a lloc acabem posant l’intermitent de l’altre cantó. I, també com en la Cromwell, cal comentar la poca visibilitat que ofereixen els retrovisors. Un altre detall a millorar és la ubicació del compta-revolucions, que queda ben amagat darrere la careta frontal, però també de la nostra vista. La part baixa, on hi ha el velocímetre digital, queda totalment fora del nostre angle de visió. Això fa que ens haguem d’inclinar una mica cap endavant cada vegada que volem veure a quina velocitat anem. Un altre detall millorable és la posició de la palanca del fre, que va una mica amunt i que ens fa anar amb la punta del peu massa aixecada. Però segurament aquest últim detall es pot corregir manualment al taller.

Després d’haver-ho passat molt i molt bé amb la Crossfire 125 XS, no deixa de sorprendre que se’n vegin tan poques al carrer. Estem segurs que la seva mida fa dubtar a més d’un, però si els potencials compradors la provessin seria possiblement una de les motos més venudes. El seu preu és molt atractiu, i si només us heu de moure en solitari per la ciutat és la moto que esteu buscant. Potser Brixton s’hauria de plantejar la possibilitat d'oferir una versió 50 cc, per tal d’atreure un públic més jove que encara no pugui conduir motos de 125 i que estigui més obert a aquest tipus de models. El seu preu també és un dels atractius, ja que per poder-la gaudir només haurem de pagar 2.099 €.