La marca Brixton ha irromput al mercat nacional amb molta força. Tot i el seu naixement recent, els seus models responen molt bé a les necessitats i desitjos d’uns clients que busquen motos de baixa cilindrada d’estil clàssic. Rere Brixton hi ha el gegant KSR Group, que des d’Àustria s’encarrega de dissenyar i desenvolupar els models, per després fabricar-los a l'Àsia. KSR és l’artífex del renaixement de marques mítiques com Lambretta o Malaguti, però també s’ha atrevit a crear marques pròpies, com Motron o Brixton.

El mercat de les motos d’estil clàssic, neoclàssiques, vintage, neoretro o com li vulguem dir, està molt de moda. Però és cert que fins fa poc aquesta moda estava limitada només a models de mitja i gran cilindrada. Ara, gràcies a marques com Brixton, els que busquin motos de petita cilindrada trobaran models amb aquesta aposta estètica i molt atractius. I dins d’aquestes marques, Brixton s’ha col·locat ràpidament en el top de vendes del segment. Després de provar la Cromwell 125, ho entenem a la perfecció.

L'atrevida aposta estètica és sens dubte un dels punts forts de la Cromwell 125. Tots els ingredients d’una moto clàssica hi són ben presents: parafangs cromats; far rodó, seient amb relleu; tub d’escapament tipus pea shooter... Però, a més, la Cromwell aporta un toc de moto modificada molt atractiu, com el parafang davanter retallat, la cinta anticalòrica als col·lectors d’escapament, el motor de color negre i els llums d’intermitència i de fre petits. I el millor de tot és que aquestes modificacions ja venen homologades de fàbrica. A tot això cal sumar-hi que el nostre model portava també unes alforges laterals molt atractives, tot i que una mica massa petites per ser útils en el dia a dia.

La Cromwell 125 està disponible en color verd, gris o groc, però a més a més hi ha dues opcions de doble color, com el nostre model en acabat marró i negre (Charly Brown / Titan Black) o en doble tonalitat de negre (Backstage Black / Titan Black). Aquests dos últims models venen entre d’altres amb frens ABS, mentre que els models monocroms fan servir una frenada combinada CBS.

Una mecànica continguda però agradable

El seu motor és un monocilíndric de quatre temps refrigerat per aire que ressalta sobretot per la seva suavitat de funcionament. Es tracta d’un motor que no destaca per la seva potència (11 CV i 9,7 Nm de parell motor) però que, en canvi, es mostra molt suau i molt agradable. Les vibracions són pràcticament inexistents, tant en parat com en moviment. Fins i tot si li busquem les pessigolles i pugem de voltes el motor, les vibracions són molt contingudes. La seva velocitat punta és d’uns 98 km/h i la seva velocitat de creuer se situa entorn dels 80/90 km/h. A aquestes velocitats la Cromwell ens permet un ús interurbà, al mateix temps que circular amb molta comoditat i amb uns consums molt baixos (2,3 l / 100 km segons el fabricant). Però sens dubte on millor respon aquesta moto, i se sent realment còmoda, és a la ciutat.

La Cromwell 125 és una moto molt fàcil de portar gràcies a les seves contingudes dimensions. Qualsevol conductor se la farà seva de seguida. Arribem bé amb els peus a terra i pesa només 134 quilos. Entre el trànsit urbà destaca per la seva agilitat i facilitat de moviments. El canvi és suau, tot i que una mica sorollós. I a causa del seu temperament tranquil, caldrà canviar sovint de marxes, per obtenir en tot moment una bona resposta del motor. Si ho comparem amb una escúter, això és un clar desavantatge, però qui compri una moto 125 de marxes ja sap el que comporta circular-hi entre semàfors. En aquest sentit, pot ser una fantàstica moto escola.

Els neumàtics, amb llanda de 18 polzades al davant i 17 polzades al darrere, tenen força dibuix, a l'estil d’una moto scrambler. És més que res un detall estètic, però que en cap cas compromet la dinàmica de la moto. La frenada està assegurada per un disc de fre tant al davant com al darrere, cosa que juntament amb el seu pes baix fa que la frenada no sigui un problema. Si hem de millorar algun detall, revisaríem els retrovisors, que ofereixen molt poca visibilitat, i també el tacte del comandament dels intermitents. A l’hora de treure’l, no es tracta només de polsar-lo com en gairebé totes les motos, sinó que has de tornar el polsador a la seva posició, cosa que provoca que moltes vegades pressionant cap a l'altre costat per anul·lar-lo acabis posant l’intermitent de l'altre costat.

Però com que no volem acabar aquesta prova parlant de les coses millorables, ho farem parlant de detalls que ens han agradat molt i que sens dubte mostren la cura que té la marca pels petits detalls. El primer de tots és la clau personalitzada. Hi trobem una X, la lletra que la marca ha agafat com a símbol identificador de la companyia, i que també trobem en el far led davanter. També són destacables l’acabat i el tacte del seient o dels punys, amb la paraula Brixton inscrita. Poden ser petits detalls sense importància, però que demostren que no s’han utilitzat elements genèrics, sinó peces personalitzades exclusivament per la marca. Bon punt.

Conclusió

Per moure’ns per ciutat amb estil, la Cromwell 125 és una gran alternativa. El seu look clàssic amb detalls de moto modificada la converteix en una opció molt atractiva. El model amb frenada CBS arrenca en els 2.699 € i les versions ABS en 2.899 €.