D’aquí uns anys, com a molt unes dècades, la mobilitat no tindrà res a veure amb la que coneixem actualment. Els vehicles dièsel i gasolina tenen les hores comptades, malgrat que a molts compradors, aficionats, empresaris, fabricants, venedors de cotxes i tots els sectors relacionats amb el món de l’automoció els costi acceptar aquest gran canvi de paradigma. Però deixant de banda l’aspecte més emocional, el cert és que la transició cap al cotxe elèctric es va accelerar fa uns anys i actualment és imparable.

Com és lògic, encara queda molt camí per recórrer en aspectes crucials com l’autonomia dels vehicles, el temps de recàrrega o la sostenibilitat de les fonts d’obtenció d’electricitat. És per això que la majoria de fabricants han vist en la hibridació una solució temporal per tractar de solucionar els reptes que els esperen. D’una banda, han d'oferir una facilitat d’ús i una autonomia igual o molt similar a la de qualsevol cotxe de combustió i, de l'altra, han de reduir les emissions dels vehicles dràsticament si no volen haver de pagar multes milionàries.

Com he dit, la resposta a aquest dilema es troba en la hibridació. Però, com és habitual, cada marca aposta per una solució pròpia en aquest sentit: uns instal·len un petit motor elèctric i converteixen els vehicles en microhíbrids, d’altres aposten per una hibridació tradicional, d’altres instal·len un dipòsit de gas natural comprimit... i alguns, com en el cas del BMW que ens ocupa avui, aposten per crear un vehicle que es pot moure mitjançant el motor de combustió o l’elèctric.

A l’Ara Motor hem tractat de respondre a la pregunta que es pot fer molta gent actualment: quin tipus de cotxe híbrid cal comprar? Com és natural la resposta no serà igual per a tothom, de manera que en aquest article mirarem d’esbrinar com funciona un cotxe híbrid endollable, i ho farem mitjançant un BMW 530e.

Val a dir que la versió que hi ha actualment als concessionaris de la marca bavaresa correspon al model que s’ha renovat recentment (del qual us parlem en aquest article) i que té una potència i una autonomia elèctrica superiors a la del model que ens ocupa avui. Però el funcionament d’aquest tipus de mobilitat híbrida és exactament igual en totes dues versions, de manera que continua sent vàlid per explicar com funciona un vehicle híbrid endollable.

BMW 530e: UN SEDAN ELEGANT I DINÀMIC

Del BMW Sèrie 5 ja us n’hem parlat en diverses ocasions, perquè hem pogut fer la prova tant de la versió 520d amb motor dièsel com del model 540i xDrive amb motor de gasolina i tracció total. Aquests dos models corresponien a la carrosseria familiar –anomenada Touring– però tret del disseny exterior a la part posterior i la capacitat del maleter, tota la resta del vehicle és exactament igual. Precisament per haver provat ja les versions dièsel i gasolina del mateix cotxe podem valorar i apreciar els diferències amb aquestes mecàniques convencionals, i valorar-ne els avantatges (i algun inconvenient).

En aquesta versió híbrida endollable o PHEV anomenada 530e els canvis principals els trobem a l’aleta davantera esquerra (que incorpora l’endoll de càrrega) i a la capacitat del maleter, que es veu reduïda per encabir-hi les bateries. En una versió berlina amb motor de combustió tradicional aquest espai cubica 530 litres, mentre que en el model híbrid endollable es redueix fins als 410 litres.

Més enllà de l’apartat de la conducció –que tractarem específicament més endavant–, en altres aspectes aquest 530e és una berlina de BMW amb tots els ets i uts. La dotació tecnològica, de seguretat i infoentreteniment és completíssima, i no hi falten elements com el control gestual, el Head-Up Display, els seients de pell calefactables i ventilats, la instrumentació digital... i un llarg etcètera, en el qual cal destacar la presència d’una gran quantitat d’assistents a la conducció.

L’interior de la nostra unitat de proves es podria arribar a considerar una mica vistós gràcies a una tapisseria en color canyella, tot i que les insercions en fusta arrodoneixen un conjunt molt elegant. Però si per dins és elegant, per fora aquest model destaca per la seva discreció. Les llandes de 18 polzades i el seu disseny exterior poc recarregat fan que el BMW 530e passi força desapercebut malgrat ser el tipus de cotxe que és. A aquest fet també hi contribueix el color Bluestone metal·litzat i els detalls cromats, que aporten un toc de luxe i distinció.

La tecnologia híbrida del BMW 530e augmenta el pes notablement fins als 1.845 quilos. El més lògic seria pensar que amb un pes de gairebé dues tones i 4,93 metres de longitud es tracta d’un cotxe poc dinàmic, però la marca bavaresa –juntament amb Alfa Romeo–, és una de les poques que aposten pel dinamisme en tots els seus vehicles, siguin del segment que siguin.

És per això que aquest BMW Sèrie 5 híbrid endollable es pot mostrar com un autèntic saló rodant quan viatgem per autopista però també com una berlina àgil en carreteres revirades. D’acord, és evident que qualsevol versió de combustió amb un pes molt més contingut es mostra més apamada (i ja no parlem de la versió esportiva M5), però segurament el model mostra un comportament més esportiu del que la majoria de clients requeriran del seu vehicle.

Sigui com sigui, en aquest cotxe el millor que podem fer no és pas circular per carreteres secundàries a un ritme elevat, perquè no ha sigut dissenyat per a això. A canvi, BMW ens ofereix dues alternatives: la millor és conduir per carretera i autopista, ja que el silenci de marxa i la comoditat dels seients i suspensions ens faran poder afrontar llargs viatges sense problema. La segona, tot i que pugui semblar contradictori, és circular en entorns urbans amb comoditat.

No pas per les seves dimensions (no és gens pràctic conduir un cotxe de gairebé 5 metres de llarg i dos d’ample per la ciutat), sinó per la possibilitat de desplaçar-nos en mode 100% elèctric, en absolut silenci i sense emetre ni un gram de CO2 durant la conducció. I precisament aquest tema és del que parlaré a continuació, perquè cal entendre com funciona un vehicle híbrid endollable per comprovar si resulta interessant o no.

COM FUNCIONA LA TECNOLOGIA HÍBRIDA ENDOLLABLE?

Un vehicle híbrid endollable o PHEV disposa habitualment d’un sistema de propulsió format per un motor de combustió i un d'elèctric, aquest primer alimentat per combustible i el segon per l’energia emmagatzemada a unes bateries. En el cas del BMW 530e el primer motor és un gasolina TwinPowerTurbo de 2.0 litres que desenvolupa una potència de 184 CV i un parell de 290 Nm. Per la seva banda, el segon motor és elèctric amb 113 CV i 265 Nm de parell i està alimentat per unes bateries de 9,2 kWh.

La potència real no és la suma de les dues dades, perquè quan treballen tots dos motors alhora no ho poden fer simultàniament al seu règim de màxima potència i parell. Amb tot, la xifra final és de 252 CV i 420 Nm de parell. Aquest principi de funcionament és extrapolable a qualsevol vehicle híbrid endollable, i la principal diferència la trobem en la possibilitat que té el conductor de seleccionar el tipus de motor que vol que mogui les rodes o en la gestió de la càrrega de les bateries.

En el cas del 530e, BMW ofereix un total de tres modes de conducció (Sport, Comfort i ECO Pro) i tres modes de conducció elèctrica (Auto eDrive, Max eDrive i Battery Control). El primer d’aquests modes elèctrics fa que el vehicle es comporti com un híbrid convencional, prioritzant en tot moment la conducció elèctrica però aprofitant-se de tota la potència que entrega el motor de combustió quan es requereix una gran acceleració. És en aquest mode quan podrem arribar a obtenir els 252 CV del vehicle.

El segon mode limita la potència i el parell disponible, ja que mou les rodes únicament i exclusivament mitjançant el motor elèctric. No tots els híbrids endollables disposen d’aquesta funció, ja que alguns senzillament es comporten com a vehicles híbrids amb molta més autonomia elèctrica que la de, per exemple, un Toyota Corolla com el d’aquesta prova.

Finalment, el tercer mode s’encarrega de mantenir estable el nivell de càrrega de la bateria per poder fer-la servir quan més ens convingui. És a dir, si per exemple tenim el vehicle carregat fins a un 80% i volem fer servir aquesta energia quan circulem per la ciutat, podrem seleccionar aquest mode i la bateria no baixarà mai d’aquest percentatge. Això fa que el motor de combustió treballi molt més, de manera que el consum augmenta en conseqüència.

El BMW 530e disposa d’una opció que permet recarregar les bateries amb el motor de combustió, de manera que en uns quants quilòmetres es pot passar del 0 al 100% de càrrega. Ara bé, en aquest mode el motor tèrmic s’encarrega de moure el vehicle i alhora carregar la bateria, de manera que el consum novament es dispara.

¿SÓN REALS LES XIFRES DE CONSUM QUE HOMOLOGUEN ELS FABRICANTS?

Sí i no. Tot i que el cicle WLTP ha millorat molt les dades de consum homologades en la majoria de vehicles, els híbrids endollables encara mostren unes xifres que s’allunyen molt de la realitat. El motiu és senzill: a l’hora d’homologar els consums d’un vehicle, el cicle WLTP (en substitució de l’antic NEDC) realitza un test de conducció de 23,25 quilòmetres amb el dipòsit ple i les bateries completament carregades.

Com que en circumstàncies normals un vehicle PHEV sempre prioritza la propulsió elèctrica per sobre de la tèrmica, una part molt important de la prova es fa en mode elèctric, sense emetre gasos contaminants ni gastar ni una sola gota de combustible. Per evitar que la xifra homologada sigui zero, el test es repeteix en diverses ocasions alternant els modes 100% elèctric, tèrmic i híbrid.

Però com que molts models híbrids endollables són capaços de recórrer més de 40 km en mode elèctric, una bona part de la prova es realitzarà sense emetre emissions ni gastar combustible. Això sí, la resta de la prova es farà alternant el motor tèrmic i l’elèctric, ja que amb la bateria descarregada un vehicle PHEV es transforma en un híbrid convencional.

Amb tot, la xifra final és la combinació entre el consum zero del mode elèctric (la majoria de la prova) i el consum del mode híbrid. És per aquest motiu que el BMW 530e d’aquesta prova homologa un consum d’1,9 litres cada 100 km i unes emissions de 44 grams de CO2 per quilòmetre.

Aleshores, és falsa aquesta xifra? Realment no, perquè tot i que a la pràctica pugui ser una mica més elevada, teòricament és possible recórrer la distància que cobreix el test d’homologació WLTP amb un consum pròxim als dos litres. El problema és que aquesta homologació correspon als primers 100 quilòmetres que fa un vehicle PHEV amb la bateria carregada. Si no la recarreguem, els següents 100 quilòmetres no podran realitzar-se en mode elèctric, i aleshores el consum real es dispararà a més de 8 litres en la majoria de models (cal tenir en compte que els híbrids endollables acostumen a tenir un pes elevat que incrementa el consum).

ALESHORES, ¿ES POT CONSIDERAR QUE UN VEHICLE COM EL BMW 530e ÉS UN ENGANY?

Novament, sí i no. Per carregar aquest BMW necessitarem unes cinc hores mitjançant un endoll convencional i menys de tres hores si el connectem a un Wallbox. Si a casa, a la feina o allà on sigui podem recarregar el cotxe habitualment, el consum real serà similar a l’homologat. Però si, per contra, aprofitem el motor tèrmic per carregar la bateria o senzillament no la carreguem mai i circulem sempre en mode híbrid, el consum real serà molt superior a l’homologat.

Obviant que en mode elèctric el consum del BMW 530e va ser zero, el consum real del vehicle alternant tots els modes disponibles és d’uns 7,5 litres cada 100 quilòmetres. La trampa d’aquests cotxes és que podem optar per no carregar-los mai, obtenir un consum real que pot superar els 8 o 9 litres i, malgrat tot, disposar de l’etiqueta 0 emissions de la DGT. Sigui com sigui, això no vol dir que BMW enganyi els usuaris quan homologa un consum d’1,9 litres, sinó que senzillament la prova que la Unió Europea realitza no és vàlida per homologar correctament aquest tipus de vehicles.

CONCLUSIÓ: ¿ÉS RECOMANABLE UN VEHICLE HÍBRID ENDOLLABLE O PHEV?

Segurament aquest deu ser el gran dubte de moltes persones que volen comprar un cotxe nou però no acaben de decidir-se per un sistema de propulsió. Deixant de banda els motors de combustió tradicionals i els elèctrics, el principal dubte el trobem entre els híbrids convencionals i els endollables.

A l’hora de comprar un vehicle híbrid endollable cal tenir molt present que hem de disposar amb facilitat d’un punt de recàrrega per poder connectar el cotxe i aprofitar-nos realment dels avantatges que ens suposa poder circular uns 50 quilòmetres en mode 100% elèctric. I tot plegat amb la tranquil·litat que ens dona saber que podrem fer un viatge llarg en igualtat de condicions que en les d’un vehicle híbrid.

Precisament és en aquest punt on ha destacat més positivament el BMW 530e, que ens ha ajudat a treure l’entrellat d’aquesta qüestió. Es tracta d’un vehicle còmode que és fantàstic per fer llargs viatges per autopista amb un consum que, si no ens emocionem amb el pedal de l’accelerador, pot situar-se pels volts dels sis litres. Alhora, amb la bateria carregada al màxim és capaç de recórrer una mica menys de 50 quilòmetres sense emetre gasos ni gastar combustible, i es beneficia dels avantatges de l’etiqueta 0 de la DGT.

En definitiva, abans de comprar un híbrid endollable cal tenir molt present que els consums homologats només podrem tractar d’aconseguir-los si el fem servir la major part del temps com si es tractés d’un vehicle elèctric. Si no podem o no volem estar contínuament pendents de buscar un endoll, potser el vehicle més interessant és un híbrid convencional... però en aquest cas la DGT només ens atorgarà l’etiqueta ECO.

Per acabar, val la pena destacar que el salt de preus entre les versions dièsel o gasolina de potències equivalents i aquest 530e híbrid endollable no és gaire gran: BMW demana entre 60.000 i 62.000 euros per les versions 530i o 530d (gasolina i dièsel d'una potència al voltant de 250 CV), mentre que el 530e té un preu de 63.700 euros, una diferència poc significativa. Evidentment, 63.000 euros –descomptes promocionals i ajudes ambientals a banda– són molts diners, però el perfil de comprador d'un Sèrie 5 poc hauria de fixar-se en una diferència de poc més de 2.000 euros entre les versions dièsel i gasolina i aquesta versió ecològica amb etiqueta de zero emissions.