Cupra no aterrarà als Estats Units l’any 2030, tal com havia previst l’anterior director executiu de la marca, Wayne Griffiths. El nou escenari internacional, marcat per les incerteses relacionades amb els aranzels imposats per l’administració Trump als productes europeus, i els resultats comercials de Seat, amb una caiguda del benefici operatiu de la marca del 90% durant els primers sis mesos de l’any, són els dos factors que expliquen la decisió de la nova direcció de la marca.

La decisió respon a la voluntat de Seat i Cupra de mantenir un estricte control sobre els costos de producció de la marca i centrar els esforços de Cupra en el llançament comercial del nou Raval, el primer elèctric de la marca fabricat íntegrament a Martorell.

Un projecte irrenunciable i ambiciós

La mateixa marca ha emès un comunicat en què explica la decisió de posposar la seva arribada al mercat nord-americà “a causa dels reptes actuals del sector automobilístic i en resposta a la dinàmica del mercat”, per bé que subratlla que Cupra “està posposant, i no cancel·lant, els projecte d’establir-se comercialment als Estats Units”. 

El full de ruta inicial marcat per Griffiths implicava obrir fins a 20 nous Cupra Garage en diversos estats nord-americans, amb una especial atenció a estats clau com Califòrnia i Florida, per exemple, on els productes de Cupra podien encaixar amb l’estil de vida i les preferències dels seus compradors. L’ambiciós pla dissenyat per l’anterior director executiu de Seat i Cupra anava acompanyat d’un acord amb el grup automobilístic Penske, amb experiència a la competició a l’altre costat de l’Atlàntic i un ric historial que inclou participacions i victòries a la Nascar, la Indycar i la Fórmula E, a banda d’una divisió comercial amb una xarxa molt implementada a Texas i Califòrnia i especialitzada en vehicles híbrids i esportius.

Les primeres informacions provinents de la marca de Martorell fins i tot apuntaven a uns objectius de vendes d’unes 100.000 unitats anuals als Estats Units i a la possibilitat d'instal·lar una fàbrica de Cupra als Estats Units per produir-hi cotxes que s’adaptessin més al gust dels compradors nord-americans, seguint l’exemple d’altes fabricants com BMW, que fabrica els totcamins X3, X4, X5 i X6 als Estats Units.

Arribats a aquest punt, convé recordar que el mercat nord-americà és únic a tot el món, amb una forta demanda de camionetes o pickup (cada any se'n matriculen més d’un milió d’unitats) amb potents motors gasolina de vuit cilindres, una tipologia de vehicles que cap fabricant europeu ha considerat mai de manera seriosa, i amb fortes diferències entre les preferències dels compradors de les grans ciutats de les dues costes del país i els de l’interior. En tot cas, un vehicle com el Cupra Formentor, el gran èxit de vendes de la marca a Europa i espina dorsal de l’oferta comercial de Cupra, és poc adequat per al mercat nord-americà, on els totcamins cupè esportius de mida compacta tenen poc predicament entre el gran públic.

En aquest sentit, el pla de Cupra per fer-se amb un lloc al mercat nord-americà passava pels elèctrics purs com el Tavascan, el Born o el futur Raval a les grans metròpolis costaneres com Los Angeles o Miami, però sense descuidar l’oferta de vehicles híbrids i híbrids endollables d’altes prestacions que volien conquerir els clients aspiracionals que busquen un producte diferent, atrevit i passional, i d’aquí la importància de la seva associació amb Penske. Cupra fins i tot havia anomenat un referent per liderar la marca durant el seu aterratge als Estats Units, l’alemany Bernhard Bauer, que durant els últims deu anys havia estat cap de Seat i de Cupra a Alemanya, on va consolidar un creixement de vendes realment espectacular. De fet, Bauer va ser un dels artífexs del posicionament de Cupra com una marca aspiracional, i la va convertir en la marca de més creixement comercial a Alemanya els últims cinc anys, i que en un context de davallada generalitzada ha seguit creixent un 67,6% durant els primers sis mesos de l’any.

El model de creixement alemany, basat en un posicionament aspiracional, vehicles tecnològics d’altes prestacions i una identitat de marca amb personalitat pròpia vinculada als esdeveniments socials i esportius i un estil de vida urbà i actiu, havia de ser el que volia replicar Cupra als Estats Units. Ara caldrà veure si en un futur el context social, econòmic i industrial permet generar l’escenari adequat per facilitar l’aterratge definitiu de Cupra al mercat estatunidenc.