L’accident que hi va haver fa pocs dies a Monterrubio de la Serena, a Badajoz, en el qual van morir cinc joves d’entre 12 i 15 anys i tretze nois més van quedar ferits, quan el microbús en què viatjaven va ser envestit per una retroexcavadora conduïda per una persona que havia pres cocaïna i cànnabis, ha tornat a posar al primer pla els efectes del consum de drogues en la conducció. Segons José Antonio Monago, president d’Extremadura, l’accident “ha de servir de lliçó, ja que demostra que conductes d’aquesta mena sempre tenen conseqüències”.

En la reforma de la llei de seguretat viària que va entrar en vigor el 9 de maig, s’estableix una distinció entre les infraccions comeses sota els efectes de l’alcohol i les que passen després d’haver consumit drogues. Els juristes, però, coincideixen a assenyalar que és difícil delimitar uns marges que diferenciïn amb precisió, des del punt de vista legal, la relació amb l’accidentalitat i les diferents tipologies de les drogues consumides. No totes tenen els mateixos efectes, algunes són fins i tot legals, i, per tant, la llei pot ser discutida i rebatuda a qualsevol tribunal, diuen alguns advocats. Però això no vol dir que, lògicament, la casuística entre aquests hàbits i la conducció no mereixi un exhaustiu estudi des del punt de vista científic.

La salut i la seguretat viària

Fa pocs dies es va fer a Barcelona el VI Congrés Internacional sobre Polítiques Europees de Trànsit, convocat pel Servei Català de Trànsit (SCT). Una de les diverses àrees de discussió proposades ha estat dedicada a reflexionar sobre la influència de la salut en la seguretat viària. Entre les ponències presentades hi havia la del doctor Miquel Casas, cap del servei de psiquiatria de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron i catedràtic de psiquiatria de la UAB, que parlava de la “incidència dels trastorns psicopatològics en les infraccions”, un estudi fet en aquest centre hospitalari en col·laboració amb el SCT i la conselleria de Governació.

En declaracions al programa El suplement de Catalunya Ràdio, Casas va afirmar: “Qualsevol substància que afecti el sistema nerviós central, és a dir, el cervell, pot afectar la conducció, i normalment ho fa a pitjor. Les substàncies depressores, com l’alcohol, la marihuana i els opiacis, són les que més afecten. Però també els psicoestimulants. De vegades la gent creu que, quan estan cansats, consumir-ne els ajudarà a suportar més bé una jornada laboral molt llarga o a conduir millor. Però la realitat és que aquestes substàncies poden produir distorsions de la percepció i de les funcions cognitives i les afecten negativament. És a dir, qualsevol substància que actuï directament sobre el sistema nerviós és perillosíssima a l’hora d’agafar el volant”.

Està demostrat que el consum de drogues com ara la cocaïna, a més de provocar aquesta falsa sensació euforitzant, també pot modificar la percepció del temps o de l’espai, amb el risc que això comporta a l’hora de fer un avançament, per exemple.

Segons el doctor Sergi Valero, del mateix centre hospitalari barceloní, els consumidors de drogues poden presentar dèficits d’atenció i del son, i manifestar “una marcada dificultat per a l’avaluació objectiva de la realitat, un elevat nivell d’impulsivitat, així com una imperiosa necessitat de buscar situacions que resultin estimulants, i, per tant, molt perilloses”.

Begudes energètiques: de Vettel només n’hi ha un

Les begudes energètiques estan de moda. Se’n venen tantes -malgrat que en alguns països estan prohibides perquè contenen determinats ingredients- que els fabricants s’estan fent la barba d’or. Tant, que alguns es poden permetre patrocinar els esports més cars i elitistes, com la F-1.

Però, segons el doctor Casas, no són gens bones per conduir un vehicle. “La sensació de tenir més energia, de disposar de més força, a la llarga s’acaba pagant. Tot el que puguem afegir a l’organisme de manera extra, artificial, acaba passant factura, perquè no és fisiològic”.

Les begudes energètiques poden contenir elements com la cafeïna, la taurina, el ginseng o el guaranà, que, en excés, poden provocar -a més de trastorns gàstrics- alteracions en els ritmes del son.

El seu efecte estimulant -en consums elevats, òbviament- pot crear una falsa sensació d’alerta que ens predisposa a conduir encara que estiguem massa cansats per fer-ho. Barrejades amb alcohol, els efectes negatius es multipliquen força.

Detectar, diagnosticar i curar abans que prohibir

La detecció de persones amb problemes d’addicions obre un debat sobre si han de tenir accés, o no, a la conducció legal d’un vehicle motoritzat.

L’estudi presentat conclou que, dintre de l’ampli conjunt de factors psicopatològics que s’associen a la comissió d’infraccions i la reincidència, els consumidors de drogues poden tenir clarament afectades les habilitats per conduir.

L’informe evidencia que una part important dels conductors que perden punts del carnet reiteradament no són conscients de la patologia que arrosseguen, que els porta a actituds perilloses al volant.

Què cal fer aleshores davant d’una persona amb aquests hàbits nocius? Segons la ponència presentada, “les disfuncions són totes reparables si es detecten a temps”. “No cal retirar el carnet a ningú, d’entrada, però sí conèixer els trastorns que puguin afectar la manera de conduir. Per tant, cal detectar-los en una fase incipient, i poder-los diagnosticar per mirar de tractar-los adequadament”.