Ciclistes i conductors: com es pot conviure a la carretera?
Enumerem alguns consells i repassem la normativa que regula la circulació en carretera
El ciclisme és l'esport favorit per milions de persones del país que omplen cada dia carrers, places, carreteres i camins de tot el país. De fet el número de persones que practiquen ciclisme habitualment a Catalunya s'ha duplicat els darrers deu anys segons apunten diversos estudis i enquestes d'entitats públiques i privades, i molts de nosaltres som, de fet, alhora ciclistes i conductors.
El creixement exponencial de ciclistes a la carretera ha tingut una variable molt negativa,i no és cap altre que l'augment exponencial d'accidents on hi han implicats un o més ciclistes amb vianants, motoristes o vehicles de quatre rodes. Curiosament, en els darrers deu anys s'ha detectat un clar descens de xocs i accidents entre cotxes i motocicletes, deixant la bicicleta com la gran assignatura pendent de la seguretat viària.
No es tracta de responsabilitzar conductors o ciclistes de l'accidentalitat viària (cada cicilista i cada conductor és un món) si no d'intentar repassar què diu la normativa vigent, ja que una interpretació estricta d'aquesta podria reduir molt el número d'accidents a les nostres carreteres.
Com hem d'avançar a un ciclista?
Imaginem que circulem amb el nostre vehicle de dos o quatre rodes per una carretera i volem avançar un ciclista que va a una velocitat molt inferior a la que nosaltres circulem.
- Reduir la velocitat i mantenir la distància de seguretat amb la bicicleta que volem avançar.
- Un cop estem segurs que podem avançar amb seguretat, cal assenyalar la maniobra amb l'intermitent (mai amb la botzina).
- Mantenir la distància lateral de com a mínim 1'5 metres amb els ciclistes. Si és necessari podem envair la totalitat del carril contrari, fins i tot amb línia contínua (sempre que constatem que no hi ha cap mena de risc).
Quines són les obligacions dels ciclistes?
Els ciclistes, per la seva banda, han de tenir clar que no poden circular mai per autopistes, i fer-ho només per aquelles autovies que no prohibeixin expressament la seva circulació. Fins i tot jo recomanaria intentar evitar autovies on tinguin permís per circular degut al seu grau de perillositat, com per exemple la C-17.
A més, els ciclistes han de circular en grups de com a màxim dos bicis en paral·lel, i sempre el més a la dreta possible si les condicions de la carretera ho permeten. Si una bicicleta vol avançar-ne un altra (o un vianant que camina o corre) també està obligada a seguir el protocol indicat pels cotxes i deixar 1'5 metres de distància lateral, i a una velocitat mai superior als 45 km/h.
Per últim, els ciclistes han de portar casc sempre que circulin per carretera -dins de ciutat no és obligatori sempre que tinguem més de 16 anys però és molt recomanable- i disposar de catadiòptrics davanters blancs i posteriors de color vermell. A més és altament recomanable portar roba de color llampant i vistosa per fer-se més visible a l'asfalt.
Per saber-ne més: És molt recomanable visitar -si no ho heu fet ja- l'especial iteractiu que va preparar l'Ara sobre la revolució de les bicicletes a Barcelona. Podeu visitar-lo fent clic aquí.