Hi ha un cert consens social, tant a Europa com als Estats Units, a apuntar que el futur de la mobilitat passa per l’electrificació de cotxes, motocicletes, patinets i bicicletes. Però des de ja fa temps hi ha una cursa a Corea i al Japó per bastir una alternativa als cotxes elèctrics. Hyundai i Toyota, dos gegants de la indústria a escala global, tenen models que funcionen amb pila de combustible d’hidrogen (Hyundai Nexo i Toyota Mirai) i continuen avançant en aquest camp d’innovació relativament desconegut a Europa.

Què és un cotxe d’hidrogen?

Un cotxe amb pila de combustible d’hidrogen o cotxe d’hidrogen és un vehicle que fa servir l’hidrogen com a combustible per impulsar les rodes i fer-lo moure. El funcionament és relativament senzill: en realitat és un cotxe elèctric que, en comptes d’alimentar el motor amb energia emmagatzemada en bateries, l'alimenta amb la pila de combustible central, una mena de central energètica que aprofita l'hidrogen i que subministra al motor elèctric l’energia necessària per fer moure el cotxe.

Els vehicles amb pila de combustible emmagatzemen l’hidrogen en uns tancs o dipòsits que canalitzen l’hidrogen cap a la pila central, on aquest element entra en contacte amb l’oxigen de l’aire per produir electricitat. L’electricitat obtinguda en aquest procés és la que alimenta el motor elèctric, mentre que el residu resultant d’aquest procés (vapor d’aigua) és expulsat de l’interior del vehicle mitjançant un tub d’escapament.

Tres avantatges dels vehicles d'hidrogen

Els vehicles de pila de combustible suposen un gran avantatge comparatiu respecte dels vehicles elèctrics convencionals amb bateries de liti en tres aspectes clau. En primer lloc, és possible carregar l’hidrogen d’un vehicle amb pila de combustible en pocs minuts, tal com es faria amb un vehicle de gasolina o dièsel, en comptes d’haver d’esperar hores per carregar les bateries de liti, tot i fer ús de sistemes de càrrega ràpida. 

En segon lloc, cal destacar que els cotxes de bateria de combustible o cotxes d’hidrogen no necessiten fer ús de les grans bateries de liti que han de fer servir els elèctrics convencionals. El liti és un producte car, que genera un gran impacte ambiental i tensions geopolítiques entre els països per controlar-ne l'abastiment mundial, i el fet de poder prescindir d’aquest element permet que es puguin desactivar alguns potencials focus de tensió a l’Àfrica, l’Amèrica Llatina, la Xina i Rússia.

El darrer gran avantatge dels vehicles amb pila de combustible és la seva autonomia real, que supera la dels elèctrics convencionals amb bateries de liti i que, a diferència d’aquests, no depèn dels factors ambientals (fred o calor) pel que fa al seu rendiment i autonomia.

Dos (grans) inconvenients

L’hidrogen té un gran problema que fa que, ara mateix, a Europa no es consideri una opció realista de futur. I és que és un element que no es pot extreure directament de la natura i, per poder-ne obtenir de manera neutra i sostenible, cal un procés d’electròlisi que consisteix a obtenir hidrogen a partir de l’aigua. Per dur-lo a terme cal fer servir electricitat, que si bé es pot obtenir d’energies renovables com ara la solar o l’eòlica, encareix el procés d'obtenció de manera important encara ara, fent que el producte final no resulti prou competitiu comercialment. L’altra opció per obtenir hidrogen a gran escala i a un cost més baix és a partir d’un combustible fòssil com el gas natural, però aquesta opció no aporta cap solució sostenible ambientalment. 

El gran repte és, doncs, trobar una fórmula capaç de produir hidrogen verd, és a dir, provinent d’un procés d’electròlisi mitjançant energia solar o eòlica, a un preu raonable. Segons alguns estudis de l’Agència Internacional de l’Energia serà factible comercialitzar el quilo d’hidrogen a un preu estable al voltant dels 2 o 2,5 euros en un horitzó d'uns deu o quinze anys. Tenint en compte que cada quilo d’hidrogen proporciona prou energia per recórrer uns 120 quilòmetres i que els tancs dels cotxes amb pila de combustible tenen capacitat per a uns cinc quilos de combustible, és factible pensar que en un futur no gaire llunyà es puguin recórrer uns 600 quilòmetres (la distància entre Barcelona i Madrid, per entendre’ns) amb un cost d’uns 12 euros en combustible, una quantitat raonable i assumible.

El repte dels vehicles de pila de combustible divideix el món de la indústria automobilística. Així doncs, mentre els asiàtics de Toyota i Hyundai ja fa anys que aposten per aquesta tecnologia, algunes marques europees com BMW tot just comencen a explorar-ne el potencial amb prototips i models comercials pioners, mentre que uns altres fabricants tradicionals com Volkswagen i Ford prefereixen concentrar tot l'esforç en els cotxes elèctrics convencionals amb bateries de liti.