Ruta del romànic al Montseny
Proposem una ruta sorprenent, de poc més de trenta quilòmetres, i que ens ofereix el bo i millor del massís del Montseny. Flora, gastronomia, cultura, patrimoni i història es concentren al llarg del nostre recorregut per transportar-nos a altres temps mentre gaudim d'una carretera de muntanya en un excel·lent estat que ens farà viure sensacions pures i autèntiques al volant
El Montseny és un massís muntanyenc íntimament lligat a la cultura, al patrimoni i a la història del país. Terra de ramaders i font de recursos forestals (tals com la fusta, el suro o la castanya, però també font de neu i glaç, vitals per la conservació dels aliments fins fa no més de cinquanta anys) el Montseny és un espai amb fisonomia pròpia, on predominen les masies i els boscos de fulla caduca, amb valls frondoses i nombrosos cursos fluvials.
Terra de frontera entre les comarques de la Selva, del Vallès i d'Osona, el Montseny ha esdevingut també font d'inspiració i esbarjo dels milers de persones que visiten cada any els seus boscos, valls i turons. Des de Santiago Rusiñol fins Joan Maragall, passant per intel·lectuals com Amadeu Vives i Josep Pijoan, el Montseny ha estat protagonista de bona part de l'obra artística del país, especialment durant la Renaixença.
La nostra ruta comença a la població de Seva, municipi osonenc situat a les faldilles del massís del Montseny. Deixem enrere el nostre punt d'inici acomiadant-nos del campanar de l'església de Santa Maria, una construcció que data del segle X i que encara avui representa un dels escenaris del nostre romànic millor conservat fora dels Pirineus.
Prenem la carretera BV-5301, travessem camps de golf i urbanitzacions d'estiueig per iniciar de seguida un ràpid ascens vers el Brull. L'església de Sant Martí del Brull ens saluda, ufanosa, al peu de la carretera. Ens aturem en un aparcament annex per gaudir de les vistes d'aquest vestigi romànic, testimoni d'un temps en què la frontera amb el Califat de Còrdova se situava poc més enllà del Vallès i calia fortificar el territori de possibles ràtzies andalusines.
Tornem al cotxe per encarar l'ascens vers el Collformic, seguint el suau serpentejar que ens ofereix la carretera. El traçat, ple de corbes sinuoses, és una delícia pels cinc sentits. L'abundància de corriols, que van a confluir a la vall que obre la riera del Pujol possibilita una vegetació frondosa i abundant a banda i banda de la carretera et conviden a gaudir el recorregut, sentint cada revolt que t'ofereix la carretera, traçant amb suavitat l'asfalt i fent-lo sentir teu com si volguessis acaronar-lo amb el volant.
La Carena dels Roures ja s'endevina a l'horitzó, i el pas per la font de Sant Jordi -una de les fonts amb la millor aigua de tot el massís- ens anuncia que ja estem arribant al Collformic.
El Collformic ha estat, i encara és, tot un símbol per milers d'excursionistes i ciclistes que el prenen com punt d'inici, intermedi o d'arribada de les seves sortides. A peu de carretera trobarem un aparcament on podem aprofitar per estirar les cames a aquest indret meravellós, cruïlla del camí del Pla de la Calma, un dels racons més emblemàtics del massís del Montseny.
Tornem al cotxe per iniciar un descens per la mateixa carretera BV-5301, paral·lels a la vall que ha forjat la riera de Collformic i que ha generat un dels traçats més macos de tot el país. La vall, inicialment tancada, s'obre majestuosa iniciant un lent descens endinsant-se dins dels dominis del Vallès deixant enrere els pics del Matagalls i les Agudes, amb una successió de revolts que fan les delícies dels conductors més passionals i una vegetació cada cop més frondosa i espessa. Arribem a les proximitats del poble de Montseny, i aquí el color de la terra també varia, ja que l'abundància de pissarres i granit confereixen a la terra d'aquesta zona del Montseny un to més gris, que compon un esclat cromàtic espectacular amb la diversa gamma de verds que ofereix la flora autòctona, rica en alzines i castanyers.
Continuem el nostre descens per la mateixa carretera, travessant antics masos reconvertits en restaurants, que ens conviden a reposar i recuperar forces per afrontar els darrers quilòmetres de la nostra ruta. Sempre paral·lels al curs del riu Tordera, arribem fins al poble de Sant Esteve de Palautordera, on posarem el punt final a la nostra travessa del massís del Montseny. En baixar del cotxe ens espera una petita excursió a peu fins al castell del Montclús, una fortificació defensiva que data del segle XI i que, ja des dels temps dels ibers, ha controlat la porta d'accés a la vall del Tordera i, de retruc, de tot el Montseny. A l'ombra que ens ofereixen les runes del castell del Montclús tanquem aquesta ruta de poc més de trenta quilòmetres al llarg del Montseny, un massís ple de màgia, d'històries i de cultura.