Els ibers van ser un seguit de pobles que van habitar el territori català ara fa més de 2.300 anys. Ausetans, ceretans, cessetans, ilercavons, ilergets, indigets, lacetans i laietans van ser algunes de les tribus iberes que van poblar el territori català amb un sistema de creences, panteó religiós, sistema d’escriptura, activitats econòmiques i jerarquia social prou similar entre ells, fins que van acabar desapareixent amb la conquesta i dominació romana.

El món dels ibers continua fascinant els amants de la història del nostre país, i arreu del territori hi ha un conjunt de jaciments i espais museïtzats que ens permeten descobrir com era el món d’aquesta antiga civilització.

Existeix una ruta preparada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, amb molta informació i localitzacions precises dels jaciments, que us recomano llegir clicant aquí. El que farem en aquesta ruta és complementar la magnífica base sobre la qual podem treballar amb un itinerari més detallat de carreteres i espais per descobrir el nostre passat.

Indigets i ausetans

Comencem la nostra ruta a les restes del poblat d’Ullastret, al Baix Empordà. Aquest poblat, avui museïtzat, era la capital dels indigets, un poble ibèric que dominava les actuals comarques del Gironès, Pla de l’Estany, la Selva i l’Alt i Baix Empordà, i que va prosperar gràcies als intercanvis comercials i culturals amb els grecs d’Empúries. La prosperitat de la seva agricultura i activitat comercial van fer créixer la seva capital i van convertir Ullastret en una de les principals ciutats ibèriques del període.

No gaire lluny de les terres dominades pels indigets també podem trobar restes materials dels ausetans, que ocupaven més o menys l'espai de l'actual comarca d'Osona, part de la Selva i del Moianès. Els ausetans es van enfrontar directament a Roma i, segons les cròniques romanes, els seus poblats i ciutats van ser destruïts, cosa que explica els escassos jaciments descoberts fins ara, entre els quals destaquen fortificacions a Folgueroles o a Roda de Ter.

Ilergets

Agafem l’autovia C-25 i deixem enrere les comarques gironines per anar fins a les terres de la Depressió Central, al cor de les comarques lleidatanes. A Arbeca s’hi han descobert les restes d’una fantàstica fortalesa de planta circular anomenada la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca, construïda fa més de 2.400 anys pels ilergets, possiblement el poblat ibèric més guerrer de Catalunya i que més ferotgement va resistir el procés d’invasió romana. A hores d’ara encara hi ha molts enigmes per resoldre en aquesta fortalesa impressionant, construïda en un espai relativament pla (els ibers sempre construïen els seus poblats i fortificacions en punts més elevats) i amb un gran fossat que envoltava aquesta gran fortificació, la més important del període dels ibers. Aquest espai és visitable els caps de setmana, i val la pena també veure el jaciment dels Estinclells, a Verdú, on s’ha excavat una fortalesa similar amb la mateixa funcionalitat, cronologia i planta.

Ilercavons

Agafem la carretera C-12 i deixem enrere la Terra Ferma per endinsar-nos a les comarques del sud del país, caracteritzades pel pas de l'Ebre, un riu que deu el nom a la cultura ibèrica i que era un important nus comercial i d’intercanvi entre la Mediterrània i l’interior de la península Ibèrica. En aquest espai s’hi va configurar la tribu dels Ilercavons, un poble comerciant i pròsper que va construir importants poblats com el de l'actual jaciment de Sant Miquel al terme municipal de Vinebre, un espai paradigmàtic de la construcció dels ibers en un promontori que dominava el pas de l'Ebre, en un indret privilegiat.

També val la pena visitar el jaciment del Castellet de Banyoles, al terme municipal de Tivissa, on els arqueòlegs van descobrir un important tresor que evidenciava la riquesa acumulada pels reis i senyors dels ilercavons.

Cessetans i laientans

Agafem l’autopista AP-7 i marxem de les Terres de l’Ebre en direcció al Camp de Tarragona. En aquesta zona s’hi van instal·lar els cessetans, un poble iber que va esdevenir especialment important durant la Segona Guerra Púnica, que va enfrontar els romans d’Escipió amb els cartaginesos d'Anníbal. D’aquest poble en conservem dos espais ben museïtzats i que ens permeten fer-nos una idea força exacta del poder dels cessetans, que tenien la seva capital en una població anomenada Kese i que possiblement es correspon amb la Tàrraco romana. En el territori dels cessetans hi destaquen els jaciments museïtzats d’Olèrdola i del poblat ibèric reconstruït parcialment de la Ciutadella, a Calafell, que ens permet aproximar-nos al sistema de construcció, vida i organització social dels pobles ibers d’ara fa vint-i-tres segles.

El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès i el Maresme formen l’espai més poblat i dinàmic de Catalunya. Ara fa 2.400 anys aquest territori, dominat pels laietans, també era un dels espais més dinàmics, rics i poblats gràcies a la seva agricultura i a un potent sistema defensiu. Actualment es poden visitar dos jaciments excavats i museïtzats com són els poblats de Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet, o el poblat de Ca n’Oliver, a Cerdanyola.

Ceretans

Acabem el nostre recorregut pel país enfilant l'autopista C-16 i passant el túnel del Cadí en direcció a la plana ceretana, l'espai que van ocupar els antics ceretans. Els ceretans eren un poble comerciant a banda i banda del Pirineu, i que va adquirir un alt grau d'urbanització. De fet, a hores d'ara s'està excavant el jaciment del Castellot de Bolvir, l'espai ibèric més important de tot el Pirineu.