Escapades
Motor 25/04/2021

Escapada als castells del Sió

Us proposem una escapada pels castells del riu Sió: natura, història i literatura al cor de la Segarra

6 min
Castell de Ratera

La Segarra és una de les comarques naturals més boniques i desconegudes de Catalunya. Potser el fet de ser un territori de pas, a mig camí de la costa i de la muntanya, han fet que mai hagi acabat d’ocupar el lloc que mereix a l’imaginari popular i turístic català.

Ara fa 1.000 anys, durant el segle XI, els territoris més septentrionals de la Segarra van ser conquerits i repoblats pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I i els seus vassalls de l’Urgell i del Pallars -entre els quals consta el llegendari Arnau Mir de Tost-, fixant així la frontera entre els territoris cristians i el territori andalusí a les suaus valls dels rius Llobregós, Sió i Ondara, tots ells tributaris del Segre. Precisament a la capital del Segre hi havia un poder musulmà molt important, el de l’emirat de Lleida, constituït després de la fragmentació del poder del califat de Còrdova en petits estats independents coneguts com regnes de Taifes cap a l’any 1030.

El fet de ser un territori de frontera durant els segles XI i XII va fer que l’actual zona septentrional de la Segarra fos escenari de molts enfrontaments, ràtzies i escaramusses amb els exèrcits musulmans, i per això el seu paisatge es va omplir de castells i torres defensives per afermar el poder i la presència dels comtats catalans a la zona. Segles després aquesta mateixa zona tornarà a prendre especial protagonisme a causa del fenomen del Bandolerisme i durant els segles XIX i XX pel domini estratègic de les comunicacions de Barcelona amb Lleida, Saragossa i Madrid durant les guerres carlines o la Guerra Civil Espanyola.

Cervera
Cervera
Cervera

Comencem el nostre recorregut a la ciutat de Cervera, capital de la Segarra i nus de comunicació de primer ordre. Passejar pels carrers del nucli històric de Cervera és un viatge en el temps, així com descobrir les seves muralles o la seva gran plaça major. Cervera sempre ha estat una ciutat clau en la història de Catalunya: no debades, aquí es van celebrar les Corts de 1359, un cònclave on es va aprovar la creació de la Diputació del General o Generalitat, màxim òrgan de representació, govern i poder executiu del país els darrers 700 anys.

Cervera també té diversos monuments interessants que bé valen una visita, com ara l’església de Sant Pere el Gros, als afores de la població, que data del segle XI i és de planta circular, o les restes del castell, del segle XII. També val la pena visitar el carrer de les bruixes, origen de la festa de l’Aquelarre de Cervera, que es celebra el darrer cap de setmana d’agost, o l’edifici de la seva universitat, construïda el 1717 per ordre de Felip V per agrair el suport de la ciutat al bàndol borbònic durant la Guerra de Successió i que ara acull un centre d’educació secundària.

Els castells de Sió

Abandonem la capital de la Segarra per la carretera L-311 en direcció Guissona fins arribar a la vall del riu Sió, a l’alçada de Tarroja de Segarra. Entomem la carretera L-324 passant pels pobles de Sedó, Riber i Hostafrancs, amb un interessant nucli històric medieval.  La carretera L-324 ens porta fins a Concabella, on hi podem visitar el castell de Concabella, en procés de restauració, i que es pot visitar actualment.

De fet el castell de Concabella, actualment declarat bé cultural d’interès nacional, acull un museu dedicat als castells del Sió i una planta dedicada al prolífic i sovint oblidat escriptor Manuel de Pedrolo, que va néixer a un dels castells d’aquesta zona. En el cas del castell de Concabella, originari del segle XI, val a dir que aquest castell va ser el més important de la zona i que al segle XVI, un cop el seu paper defensiu ja no esdevenia cabdal, va ser reconvertit en un palau senyorial per part dels senyors Erill.

Castell de Ratera

Els mateixos senyors Erill van reconvertir la veïna fortalesa de Ratera, en un gran palau gòtic, i que a partir del segle XVI també va convertir-se en un molí fariner que aprofitava la força hidràulica del riu Sió.

El castell moliner de Ratera és un dels més espectaculars i icònics de la comarca, ja que a mitjans del segle passat va ser restaurat pel seu propietari, l’arquitecte Joaquim Vilaseca. Malauradament aquest castell, que sembla tret d’un conte de fades i cavallers, no és visitable, per bé que també està catalogat com un Bé Cultural d’Interès Nacional.

Detall entrada i capitell Sant Esteve de Pelagalls
Detall entrada i capitell Sant Esteve de Pelagalls

Seguim avançant per la carretera L-304 fins arribar al desviament de Pelagalls, on convé aturar-se per descobrir la sorprenent església romànica de Sant Esteve de Pelagalls, que conserva una portalada molt ben conservada, formada per tres arquivoltes i sis capitells decorats amb motius vegetals i animals.

Tornem a la carretera principal fins arribar al nucli de les Pallargues, actualment nucli central del municipi dels Plans de Sió, que conserva en bon estat el seu castell, originari del segle XI però que presenta una façana gòtica posterior, quan la fortalesa original va ser reconvertida a gran palau senyorial al segle XIV. Aquest castell, també catalogat Bé Cultural d’Interès Nacional, és l’altre gran fortalesa que es pot visitar, com en el cas del castell de Concabella.

La carretera L-304 segueix avançant cap a Agramunt, però en arribar al creuament amb la carretera L-303 tombem a mà esquerra en sentit sud. Poc més endavant trobarem un camí senyalitzat que ens avisa de la presència del camp d’aviació republicà de l’Aranyó, també conegut com de Cervera, i que es va construir el 1937 per donar suport a les necessitats de ‘La Gloriosa’, nom amb el qual es coneixia l’aviació republicana durant la Guerra Civil Espanyola.

Detall refugi i restes caserna oficials del camp aviació de l'Aranyó
Detall refugi i restes caserna oficials del camp aviació de l'Aranyó
Detall refugi i restes caserna oficials del camp aviació de l'Aranyó

El camp d’aviació de l’Aranyó aprofitava l’orografia planera del territori, i comptava amb dues pistes d’aterratge des d’on operaven caces Polikarpov i diversos bombarders i comptava amb algunes edificacions -centre de comandament, caserna d’oficials, estació de ràdio i refugi soterrani- dels quals només es conserven algunes restes, per bé que els dos refugis antiaeris encara es troben en bones condicions i es poden visitar.

De tornada a la carretera L-304 arribem al nucli de l’Aranyó, presidit per un gran castell que data del segle XII i que va acabar en mans dels Pedrolo-Gomar, cosa que explica que el prolífic escriptor Manuel de Pedrolo nasqués al mateix castell l’any 1918. Tot i que no es pot visitar l’interior del castell, s’intueix la seva presència des de l’exterior, i les cases del voltant mantenen un equilibri urbanístic amb la fortalesa. Als afores del nucli hi ha dues grans roques de sauló anomenades pallers de pedra i que destaquen en el seu entorn.

Vista de l'Aranyó i el castell on va néixer l'escriptor Manuel de Pedrolo
L'Aranyó i el castell on va néixer l'escriptor Manuel de Pedrolo
Pallers de pedra de l'Aranyó

La darrera fortalesa de la zona és el castell de Montcortés de Segarra, originari del segle XI i que destaca per una façana presidida per dues grans torres, reconvertit en palau senyorial durant el segle XV. Al mateix poble de Montcortés de Segarra s’hi pot visitar l’església de Santa Anna, situada al costat del castell i documentada també al segle XV.

Acabem el recorregut circular reprenent la marxa per la carretera L-303 per tornar a Cervera, la capital segarrenca des d’on hem iniciat aquesta ruta circular pels castells de Sió que si bé està pensada per fer-se en cotxe o moto, també es pot fer en bicicleta o fins i tot a peu, i que és especialment bonica durant els mesos de primavera, quan la verdor dels camps inunda els horitzons de la Segarra. 

stats