Poca gent ho sap, però l’actual territori català va ser l’escenari d’una de les campanyes militars més importants per a l’esdevenir de la república romana. Entre els anys 49 i 45 aC Roma va viure una guerra civil entre els partidaris del cònsols Juli Cèsar, líder del partit popular o populares -facció que representava els interessos dels plebeus o classes treballadores romanes- i Gneu Pompeu, el líder dels optimates o partit dels patricis o aristocràcia i elit economicosocial de l’antiga república romana. 

En el rerefons existia una preocupació pel futur de la república i el paper del Senat (bàsicament controlat pels patricis i aristòcrates romans) davant l’eclosió d’una figura carismàtica com la de Juli Cèsar, un líder militar que havia conquerit la Gàl·lia pocs anys abans i amb un potent exèrcit veterà i ben entrenat que el seguia amb una lleialtat absoluta. Mentre Juli Cèsar era a la Gàl·lia preparant noves campanyes militars de conquesta, el Senat romà va proclamar dictador per sis mesos Pompeu, antic amic de Juli Cèsar que li va ordenar tornar a Roma sense el seu exèrcit. Juli Cèsar, contrariat, va desobeir aquesta ordre i va travessar el riu Rubicó, a la península Itàlica, al capdavant d’una part important de les seves legions l’any 50 aC, cosa que va servir de pretext per iniciar una guerra civil entre els partidaris de Pompeu i els de Juli Cèsar que amagava tensions socials, polítiques i econòmiques de llarga durada pel control de l’aparell de l’estat.

Catalunya, camp de batalla

Pompeu sabia que les legions de Juli Cèsar eren pràcticament invencibles a camp obert, i va decidir fugir de Roma per refugiar-se a Hispània, on disposava de legions que encara li eren fidels. Després d’assegurar el control de la península Itàlica Juli Cèsar va encapçalar una expedició cap a Hispània que va travessar els Alps i va concentrar-se al sud de la Gàl·lia per enfrontar-se a les tropes de Pompeu, que s’havien fet fortes a la ciutat d’Ilerda, actual Lleida.

Pompeu va decidir fortificar els dos passos o vies de penetració de la península Ibèrica des del sud de la Gàl·lia, alhora que deixava importants destacaments a la plana ceretana, al voltant de Iulia Lybica (actual Llívia), per controlar el pas del Segre, i a la zona d’Empúries, per vigilar l’accés litoral i les vies fins a Iluro (Mataró) i Baetulo-Barcino (Badalona i Barcelona). Juli Cèsar va decidir prendre una tercera via, inesperada i innovadora, per conduir amb seguretat les seves tropes fins al campament de les tropes de Pompeu a Ilerda, travessar les valls del riu Ter fins a Ausa (Vic), seguint l’actual traçat de la C-25 o Eix Transversal fins a arribar a Iesso (Guissona) i plantar cara als seus rivals pompeians a la capital de la Terra Ferma. 

Les tropes de Juli Cèsar van travessar els Pirineus per via terrestre i marítima durant l’hivern de l’any 49 aC i van passar per Gerunda (Girona) i Ausa. Van superar els destacaments pompeians de Puig Ciutat a Oristà i van plantar-se a les portes d’Ilerda el mes de març d'aquell any, on les tropes de Pompeu, formades per uns 25.000 homes i dirigides pels generals Luci Afrani i Marc Petreu, s’havien fet fortes. Si Juli Cèsar va decidir fer passar el seu exèrcit (format per més de 40.000 legionaris) per aquest recorregut és degut en bona part a les aliances que tenia amb els pobles ibèrics de la zona, especialment els ausetans, els lacetans i els cossetans.

Comencem el nostre recorregut a Empúries, la colònia grega fundada pels foceus uns segles abans i que va esdevenir també porta d’entrada dels romans a la Península en el context de la segona guerra púnica. Empúries ofereix una magnífica visita museïtzada que ens permet recórrer les restes de la ciutat grega o Neàpolis i les de la ciutat romana, que en el període imperial es fusionarien en una sola ciutat. Empúries és avui en dia el millor jaciment arqueològic de l’època antiga a Catalunya i esdevé el punt de partida del pas de Juli Cèsar a Catalunya.

Un cop controlats el pas de la Jonquera i el port d’Empúries per rebre subministraments per mar, els exèrcits del Cèsar van avançar cap a Gerunda, una ciutat militar precisament fundada pel mateix Pompeu uns vint anys abans en el marc de les guerres sertorianes i que pretenia esdevenir un punt estratègic per al control de la zona. La ciutat de Gerunda no seguia la típica planificació urbanística romana, i era de les poques que tenia una planta irregular. Avui en dia queden poques restes del període romà de la ciutat, però els arqueòlegs i historiadors tenen més o menys clar que la seva importància estratègica era el control de la Via Augusta, la principal via romana a Hispània i que passava per l’actual carrer de la Força. El fòrum i els principals edificis civils, així com el temple, es devia situar a l’actual plaça de la Catedral.

Després d’assegurar-se el control de Gerunda i de la Via Augusta, així com la connexió amb el port d’Empúries -des d’on podia rebre ajudes i subministraments marítims per abastir les seves legions-, els homes de Juli Cèsar van avançar cap a Ausa. Tot i que les restes romanes a Vic són relativament escasses, encara es pot visitar el temple romà, per bé que la seva construcció és posterior a la de la campanya de Juli Cèsar. Ausa era un punt estratègic i ben emmurallat per controlar tota la plana ausetana i les connexions entre la costa i l’interior. No gaire lluny d’Ausa els pompeians tenien preparada una línia defensiva important, al campament de Puig Ciutat, a l’actual terme municipal d’Oristà. Encara es pot visitar el jaciment arqueològic d’aquest turó dominat pels homes de Pompeu, on s’han trobat evidències d’un enfrontament armat i la victòria de les tropes del Cèsar, que van permetre el pas del mateix Juli Cèsar per les comarques d’Osona, Lluçanès, Moianès i Segarra en el seu camí cap a Ilerda. Ara bé, per accedir al jaciment el més recomanable és deixar el cotxe a Oristà i caminar deu o quinze minuts fins al jaciment, per bé que també s'hi pot accedir per una pista forestal en bon estat.

Ja superada aquesta primera batalla, les tropes de Juli Cèsar van avançar cap a la ciutat de Bacasis, possiblement l’actual Manresa, per convergir a l’actual Alta Segarra a la ciutat d’Iesso, actual Guissona, tot buscant la vall del riu Sicoris, l’actual Segre. Iesso era una ciutat prou gran i important i ben emmurallada, que controlava les vies de comunicació cap al Pirineu i la Gàl·lia per la vall del Segre i cap a la costa mediterrània. Actualment, es pot visitar el Parc Arqueològic de Guissona, on es troben restes de les muralles, de les termes i d’una domus romana. 

Des d'Iesso les tropes del Cèsar van avançar fins a Ilerda, l’etapa final del viatge de Juli Cèsar per terres catalanes. Entre els mesos de març i agost de l’any 49 aC els romans de tots dos bàndols van protagonitzar una batalla llarga i extenuant a causa de les dures condicions meteorològiques, i caracteritzada per un gran setge que va acabar amb l’intent de fugida de les tropes pompeianes dirigides per Afrani i Petreu i la posterior persecució i pràcticament aniquilació i rendició dels oponents del Cèsar a Hispània. Actualment, no queda gran cosa de l’antiga ciutat romana d’Ilerda, ja que les restes serien sota els castells de la Suda i la Seu Vella, i el recinte fortificat romà estava situat en aquest turó de la ciutat.

Després de la victòria a Ilerda, Juli Cèsar va prosseguir per obtenir el control l’interior de la Península fins a Gades, actual Cadis, on va embarcar per viatjar fins a Tarraco, la gran capital romana a Hispània. A Tarraco el Cèsar va ser rebut amb tots els honors el 25 de setembre del mateix 49 aC, tot just abans d’embarcar-se en direcció a Massalia (Marsella) i Roma per organitzar noves campanyes per derrotar els partidaris de Pompeu. El pas de Juli Cèsar per terres catalanes, doncs, va suposar només un primer esglaó en aquesta guerra civil romana, però absolutament decisiu per a l’esdevenir de la república romana i la consolidació de Juli Cèsar com a gran líder, cònsol i dictador perpetu de Roma.