Comencem la nostra ruta al poble de Coll de Nargó, situat en un marge elevat del riu Segre, al costat del pantà d’Oliana i al peu de la concorreguda carretera C-14, que utilitzen milers de vehicles diàriament per circular en direcció la Seu d'Urgell/Andorra o per baixar cap a Lleida o Barcelona.

El fet de ser un lloc de pas fa que sovint poca gent s’aturi amb prou temps per descobrir el ric patrimoni artístic i paisatgístic de Coll de Nargó, on destaca l’església romànica de Sant Climent (segles X-XI), situada als afores d’aquest poble de l’Alt Urgell.

Agafem la carretera L-511 (també anomenada carretera d’Isona) i de seguida comencem a guanyar altitud entre boscos de pi negre i alzinars, al peu de la serra d’Aubenç, remuntant la vall del riu de Valldarques. Aquí la carretera serpenteja guanyant altitud fins a arribar al nucli de Valldarques, on val la pena aturar-se per descobrir l’església de Sant Romà.

Tornem a la carretera i seguim el nostre ascens fins a superar el coll de Bóixols, a 1.321 metres sobre el nivell del mar, que fa de frontera natural entre els antics comtats del Pallars i de l’Urgell i que encara avui fa de frontera administrativa entre l’Alt Urgell i el Pallars Jussà. A peu de carretera hi ha un mirador on val la pena aturar-se per contemplar l’espectacle que ofereixen les seves vistes sobre l’Alt Urgell.

Un cop superat el coll, la carretera L-511 comença un lent descens a l’ombra del pic de Setcomelles oferint unes vistes privilegiades sobre la vall del riu de Pujals. La carretera ens porta fins a Bóixols, un petit poble de poc més de quaranta habitants situat a més de 1.100 metres d’altitud.

A poca distància de Bóixols hi podem trobar el pont del Plomall, un espai espectacular sobre el riu Rialb, que neix al mateix terme municipal, i l’antic molí del Plomall, avui restaurat. Abandonem el poble de Bóixols i la carretera torna a guanyar altitud fins a superar el coll de Faidella, on neix un camí en bon estat que porta fins al petit nucli de la Rua, un espai preciós situat sobre un cingle que avui està del tot deshabitat.

Tornem a la carretera d’Isona i seguim avançant en direcció a Abella de la Conca, no sense abans sorprendre’ns per les vistes que ens ofereix la L-511 al superar el pas de Finestres, un balcó privilegiat sobre aquesta zona del Pallars Jussà, i ens desviem a l'arribar a la cruïlla que porta al poble abandonat de Siall.

Tornem a la carretera i seguim baixant fins a arribar al desviament d’Abella de la Conca. Abella és probablement un dels pobles més bonics i singulars de tot el país, cosa que és molt dir. El Forat d’Abella, també conegut com Lo Foradot, és el pas que ha obert el riu d’Abella al llarg del temps, i dibuixa una fisonomia ben peculiar del poble. L’església de Sant Esteve també és un dels petits tresors que ofereix el petit poble d’Abella, que ha patit força el procés de despoblament de les muntanyes pirinenques.

Acabem la nostra ruta per la carretera L-511 a Isona, el nucli més gran i important d’aquesta zona del Pallars Jussà, que sempre ha sigut un important centre comercial i de gran valor estratègic, tal com demostren les seves restes arqueològiques, que es remunten al paleolític. Tenen una importància especial les restes de l'etapa de dominació romana.

Val molt la pena visitar el Museu d’Isona i la conca Dellà, on es poden distingir tres espais diferenciats: un estudi etnogràfic de la conca Dellà, un altre espai dedicat a la ciutat romana d’Aeso i un últim àmbit dedicat a les troballes de fòssils de dinosaures del cretaci que s’han pogut recuperar a la conca Dellà. Amb aquesta visita posem punt final a la nostra petita escapada pel Pirineu lleidatà.