L’aigua té una capacitat hipnòtica similar a la del foc, ja sigui perquè és un bé escàs o per la seva impressionant força. A Catalunya coneixem bé el líquid element, i és que de manera més habitual de la que ens agradaria patim sequeres que deixen rius, pantans i fonts ben assedegades. Però quan les condicions meteorològiques ens són propícies i plou arreu del Principat, resulta molt interessant gaudir de la seva bellesa i poder. La ruta que ens ocupa pretén donar a conèixer una mica més el recorregut d’un dels rius més importants de Catalunya, el Llobregat.

Iniciarem la ruta al municipi berguedà de Cercs. Allà hi podrem visitar el Pantà de la Baells, un dels més importants de Catalunya i que té la funció de regular la conca alta del riu Llobregat i abastir d’aigua Barcelona i la seva àrea metropolitana. Construït l’any 1976, ocupa una superfície de 365 hectàrees estenent-se pels municipis de Cercs, Vilada i La Quar. Un dels atractius del pantà és la seva presa, que actualment es pot visitar gràcies al Museu de les mines de Cercs. Feta de formigó per contenir el pes dels 115 hm3 que s’hi poden arribar a emmagatzemar, té una altura de 102 metres i una curvatura de 302 metres.

Això sí, no tot està presidit per la presència de l’aigua al municipi de Cercs, doncs també resulta interessant contemplar l’enorme central tèrmica del poble, que va estar en actiu des de l’any 1971 fins el passat 2011. A ple rendiment, era capaç de produir fins a 160.000 Kw/h i consumia unes 2.500 tones de carbó diàries. A tocar de la pròpia central hi trobem, envoltat per l’aigua del pantà, el monestir de Sant Salvador de la Vedella. Aquest monestir data de l’any 830, quan va ser fundat pels monjos de Sant Serni de Tavèrnoles, i actualment és l’únic element que encara roman dempeus del desaparegut poble de Sant Salvador de la Vedella, que juntament amb el nucli antic de La Baells va quedar negat a causa de la construcció del pantà.

De Cercs continuarem la nostra ruta a contracorrent del Llobregat, agafant la carretera C-16 en direcció Puigcerdà. Allà seguirem el recorregut fins a Guardiola de Berguedà, municipi en el qual prendrem la sortida cap a la carretera B-402 en direcció Ripoll. Seguirem un recorregut d’uns vuit quilòmetres fins arribar a La Pobla de Lillet per una carretera que, tot i ser secundària, es troba ben asfaltada. Pel que fa a l’aigua, un dels principals atractius d’aquest poble el trobem en el Pont Vell (pont medieval sobre el riu Llobregat) i pocs metres més endavant en el Pont de la Petita, que també data del segle XIV i on hi podrem contemplar, si tenim la sort de visitar-lo després d’haver precipitat, un fenomen molt curiós: l’aiguabarreig entre les aigües del riu Llobregat i el riu Arija, que neix al municipi de Gombrèn i desemboca en el Llobregat a l’alçada de La Pobla.

L’aigua del riu Arija resulta més transparent degut al tipus de materials que arrossega, però el Llobregat s’impregna d’un intens color vermell procedent de material de les muntanyes que es troben entre Castellar de n’Hug i la Pobla de Lillet, com més endavant veurem. Com a curiositat, l’origen etimològic de la paraula Llobregat prové del terme llatí “rubricatus”, la traducció del qual és “rogenc” i dóna significat al color de les seves aigües. Finalment, abans de marxar de La Pobla de Lillet és recomanable la visita dels Jardins Artigas, un petit jardí que l’arquitecte Antoni Gaudí va dissenyar durant la seva estada a la Vall de Lillet.

Seguint la ruta de l’aigua ens dirigirem cap a la nostra següent destinació: Castellar de n’Hug. Prendrem la sortida de la B-402 cap a la carretera BV-4031, que recorrerem durant uns deu quilòmetres per arribar a les Fonts del Llobregat. La carretera és força revirada però s’hi pot circular sense problemes, i val la pena aturar-se a mig camí a l’església romànica de Sant Vicenç de Rus, situada al lateral dret de la carretera. Aquesta església compta amb una nau coberta amb volta de canó i un absis de planta semicircular, així com amb una sèrie de pintures murals interiors.

Un cop arribats a les Fonts del Llobregat -on hi ha un camí molt accessible i facilitat d’aparcament- realitzarem una ruta a peu que ens portarà a descobrir el naixement del riu que omple el pantà que visitàvem al principi d’aquesta ruta. Visitant les fonts resulta curiós trobar-se als Pirineus fruint del naixement del mateix riu que veiem, per exemple, a poblacions com l’Hospitalet de Llobregat o la mateixa Barcelona.

De la mateixa manera que succeïa amb l’aiguabarreig que mencionàvem, la visita de les Fonts resulta especialment interessant després d’un episodi de precipitacions o en època de desglaç de la neu de les muntanyes, doncs la roca calcària de la zona filtra l’aigua subterrània i fa brollar un riu que, degut als grans desnivells, baixa amb força en el seu curs inicial.

La part final de la ruta és més tècnica pel que fa a la conducció, i correspon al tram de carretera entre Castellar de n’Hug i La Molina. Està ben asfaltat i es troba en bon estat, però presenta una sèrie de revolts pronunciats i marcats desnivells. Val molt la pena gaudir del paisatge canviant que es pot contemplar, doncs a través dels 19 quilòmetres que haurem de recórrer pel tram de carretera BV-4031 conegut com el “Coll de la Creueta” passarem dels 1.300 metres d’altitud de les Fonts del Llobregat a punts de gairebé 2.000 metres d’altura, bordejant pics com el Puigllançada. El poble de destinació, La Molina (ja a la comarca de La Cerdanya) compta amb la presència de l’estació d’esquí més antiga de Catalunya i està situada a la zona del Pirineu Axial.

La zona resulta especialment interessant a nivell estètic perquè a mesura que s’ascendeix es pot observar una acusada manca de vegetació, degut al clima de la zona. Passarem, en pocs quilòmetres, de veure uns boscos de fagedes, roures i alzines amb un sòl rogenc (degut a les roques argiloses amb presència d’òxids de ferro que donen el tradicional color vermell al riu) a veure un paisatge gairebé lunar, erm durant l’estiu i que a l’hivern presenta unes enormes congestes de neu als vorals de la carretera, degut a l’acció del vent.