Escapades
Ferran Vital

Aós de Civís, ruta al cor de la Catalunya andorrana

Us proposem una escapada per conèixer un dels racons més desconeguts de les valls d’Andorra

Aós de Civís, viatge al cor de la Catalunya andorrana / FERRAN VITAL Zoom

Comencem la nostra ruta a la Seu d’Urgell, històric centre social, polític, econòmic i religiós del Pirineu català. Val la pena visitar la catedral de Santa Maria d’Urgell, l'única catedral romànica de tot Catalunya, així com el Museu Diocesà, annex a la catedral, perdre’s passejant pels carrers amb regust medieval del centre històric i visitar la Ciutadella i el castell del barri de Castellciutat, fortaleses amb més de 1.000 anys d’història, tot i que les restes actuals siguin d’origen barroc (segle XVIII) seguint els paràmetres defensius de Vauban.

Claustre de la catedral de La Seu d'Urgell Zoom

Claustre de la catedral de La Seu d'Urgell / Patrimoni Gencat

Abandonem la Seu per la carretera N-145 i arribem al nucli d’Anserall, on podem aturar-nos per contemplar les restes del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, originari del 1040 i del qual només es conserven el transsepte, l'absis, les absidioles i la capçalera però que ens permet fer-nos una idea de la importància d’aquest focus religiós i polític de les valls de Valira.

Absis Sant Serni de Tavèrnoles Zoom

Absis Sant Serni de Tavèrnoles / Ferran Vital

Seguim remuntant el riu Valira per la carretera N-145 fins a superar la frontera andorrana a la Farga de Moles. Un cop en territori andorrà seguim la carretera CG-1 uns quants quilòmetres fins a arribar al nucli de Sant Julià de Lòria, la primera parròquia andorrana. De l’església original de Sant Julià només se'n conserva el vell campanar, d’origen llombard. L’altre reclam cultural de Sant Julià de Lòria és el Museu del Tabac, a l’antiga fàbrica Reig.

Bixessarri Zoom

Bixessarri / Ferran Vital

Seguim remuntant el riu Valira fins a arribar a Aixovall, un petit nucli de població bastit al voltant del pont que superava l’aiguabarreig de les aigües del riu d’Aós (també anomenat riu Os) i Valira. Abandonem la CG1 en la rotonda d’Aixovall i agafem la carretera CG-6, que protagonitza una ràpid ascens fins a Bixesarri, un petit nucli de població molt pintoresc i encisador al marge esquerre del riu.

Detall carretera CG-6 Zoom

Detall carretera CG-6 / Ferran Vital

Deixem enrere Bixessarri i seguim per la carretera CG-6, que transcorre tranquil·la al costat del riu d’Aós. El paisatge esdevé especialment bonic els mesos de primavera, amb un predomini de totes les tonalitats del color verd en una autèntica explosió cromàtica. Però fer el recorregut els mesos de tardor, amb domini dels colors ocres, marrons i ataronjats, o els mesos de l’hivern, amb tota la vall ben enfarinada, també amaguen un encant natural poc comú al país pirinenc.

Aós de Civís, la Catalunya andorrana

Si seguim per la carretera CG-6, sortim dels límits administratius andorrans per tornar a l’estat espanyol en direcció al poble d’Aós de Civís (també anomenat Os de Civís). Aquest enclavament català sempre ha estat lligat a Andorra, i fins i tot avui és la parròquia de Sant Julià de Lòria l’encarregada de mantenir els serveis bàsics del poble en funcionament, com ara el manteniment de la carretera o la recollida de la brossa. De fet, Aós de Civís és, en realitat, un poble andorrà sota jurisdicció catalana, tot i que els andorrans mai n’han disputat la sobirania, ja que fins i tot durant l’Edat Mitjana depenia feudalment del vescomtat de Castellbò, tot i que les comunicacions amb Catalunya són molt difícils.

Os de Civís Zoom

Os de Civís / Ferran Vital

De fet, l’única porta d’entrada i sortida d’Aós de Civís és per territori Andorrà, ja que per encara avui no existeix cap carretera que comuniqui aquest nucli amb la resta de territori català. Aós de Civís està situat a uns 1.500 metres d’alçada, i els pics del voltant, com el de Salòria o el pic d’Aós arriben als 2.789 i els 2.406 metres respectivament. Existeix un camí sense asfaltar que supera el coll de Conflent, a una alçada de 2.150 metres, però resulta inaccessible gran part de l’any per a la majoria de vehicles.

Aós de Civís és l'únic nucli de població català que depèn absolutament d'una administració estrangera: ni tan sols Llívia queda tan aïllada

Aós de Civís és un poble de postal, un dels racons més bonics i amagats del país. Les seves cases de pedra i pissarra s’integren en el paisatge d’alta muntanya. Avui Aós de Civís és un punt turístic de primer ordre, amb hotels i restaurants i molts andorrans que aprofiten el seu entorn natural per practicar excursionisme o ciclisme.

Sant Pere d'Os de Civís Zoom

Sant Pere d'Os de Civís / Viquipèdia

A la part més alta del poble hi trobem la petita església romànica de Sant Pere d’Aós, de nau rectangular de dos pisos amb tres petites capelles laterals i associada a un modest campanar també rectangular i a un porxo reconstruït. Probablement aquesta església està bastida sobre un antic castell o fortificació defensiva desaparegut a la Baixa Edat Mitjana. Val la pena passejar pels turons, muntanyes i boscos dels voltants, sobretot els mesos més calorosos de l'any.

Aquí acabem la nostra ruta de tan sols 25 quilòmetres en un dels racons més màgics i desconeguts de les valls d'Andorra.