A l’hora de comprar un automòbil, habitualment se solen barrejar dos conceptes: la necessitat i la moda. I és que abans de fer una despesa tan important és normal plantejar-se per què volem adquirir aquell vehicle, però és innegable que també estem suggestionats per tot allò que fan tant la societat en general com la gent que ens envolta.

Ho explicaré d’una manera més clara. Imaginem que tenim una família amb fills i ens cal un cotxe ampli i còmode. La necessitat ens farà plantejar-nos quin tipus de carrosseria ens convé, mentre que la moda ens durà a escollir un color en concret o la motorització més venuda. Però, curiosament, el vehicle que avui ens ocupa, el Volkswagen Tiguan eHybrid, és capaç de mantenir un gran equilibri entre necessitat i moda.

La família que acabo de plantejar potser necessitaria un monovolum, però el Tiguan és un SUV compacte que barreja la necessitat (ofereix una gran quantitat d’espai interior) amb la moda, ja que els totcamins són actualment objectes de desig. Alhora, equipat amb el motor híbrid endollable barreja la necessitat (maximització de l’eficiència i etiqueta mediambiental zero) amb la moda, ja que avui en dia tot allò que sigui elèctric o híbrid triomfa. Així doncs, ara només queda esbrinar si, un cop provat en profunditat, aquest Tiguan continua sent tan recomanable com sembla.

Disseny exterior: lògica i racionalitat

Per a la versió híbrida endollable Volkswagen només ofereix al nostre mercat dos acabats, anomenats Life i R-Line. Habitualment les unitats de proves que cedeixen les marques corresponen a les versions més equipades, però en aquest cas el model que il·lustra l’article correspon a l’acabat Life. I personalment trobo que és un encert, ja que al cap i a la fi és la versió que molts clients acabaran comprant.

Més enllà de la versió escollida, el que és comú a tota la gamma Tiguan és el fet de lluir un disseny actualitzat. I és que fa uns mesos el popular totcamí va rebre una sèrie de petits canvis amb l’objectiu d’assemblar-se més als darrers models de la marca alemanya.

Els més destacables es troben a la part frontal, que ara llueix unes òptiques redissenyades que avancen cap a les aletes laterals i poden disposar de la tecnologia led matricial IQ Light. Per la seva banda, i al contrari del que veiem en el disseny de moltes marques, la graella frontal no és gaire gran (malgrat que el darrer restyling l’hagi fet créixer) i comparteix protagonisme amb la graella inferior, ubicada al para-xocs. Unes motllures que simulen dues entrades d’aire i diversos detalls cromats completen un conjunt força discret però efectiu. Ara bé, evidentment, la versió esportiva R-Line emfatitza tots aquests elements estètics i planteja un disseny força més agressiu.

La part lateral del Volkswagen Tiguan eHybrid d’aquesta prova també destaca... per no destacar gaire. Aquí el més destacable és la presència de l’endoll de càrrega de la bateria situat a l’aleta esquerra, ja que les llandes de 18 polzades tenen un disseny discret i semblen més petites del que realment són. Les línies de tensió del cotxe són completament rectes, i fins i tot a la part inferior de les portes es fan servir uns elements cromats que s’allarguen per tot el para-xocs posterior.

I ja que parlem de la part posterior, aquí també hi veiem alguns canvis respecte al model anterior. Els pilots led són nous, la inscripció “Tiguan” s’ha traslladat al centre de la porta del maleter i el para-xocs llueix un disseny renovat.  

Interior: sobrietat efectiva

No ens enganyem, avui en dia gairebé totes les marques són capaces de fabricar cotxes amb habitacles en els quals predominen els materials de gran qualitat, la tecnologia i la connectivitat. Però, malgrat tot, és fàcil trobar algun aspecte negatiu o, com a mínim, criticable. Doncs bé, aquesta tasca és realment complicada en el cas del Volkswagen Tiguan eHybrid. No pas perquè sigui tot perfecte, sinó perquè els enginyers i dissenyadors de la marca alemanya s’esforcen especialment en fer interiors lògics sense gairebé cap aspecte criticable.

Així doncs, potser l’element més criticable sigui... que no hi ha res criticable. És a dir, que com que no s’ha fet cap tipus de concessió al disseny i tots els comandaments i botons estan justament allà on s’espera que estiguin, estem davant d’un habitacle sobri i fins i tot una mica avorrit... però molt efectiu. A més, la qualitat dels materials és bona i, amb el darrer restyling, elements com el volant o els comandaments de la climatització s’han vist renovats.

Val a dir que la nostra unitat de proves disposa de botons físics al volant, un element teòricament senzill però que personalment prefereixo als panells tàctils que equipen models superiors de la gamma, com el Volkswagen Arteon Shooting Brake eHybrid que vam provar recentment.

Pel que fa a la connectivitat, res a assenyalar en negatiu. Incorpora una pantalla de 8 polzades que inclou el sistema multimèdia MIB3 amb connectivitat sense fils amb Android Auto i Apple CarPlay, i darrera del volant hi trobem una altra pantalla (en aquest cas de 10,25 polzades) que fa les funcions d’instrumentació digital i permet visualitzar el navegador.

Si bé és cert que la presència de plàstics durs és notable (especialment a les parts inferiors de l’habitacle), el millor del Tiguan és la gran quantitat d’espais de què disposa per emmagatzemar objectes. A més dels habituals a les portes o a la guantera central, també en trobem un a la part superior del quadre de comandaments, un altre al costat del comandament que acciona els llums del cotxe i fins i tot dos petits calaixos als seients davanters.

Habitabilitat: força espai malgrat la bateria

Al principi d’aquest article dèiem que aquest cotxe podria ser un bon exemple de vehicle que s’estigués plantejant comprar una família. I el que aquesta família buscarà és un bon espai interior per sobre d’aspectes com el disseny o el comportament dinàmic. Doncs bé, en aquest sentit el Tiguan és un cotxe recomanable, perquè amb una longitud de tan sols 4,51 metres és capaç d’oferir un espai a les places posteriors del tot envejable. D’acord, està clar que tres passatgers no viatjaran gaire amples perquè la plaça central és estreta i el túnel central força elevat, però dos ocupants gaudiran d’un molt bon espai tant per a les cames com per al cap.

A més, en aquest cotxe hi trobem espais tant a les portes com a la part lateral de la banqueta de seients. I ara que parlem de la banqueta, una de les principals característiques del Tiguan és que els seients posteriors es poden desplaçar longitudinalment un total de 18 centímetres, de manera que podrem augmentar o reduir la capacitat del maleter segons les nostres necessitats.

Però no tot podia ser perfecte en l’habitabilitat d’aquest cotxe, i per més que puguem modificar la capacitat del maleter és de justícia reconèixer que aquesta versió híbrida endollable perd uns litres respecte al maleter del Tiguan de combustió. Concretament la pèrdua és de 44 litres: de 520 a 476. Les formes són regulars i la boca de càrrega està força elevada, però caldrà tenir aquest detall present a l’hora de decidir-nos per aquesta versió.

Motor: els 245 CV més discrets

Si preguntés a la gent del carrer quina potència creu que té aquest Tiguan –sense dir que es tracta de la versió híbrida endollable–, estic segur que la resposta més habitual seria d’uns 150 CV. I és que la concepció familiar del cotxe i el seu disseny discret no porten a pensar que aquest cotxe tingui exactament la mateixa potència que tot un Golf GTI.

Ara bé, respecte al GTI, aquest Tiguan eHybrid fa una trampa, ja que bona part de la seva potència l’obté d’un motor elèctric. Així, el conjunt mecànic d’aquest SUV compacte està format per dos motors, un de gasolina i un altre d'elèctric que en conjunt generen un total de 245 CV i 400 Nm de parell.

El bloc de gasolina és el conegut 1.4 TSI de 150 CV, que es combina amb un propulsor elèctric de 115 CV per enviar la potència a les rodes davanteres mitjançant una caixa de canvis automàtica DSG de sis velocitats. Tot plegat fa que les prestacions d’aquest Tiguan siguin força espectaculars, ja que accelera de 0 a 100 km/h en tan sols 7,5 segons i homologa un consum d’entre 1,6 i 1,8 litres cada 100 quilòmetres.

En qualsevol cas, ja hem explicat en alguna ocasió que els consums reals dels vehicles híbrids endollables no es corresponen en absolut amb les xifres d’homologació, però malgrat tot els d’aquest Tiguan no són gaire exagerats. Durant la prova l’ordinador marcava una despesa d’uns 6,4 litres cada 100 quilòmetres, la qual cosa és acceptable si tenim en compte que el pes del vehicle és de més de 1.800 quilos.

Així doncs, si volem aconseguir xifres de consum gairebé igual de baixes que les homologades haurem de fer servir tant com puguem la part elèctrica. I si bé és cert que el motor de combustió pot servir com a generador, el més eficient és connectar el vehicle a la xarxa elèctrica. Aquesta operació ens permetrà carregar la bateria de 13 kWh en cinc hores mitjançant un endoll normal i en poc més de tres hores si fem servir un endoll de 3,6 kW.

Pel que fa a l’autonomia elèctrica, la marca homologa un total de 50 quilòmetres segons el cicle WLTP, però a la pràctica se'n poden fer poc més de 40. En qualsevol cas, si tenim la possibilitat de recarregar habitualment la bateria i no fem desplaçaments diaris gaire llargs, el Volkswagen Tiguan híbrid endollable d’aquesta prova ens permetrà estalviar força combustible.

Dinamisme: en efecte, és un cotxe de família

L’electrònica d’aquest vehicle està programada per tractar d’activar el mode 100% elèctric tant com sigui possible, així que per defecte el Tiguan es mou en el programa de conducció E-Mode, que només fa servir el motor de zero emissions. L’ordinador de bord ens permet fixar un mínim de càrrega de la bateria (el vehicle mai baixarà del percentatge que vulguem) o seleccionar el mode Hybrid, que fa servir indistintament el motor de combustió i l’elèctric.

I si el que necessitem és el màxim rendiment podem obtenir els 245 CV prement el botó GTE, que s’oblida d’estalviar i transmet tanta potència com pot a les rodes. En aquest sentit el que no m’ha acabat de convèncer és la ubicació dels botons que canvien entre modes de conducció, ja que es troben a la part dreta de la palanca de canvis i la seva activació no és gaire còmoda.

Sigui com sigui, el més important d’aquest cotxe és que resulta silenciós, potent i eficient. És possible circular per la ciutat en absolut silenci sense contaminar, però també es pot fer un viatge llarg amb consums continguts i un nivell de confort elevat. A això últim hi contribueixen molt les suspensions, poc optimitzades per oferir un rendiment esportiu però molt enfocades a filtrar les irregularitats de la carretera.

A més, també estem davant d’un cotxe segur. L’acabat Life (el d’accés a la gamma híbrida endollable) inclou de sèrie l’assistent de canvi involuntari de carril, la frenada d’emergència, el control de creuer, el detector de fatiga o l’assistent de llums, entre d’altres. Tot plegat fa que estiguem davant d’un cotxe que, efectivament, no és capaç d’enamorar ni per estètica exterior, ni per disseny interior ni per comportament... però que compleix amb nota en tots els apartats.

Conclusió

El Volkswagen Tiguan és un dels SUV compactes més venuts, i no ho és per casualitat. Ho és perquè té una estètica que arrisca poc però agrada a tothom, perquè té una habitabilitat realment destacable i perquè està molt ben equipat. Així doncs, ha quedat confirmat el que deia abans: la seva carrosseria respon a les necessitats de la gent que busca espai i a la moda SUV, i el seu motor respon a les necessitats de la gent que busca eficiència i a la moda híbrida. I si no es ven més és perquè, com la majoria de models del mercat, té un preu força elevat. Aquest model híbrid endollable arrenca en poc més de 45.000 euros i la versió R-Line supera els 50.000... No hi ha dubte que és un gran cotxe, però a la tecnologia híbrida endollable li queda un llarg camí per democratitzar-se de debò.