Fa aproximadament un any ens vam posar al volant d’un Skoda Scala en una versió poc coneguda que equipa un motor que empra gas natural comprimit com a combustible. Aquell cotxe –del qual es pot consultar la prova en aquest enllaç- correspon a la versió G-TEC, que malgrat que a nivell estètic no canviï respecte a la resta de la gamma, ofereix una capacitat de maleter inferior i el seu motor queda una mica curt de potència, amb tan sols 90 CV.

Si bé és cert que el model de GNC pot resultar atractiu per a tots aquells que tinguin estacions de servei d’aquest combustible a prop de casa, és evident que les versions més equilibrades de la gamma Scala són les que disposen d’un motor de gasolina sota el capó. I això és així perquè Skoda no ofereix cap tipus d’hibridació elèctrica per al seu model compacte. Així que, mentre no arribi aquest moment, la versió més equilibrada de la gamma és la que equipa el motor 1.0 TSI amb 110 CV de potència (les altres poden ser de 95 o 150 CV). Precisament aquesta és la combinació que hem triat per fer aquesta prova de l’Skoda Scala.

DISSENY EXTERIOR

Aquest Scala no canvia a nivell estètic respecte a la versió de GNC que vam provar. Això vol dir que les diferències entre aquell model i aquest es deuen senzillament a una elecció diferent de color i a un acabat superior. Manté el seu disseny afilat i angulós, fet especialment notori a la seva part davantera.

Aquí destaquen per sobre de tot les òptiques amb tecnologia LED, la graella frontal envoltada per un marc cromat i l’entrada d’aire del para-xocs, molt allargada i disposada horitzontalment. Com es pot veure a les imatges, l’Scala és un cotxe que fuig de les estridències d’alguns fabricants i aposta per un disseny senzill i poc recarregat, funcional.

A la vista lateral ens trobem amb la mateixa recepta, un disseny predominat per les línies rectes i on només destaquen tres aspectes: el primer, que tant les òptiques davanteres com els pilots posteriors s’endinsen força a la part lateral del cotxe; el segon, la línia cromada que recorre la part inferior del marc de les finestres; i el tercer les llandes d’aliatge, que en la versió que avui ens ocupa són de 18 polzades de sèrie i llueixen un disseny esportiu i eficient.

La part posterior també resulta elegant i senzilla, amb un vidre de color negre i uns pilots en forma de bumerang que protagonitzen aquest espai. Però el més destacable de l’Scala no és el seu aspecte, sinó les seves mides: fa 4,36 metres de longitud, 1,79 d’amplada i 1,47 d’altura, amb una distància entre eixos de 2,65 metres. Aquest darrer aspecte és especialment remarcable, ja que Skoda ha aconseguit una habitabilitat interior excel·lent fent servir la plataforma MQB A0, la petita del Grup VAG i més curta que la que munten els Seat León i Volkswagen Golf.

DISSENY INTERIOR

Ningú no hauria de sorprendre’s de saber que Skoda fa cotxes eminentment pràctics i funcionals. Fa uns anys això hauria suposat renunciar a l’estètica, però actualment la marca txeca ha sabut combinar l’estil amb la practicitat. Com hem vist, ha sigut capaç de fer-ho a l’exterior, però el més sorprenent és que també ho ha aconseguit a l’interior. Només cal seure-hi un cop per sentir-s'hi com a casa. És molt senzill trobar una bona posició de conducció, els comandaments estan allà on toca, el tacte dels materials és força bo (especialment els de la part superior del quadre de comandaments, ja que els inferiors no tenen tanta qualitat) i la visibilitat és fantàstica.

No, aquí no hi ha les pantalles infinites d’altres marques ni els comandaments tàctils que tants models equipen i que tants cops hem criticat. Però sincerament, molt millor així. Skoda ofereix un model compacte dels de tota la vida, amb un bon equilibri entre els elements analògics i els digitals, però que, per sobre de tot, resulta pràctic.

Tot i no ser el model més digitalitzat del mercat, l’Scala disposa d’una pantalla per al quadre d’instruments (de sèrie en aquesta versió Sport) i d’un altre monitor ubicat a la part superior de la consola central que pot ser de 8 o de 9,2 polzades. La que il·lustra aquest article és la de 8 polzades, que resulta una mica més petita, però que a canvi integra dos comandaments físics molt pràctics.

Com es pot veure, Skoda ha dissenyat un interior funcional però alhora minimalista en el qual no trobem un excés de Piano Black (molt millor, perquè s’embruta amb molta facilitat) i que resulta agradable al tacte i a la vista. Ah, i amb una enorme quantitat d’espais, repartits per tot l’habitacle, per a emmagatzemar objectes.

HABITABILITAT

El que històricament ha sigut el punt fort dels Skoda és l’habitabilitat. A la prova de l’Skoda Spaceback -el predecessor de l’Scala- ja va sorprendre el seu espai interior, i el model actual no ens ha decebut. Resulta elogiable que amb una longitud de tan sols 4,36 metres sigui possible aconseguir una habitabilitat tan bona. Que en prenguin nota les altres marques. L’accés a les places posteriors és còmode i senzill gràcies al generós angle d’obertura de les portes, i un cop a dins hi ha espai més que suficient tant per a les cames com per al cap. Això sí, com sol ser habitual en aquests tipus de cotxes, hi viatgen molt millor dues persones que no pas tres, ja que la plaça central és més incòmoda i estreta que la resta.

Pel que fa al maleter, aquí és on hi ha la principal diferència respecte a l’Scala G-TEC que vam provar, ja que aquella versió perd un bon grapat de litres a causa de la ubicació dels dipòsits de gas natural comprimit. Però en el model de gasolina això no passa, de manera que passem dels 339 litres del G-TEC als 467 de la resta de la gamma. Si a això hi afegim que les formes són molt regulars i que si pleguem els seients posteriors obtenim un total de 1.400 litres, es pot considerar l’Scala com un dels millors compactes del mercat pel que fa a habitabilitat interior.

MOTOR

Sota el capó de l’Skoda Scala que il·lustra aquest article hi ha un motor que hem pogut provar en diversos models del Grup VAG. Es tracta d’un bloc 1.0 TSI de 110 CV i 200 Nm de parell màxim que va associat a un canvi manual de sis relacions (opcionalment es pot escollir amb un automàtic DSG de 7 velocitats) que destaca, malgrat tenir només tres cilindres, per la seva bona relació entre prestacions i consums.

Amb un pes del cotxe de 1.223 quilos, la potència d’aquest propulsor resulta més que suficient a l’hora de moure amb facilitat l’Scala. Evidentment no es poden esperar unes prestacions espectaculars, però malgrat tot és capaç d’accelerar de 0 a 100 km/h en 10,1 segons i registra una velocitat màxima de gairebé 200 km/h.

Amb l’objectiu de reduir al màxim els consums, Skoda ha desenvolupat un canvi de marxes amb unes relacions molt llargues que faciliten que el cotxe pugui circular el màxim de temps possible a baixes revolucions. Això té conseqüències negatives a l’hora d’accelerar amb contundència, però a canvi permet registrar uns consums realment baixos. Així, durant la prova vam ser capaços d’obtenir registres molt similars als que homologa la marca, de tan sols 5,4 litres. Com sol ser habitual en aquest tipus de motors, el nostre estil de conducció marcarà la diferència entre aconseguir un consum baix o no, però fins i tot en aquest sentit el compacte txec es mostra noble i gairebé mai aconseguirem superar els 6 o 6,5 litres de consum.

DINAMISME

Probablement l’apartat dinàmic és el que menys importa als possibles clients de l’Skoda Scala. Principalment perquè la marca txeca ha concebut el seu compacte com un model equilibrat, lògic i racional, que fuig de l’esportivitat o de transmetre grans sensacions al volant. Precisament per aquest motiu Skoda no ha fet servir el mateix xassís que els seus cosins León i Golf, perquè seria encarir el producte final afegint-hi unes prestacions que ningú demana.

Malgrat tot, la conducció de l’Scala és agradable perquè el seu comportament és noble. La suspensió és còmoda però sense resultar massa tova, la direcció no és comunicativa però està molt ben assistida i la resposta dels frens no és contundent però sí eficaç. Vaja, que es comporta com un cotxe compacte de manual, amb el qual podrem fer llargs viatges còmodament, anar de compres per omplir el maleter o desplaçar-nos a la feina fàcilment.

Com que no es tracta d’un cotxe excessivament llarg, a la ciutat no se sent especialment incòmode. A més, a l’hora de circular per carretera i autopista està ben insonoritzat i es mostra àgil, de manera que és un cotxe força rodó. Si a tot això hi sumem un equipament que pot incloure els sensors d’aparcament, l’accés i arrencada sense clau, el quadre d’instruments digital, l’assistent de manteniment de carril, el control de creuer adaptatiu o l’alerta de col·lisió, el conjunt és un cotxe sense gairebé cap defecte. Ni tan sols el preu, ja que el model d’accés no arriba als 22.000 euros.

CONCLUSIÓ

Quan vaig provar l’Skoda Spaceback vaig quedar gratament sorprès, i el seu substitut Scala ha aconseguit el mateix resultat. I ho ha fet perquè ha repetit la mateixa recepta però millorant-ne els ingredients. Estem davant d’un cotxe atractiu però sense estridències, ben equipat però sense recórrer a elements massa innovadors que encareixin el producte, i àgil i confortable però sense caure en temptacions esportives. Tot això, traduït, és un producte equilibrat i racional. Un vehicle que més que un cotxe és un company de viatge. I el millor de tot: a un preu força contingut... almenys per als temps actuals.