Proves motos
Motor  /  Proves 20/11/2022

Royal Enfield Classic 350: vinguda del passat

Provem el retorn d'aquest icònic model al catàleg de la marca índia

8 min
Royal Enfield Classic 350

Tots i totes s’assemblen. Aquesta frase segurament l’haurem sentit o l’haurem dit en els darrers anys en parlar d’un cotxe o d’una moto. En molts casos dins una pròpia marca o fins i tot en models de diferents marques. Avui dia un té la percepció que les línies i els detalls dels vehicles nous son gairebé iguals. Moltes marques han perdut la seva identitat estètica i ara, sense veure l’escut o el nom, se’ns fa difícil davant un model nou saber qui és el fabricant. Possiblement per això l’estil retro o vintage està tant de moda, sobre tot en el món de la moto on cada any apareixen nous models.

La gran majoria neixen d’un model nou o d’una versió ja existent i amb tan sols una sèrie de modificacions estètiques recuperen detalls clàssics, com és el cas de la recent Kawasaki Z650RS. Però hi ha una marca que fa el camí al revés, en comptes d’anar del món actual al passat, ve directament des del passat poc a poc cap a l’actualitat. Parlem evidentment de Royal Enfield, la marca de motos en producció continua més antiga del món.

Royal Enfield Classic 350
Royal Enfield Classic 350

Amb l’entrada en vigor de la normativa Euro5 un dels models més icònics de la marca, la Classic, va haver de dir adéu. Tot i que poc abans s’havia actualitzat a l'Euro4, la marca va anunciar que no hi hauria model Euro5 i, per tant, cessava la producció. Amb la recent arribada al mercat de la Himalayan i posteriorment dels models Twin, alguns pensaven que la marca tenia la vista posada en nous models. En part era cert, però els de Royal Enfield en cap cas volien oblidar-se d’un model tan històric com la Classic. Aprofitant l’arribada al mercat de la nova Meteor 350 , Royal ho ha tingut molt fàcil per fer retornar al mercat la Classic, de moment en versió 350.

Disseny continuista però actualitzat

Realment la Meteor 350 és una evolució modernitzada de la Classic, així que la feina de reviure-la (després de molts pocs mesos) ha estat molt fàcil per a Royal Enfield. Estèticament podríem dir que es idèntica a la seva predecessora (Classic 350 i Classic 500 Euro4), que prenia l’estètica de la Classic G2 de finals dels 40. Però si ens hi fixem millor veurem que estrena molts detalls nous. Començant per la part davantera, ràpidament veiem que la instrumentació és diferent i molt més completa. Seguim disposant de velocímetre analògic, però ara disposa d’una petita pantalla digital que, entre altres possibilitats, ens marca el nivell de benzina. També trobem nous comandaments que provenen directament de la Meteor i que tenen un disseny clàssic molt ben aconseguit.

Els acabats cromats estan a l'ordre del dia
La Classic 350 incorpora una petita pantalla digital
El far davanter manté la famosa visera

Elements com el parafang, el far davanter amb visera i el dipòsit en forma de llàgrima son trets característics del model, de manera que la marca ha volgut conservar el seu aspecte. En el motor també hi veiem alguna tapa de nou disseny i que aconsegueix ressaltar encara més bellesa de tota la part mecànica. A la part posterior més del mateix: poca cosa canvia, més enllà de l'òptica amb un acabat més cuidat i amb una il·luminació una mica més moderna. En essència ja veiem que la Classic 350 és una Classic de tota la vida, però sí que es percep de forma molt evident que estem davant d’una moto més treballada a la qual se li ha volgut donar un toc més sofisticat. La Classic sempre ha estat una moto d’aspecte robust, però ara també la percepció és de ser una moto luxosa que invita a lluir-la.

Una posició de conducció ideal

Conduir la Classic 350 és el més semblant a portar una moto clàssica de veritat. No hi ha cap altre moto al mercat nacional que ofereixi aquesta sensació. Com dèiem al principi, això es possible en gran mesura perquè realment la Classic 350 és una moto clàssica portada als nostres dies, i no una moto moderna feta clàssica com la resta. Aquest detall ja farà guanyar-se el cor de tots aquells que acostumaven a circular diàriament per Barcelona amb les seves Montesa, Bultaco o BMW clàssiques i que des de fa un temps no ho poden fer per l’arribada de la zona de baixes emissions (ZBE). Però també cridarà l’atenció d’aquells que se senten atrets per les motos clàssiques però els hi fa por deixar la zona de confort i seguretat que aporta una moto moderna.

La posició de conducció és realment bona
La moto té una estètica clàssica

Quan pressionem el botó d’encesa el motor comença a emetre un so suau que ens fa sentir que la moto està viva. Amb l’arribada del nou propulsor estrenat en la Meteor les vibracions han disminuït força, però tot i això la gent de Royal Enfield ha sabut mantenir aquesta sensació de portar a sota un motor que està viu. Emprenem la marxa i ens trobem amb una posició que sorprendrà a més d’un habituat a qualsevol altre moto. El cos adopta una posició ben recta i els peus van situats molt centrats degut a la posició dels estreps, que dibuixen clarament un angle de 90º a les nostres cames. Això fa que adoptem una posició còmoda i molt adient per al tarannà de la moto.

L’únic inconvenient és que, en aturar-nos i posar el peu a terra, els estreps estan justament allà on de forma natural baixaríem el peu. Així doncs, haurem d’habituar-nos a separar-los una mica de la moto per tal que els estreps no ens toquin els turmells i la part baixa de la cama. Els comandaments, per la seva part, a més de tenir un disseny atractiu i clàssic també son fàcils de fer servir. La maneta d’embragatge i les palanques del canvi i del fre de peu, com a bona clàssica, es fan sentir, però en cap cas la seva major duresa respecte a d’altres motos modernes la fa incòmoda.

El seu motor de 350cc és un monocilindric amb injecció electrònica i amb refrigeració per aire i oli. Davant l’estètica atractiva i clàssica del model el motor podria passar a un segon pla, però en la pràctica aquest nou propulsor, estrenat per la Meteor i ara també adoptat pel nou model Hunter (que pròximament arribarà al país), enamora. És un motor que es fa molt present però que alhora es suau. Passa el mateix amb el seu so, totalment característic i audible, però alhora discret i encisador. Sobre el paper les seves prestacions son modestes, ja que declara 20,2 CV i una velocitat màxima de 114 km/h.

L'equip de frens ofereix una bona resposta
La sortida d'escapament emet un so encisador

Però sobre el terreny el seu rendiment sorprèn, sempre i quan tinguem en compte el seu radi d’us i la seva filosofia. Oblidem-nos de cronòmetres i de sensacions de velocitat. Aquí prima sobretot el gaudir de la moto. El soroll del motor, la posició de conducció distesa, el paisatge, la natura, el vent a la cara... tot plegat, les sensacions que s'emporten tot el protagonisme. Si sabem valorar això, les prestacions pures tant del motor com del xassís passen a un segon terme. Tot i això cal dir que el seu parell motor és de 27 Nm a 4.000 voltes, la qual cosa ens assegura una empenta important. Si anem amb un passatger o si ens trobem amb alguna pujada veurem com la Classic 350 no defalleix. No haurem d’estar tan pendents del canvi per treure tot el suc del motor.

La moto ideal per gaudir del viatge

Potser l’únic moment on podríem trobar a faltar una mica més de velocitat punta es en les sortides fora de la ciutat. La Classic 350 ofereix una velocitat de creuer òptima entre els 90 i els 100km/h, tot i que com hem dit la seva velocitat màxima oficial arriba quan assolim els 114km/h. Circulant al màxim que dona l’accelerador les vibracions estan molt ben filtrades i no es tan incòmode com en d’altres motos monocilindriques, però òbviament el motor, en rutes llargues, se sent més còmode circulant uns 15-20km/h per sota. Això fa que, si hem de fer una tirada de kilòmetres més llarga per vies ràpides, es trobi a faltar poder anar a un ritme una mica superior.

A dia d’avui desconeixem si Royal Enfield té en els seus plans recuperar també la Classic 500 (suposem que sí), però podria ser un bon moment per no quedar-se en els casi 28 CV de l’anterior versió 500 i apropar-se als 40 CV. Creiem que no canviaria la filosofia ni el caràcter del model i, alhora el faria molt més polivalent i alhora atractiu. És cert que si volem més prestacions tenim al catàleg de Royal Enfield les Twin (amb un motor bicilindric de 650cc), però el seu aspecte és més propi dels anys 70 i qui vol una Classic és perquè li agrada més el look dels anys 40, 50 i 60.

La conducció tranquil·la per la qual està pensada la Classic 350 tampoc posa en problemes el seu xassís. És una moto que, per carretera i al seu ritme, es deixa portar sense complicacions tant viatjant sol com acompanyat. Els frens responen molt bé i el seu pes de 195 kg no resulta problemàtic ni tan sols en ciutat. I gràcies a la seva robustesa i concepció la Classic 350 és una moto que no defuig a deixar l’asfalt i emprendre qualsevol camí de terra. Rutes fàcils per muntanya no seran cap problema, sempre i quan no oblidem els pneumàtics que portem i l’altura al terra de la moto. Cal tenir en compte que aquestes motos estan dissenyades per la xarxa de carreteres de l’Índia, i per aquells que no les coneguin, no estan totes asfaltades. Així que la robustesa i fiabilitat dels models de Royal Enfield sempre estan a tota prova.

La Classic 350 està desenvolupada per a les carreteres de l'Índia
El seu estil recorda als anys 40,50 i 60

La nova Royal Enfield Classic 350 es troba ja disponible als concessionaris oficials i el seu preu arrenca en 4.889€ pels models d’un sol color i arriba fins als 4.989€ pels models amb parts cromades i llandes de radis. Com és habitual, la marca ofereix un ventall molt extens d’accessoris i la possibilitat d’escollir entre molts colors de carrosseria. Finalment, convé comentar que per a tots aquells que considerin aquest model massa clàssic en l'apartat estètic també poden escollir la Meteor o fins i tot un nou model tot just presentat i que aviat arribarà al mercat, la Hunter. 

stats