D’entre tots els tipus de vehicles que veiem assíduament pel carrer, els més habituals són els SUV, els compactes i els utilitaris. Els totterrenys no són tan habituals, i els monovolums o les berlines estan en perill d’extinció. Si ens centrem en aquests dos últims, les marques s’estan reinventant per poder mantenir viu el concepte que representen però modificant-ne l’aspecte exterior.

Dit d’una altra manera, ara els monovolums han deixat pas als SUV grans o a un tipus de vehicles polivalents que fins fa quatre dies eren coneguts per tothom com a furgonetes, i les berlines s’han hagut de reinventar convertint-se en vehicles de tipus crossover. Per això és tan interessant que marques com Hyundai encara ofereixin algun model compacte amb carrosseria sedan... però camuflat sota l’aspecte d’un cupè.

És el cas del Hyundai i30 Fastback d’aquesta prova, un model que ja va passar per les nostres mans ara fa uns anys però que ara s’ha renovat mitjançant una actualització estètica. ¿Té sentit encara que Hyundai ofereixi una berlina com aquesta en la seva gamma? Tot seguit ho esbrinem.

Disseny exterior

Estèticament aquest model no canvia excessivament respecte a la versió CW que vam provar fa unes setmanes. Evidentment es produeixen algunes diferències perquè en el primer cas estem parlant d’un vehicle familiar i en el que ens ocupa avui estem davant d’una berlina de tall cupè, però en línies generals tots dos models són similars.

Per exemple, aquest Hyundai i30 Fastback també equipa el paquet esportiu N-Line, que associat al color blanc de la nostra unitat encara realça més els elements distintius que el fan lluir dinàmic i atractiu. La seva part frontal no canvia gens ni mica, de manera que manté unes òptiques amb tecnologia led i una curiosa signatura lumínica en forma de lletra V, així com uns para-xocs esportius i una graella frontal molt grossa que s’emporta gairebé tot el protagonisme.

A la seva vista lateral comencem a percebre alguns canvis. No els trobem a les llandes de 18 polzades, als retrovisors pintats en color negre brillant, als vidres tintats o a les inscripcions identificatives del model, sinó més aviat a la part posterior, a partir del pilar C. I és que aquí és on Hyundai ha volgut deixar clar que això és una berlina, sí, però no una qualsevol. L’i30 Fastback no és un vehicle amb la clàssica carrosseria de tres volums, sinó que la part posterior està una mica més elevada per permetre que el vidre posterior tingui una caiguda molt marcada. D’altra banda, un tret característic de tot bon cupè.

A l’extrem posterior trobem un petit aleró molt ben integrat a la carrosseria i que emfatitza l’aspecte esportiu del conjunt. Però no s’acaben aquí els canvis, ja que una mica més avall criden l’atenció els pilots led i el para-xocs esportiu. Un element que, per cert, disposa d’un reflectant que el travessa completament en disposició horitzontal, d’un atractiu llum antiboira en forma triangular i d’una sortida d’escapament real.

Disseny interior

Mentre que l’interior del Hyundai i30 CW de la prova que abans citava disposa dels elements tecnològics més avançats, en el cas de la versió que ens ocupa avui l’habitacle és una mica més convencional. Això es nota principalment en dos aspectes: d’una banda, la instrumentació de l’i30 Fastback és analògica mentre que l’altra era digital; i de l’altra la pantalla central del model que avui ens ocupa és clarament més petita, ja que passa de les 10,25 polzades a només vuit.

En qualsevol cas això no suposa cap impediment a l’hora de gaudir de totes les funcions tecnològiques o d’infoentreteniment que s’esperen d’un vehicle d’aquest tipus. La instrumentació disposa d’una petita pantalla central que fa les funcions d’ordinador de bord, i el monitor central complementa aquesta informació i té compatibilitat total amb Android Auto i Apple Carplay, de manera que no trobarem res a faltar en aquest Hyundai i30 Fastback.

Pel que fa a la qualitat dels materials, el cert és que no es diferencia gens de la resta de models de la marca. O el que és el mateix: la qualitat és elevada i pot competir de tu a tu amb tots els models del mercat, tant generalistes com fins i tot alguns premium. La disposició de tots els comandaments és bona –tot i que m’agradaria que la pantalla central estigués orientada cap al conductor– i resulta destacable que la marca hagi mantingut els controls de la climatització fora de la pantalla central.

La presència del famós material Piano Black no és excessiva i el disseny general de l’habitacle transmet molta esportivitat. El volant té un tacte excel·lent i costures de color vermell, però en aquest sentit destaca un element per sobre de tot: el pom del canvi de marxes. M’agrada tant el seu disseny com l’accionament, però ens obliga sí o sí a escollir una versió amb canvi manual.

Tot plegat se suma a un equipament molt complet que inclou elements com el carregador sense fils, l’assistent de canvi de carril, la frenada d’emergència, el control de creuer adaptatiu, sensors d’estacionament amb càmera o modes de conducció. Això sí, l’equipament és tancat i només hi podrem afegir la pintura metal·litzada.

Habitabilitat

Els seients davanters són els mateixos que els de qualsevol altra versió N-Line, i destaquen més pel seu disseny i la seva subjecció que per la seva comoditat. Però és a les places posteriors on trobem les principals diferències respecte a la resta de vehicles de la gamma i30. Ja vam veure que el model familiar disposava d’un espai enorme tant per a les cames com per al cap, però la pregunta lògica és si la versió Fastback, amb la caiguda del sostre tan pronunciada, és capaç de mantenir uns nivells tan generosos.

Doncs la resposta és que sí, però amb matisos. L’espai per a les cames no varia i continua sent realment bo, però la forma cupè del cotxe es deixa notar en l’espai per al cap. Així, els usuaris més alts poden arribar a tocar el sostre, tot i que no estem davant d’un cotxe especialment claustrofòbic. De fet, la diferència respecte a la versió familiar no és tan acusada com semblaria tenint en compte les seves cotes exteriors, ja que el model Fastback té una altura d’1,42 metres, pels 1,47 de la versió CW.

Si ens fixem en la plaça central no hi veiem cap novetat. Sí, pot servir per encabir un cinquè ocupant i realitzar un trajecte curt, però no resulta gaire còmoda ni hi sobra espai. De fet, com que el respatller és més dur i el seient està una mica més elevat, aquí sí que podríem tenir algun problema amb el cap.

Finalment, ens centrem en el maleter, que amb 450 litres millora la capacitat del model compacte normal (395 litres), però està clarament per sota de la versió familiar, que amb 602 litres és dels millors models del segment. Això sí, les formes són aprofitables i els seients es poden abatre per incrementar la capacitat total fins als 1.351 litres.

Motor

La gamma i30 pot disposar de diversos motors, entre els quals s’inclouen versions gasolina i dièsel amb sistema de microhibridació. Les potències varien entre els 116 i els 160 CV, i precisament aquesta última és l’única que està disponible amb l’acabat N-Line de la nostra unitat de proves.

Es tracta d’un propulsor 1.5 T-GDI de 160 CV i 253 Nm de parell màxim que pot anar associat a un canvi manual de sis velocitats o a un automàtic de doble embragatge i set relacions. La part positiva d’aquest motor (més enllà de les seves prestacions) és que incorpora un sistema de microhibridació de 48V que incrementa la potència en 16 CV i millora el funcionament del sistema Start&Stop, redueix lleugerament els consums i disposa de l’etiqueta ECO de la DGT.

Si parlem de consums val a dir que no s’aprecien grans diferències respecte a la versió familiar amb el mateix motor, malgrat que aquest model sigui una mica més petit i lleuger. De fet, el consum homologat és de 6,2 litres (6,1 en la versió CW) i la xifra real que vam obtenir durant la prova va ser de 6,6 litres, exactament una dècima més que la de la prova de l’i30 familiar. En qualsevol cas, i com ja s’ha comentat en diverses ocasions, el consum final depèn moltíssim del nostre estil de conducció.

Dinamisme

El Hyundai i30 Fastback és un compacte que barreja la carrosseria sedan amb l’estil cupè, i que associat a l’acabat N-Line incrementa notablement la sensació d’esportivitat. Doncs bé, fins i tot associat al motor més potent de 160 CV no acaba de mostrar-se en cap moment com un veritable cotxe prestacional. Més aviat estem davant d’un cotxe polivalent pensat per adaptar-se a qualsevol tipus d’usuari, de manera que si el que busquem són prestacions pures haurem d’escollir la versió N Performance.

No ens enganyem, amb un total de 160 CV el motor té potència de sobres i a altes revolucions es mostra contundent, però cal jugar força amb el canvi per aconseguir extreure’n tots els cavalls disponibles. Ara bé, a l’hora de circular tranquil·lament per autopista o carretera resulta un cotxe ideal.

Si he de definir el comportament general de l’i30 amb una sola paraula, diré que és un cotxe noble. No és un gran esportiu però en el mode de conducció Sport es defensa i és capaç de provocar algun somriure en una carretera revirada, i alhora en el mode de conducció ECO es mostra força eficient. És fàcil de conduir i no resulta problemàtic a l’hora de realitzar maniobres, de manera que la noblesa és el seu principal atribut.

Finalment, en l’apartat dinàmic convé destacar que les suspensions són còmodes (però no toves) i que la direcció es mostra precisa i directa, però no gaire comunicativa. En aquest sentit és molt similar a la resta de models compactes del mercat. I això és tot un encert, ja que s’aconsegueix que el Hyundai i30 Fastback sigui un model a tenir molt en compte.

Conclusió

Estem davant d’un cotxe generalista que destaca pel seu equilibri. Està molt ben equipat, té un comportament noble i neutre, els seus consums són força ajustats i el preu (des de poc més de 23.000 euros amb descomptes per a aquesta versió) no és desorbitat. Però tots aquests atributs són molt similars als de la resta de models compactes, de manera que el que realment aconsegueix diferenciar l’i30 Fastback de la resta de models és el seu disseny. En efecte, aquest estil de berlina de tall cupè gairebé no té rivals al mercat. Així, responent a la pregunta que ens fèiem al principi d’aquesta prova: sí, té sentit que Hyundai aposti per aquest tipus de carrosseria... sempre que estèticament agradi al públic.