Ja fa uns quants anys que el món de l’automòbil viu temps estranys principalment per dos motius: el primer, perquè fa uns anys van aparèixer uns nous vehicles –els SUV- que mica en mica han anat augmentant les seves vendes en detriment de les dels monovolums, les berlines i els vehicles familiars. I el segon, perquè darrerament les marques s’han vist obligades a electrificar les seves gammes a marxes forçades per no haver de patir les dures sancions que preveu la Unió Europea en matèria d’emissions.

Aquesta conjunció de factors ha tingut com a conseqüència que vehicles lògics per a qualsevol família com els monovolums Opel Meriva o Ford C-Max hagin deixat de ser una opció a tenir en compte i s’hagin vist superats pels tot camins. Però en aquesta equació la majoria dels compactes (que per cert, han sobreviscut amb força dignitat) han continuat apostant per un tipus de carrosseria familiar molt específica. Si bé és cert que també han patit una reducció de vendes a causa del fenomen SUV, val a dir que moltes marques encara els mantenen a les seves ofertes.

I tot això ho dic perquè el model de la prova que fem avui, el Hyundai i30 CW, n’és un bon exemple. Es tracta de la versió familiar del compacte i30, que per més que hagi pogut sobreviure al primer dels motius que abans citava no se n’ha pogut escapar del segon: l’electrificació. En efecte, aquest vehicle compacte recorre a un sistema de microhibridació per obtenir l’etiqueta ECO i reduir els consums. Pot arribar a ser una bona alternativa als SUV? Tot seguit ho esbrinem.

DISSENY EXTERIOR

L’actual generació del Hyundai i30 és la tercera, que malgrat arribar al mercat l’any 2017 va rebre una actualització tan sols fa uns mesos. Les principals diferències respecte el model anterior les trobem en l’apartat mecànic, tecnològic i estètic, i precisament en aquest darrer ens centrarem en ara mateix.

És evident que no estem davant d’un compacte esportiu –la versió N juga en una altra lliga, tal com vam poder comprovar en aquesta prova- , però malgrat tot el seu disseny denota certa sensació de dinamisme, especialment en aquesta versió N-Line. I precisament aquesta és la gran novetat de la versió familiar, que per primer cop pot equipar l’acabat esportiu N-Line.

Sense cap mena de dubte la vista frontal és la més imponent del cotxe. Les òptiques davanteres disposen de tecnologia LED i una signatura lumínica en forma de lletra V que emfatitza la sensació de dinamisme del cotxe. Amb tot, el protagonisme del frontal no se l’enduen els fars, sinó la graella frontal. I és que en aquesta versió N-Line està ubicada en una disposició molt horitzontal i al seu interior disposa d’unes formes geomètriques força agressives. A més, just per sota hi trobem un para-xocs que llueix unes entrades prominents que realcen el seu caràcter esportiu.

Vist de perfil és on realment comencen els canvis respecte la versió compacta normal o fins i tot el model amb carrosseria fastback. En línies generals Hyundai no ha volgut modificar gaire la vista lateral de l’i30 en aquesta actualització, de manera que més enllà del disseny de les llandes no hi trobarem diferències amb el model de 2017.

Sigui com sigui, el més destacable és com s’ha pogut integrar el disseny esportiu amb el familiar, ja que l’aspecte final és força dinàmic però no deixem d’estar davant d’un cotxe amb un tercer volum molt gran i les típiques barres al sostre d’un vehicle polivalent. En el model que il·lustra l’article el toc esportiu el posen les llandes de 18 polzades, els retrovisors en color negre i la inscripció identificativa N-Line.

I finalment ens centrem en la vista posterior, que destaca per haver aconseguit integrar a la perfecció el disseny del model compacte en aquesta versió familiar. Els pilots també disposen de tecnologia LED i repliquen el mateix disseny en forma de lletra V per a la il·luminació de posició. A més, en aquesta versió microhíbrida l’i30 CW llueix la inscripció “Hybrid”.

Arrodoneixen el conjunt el petit aleró superior i la part inferior del para-xocs, que disposa d’un difusor simulat, una línia horitzontal acabada en color alumini mat i una doble sortida d’escapament completament real.

DISSENY INTERIOR

Com ja he dit, l’actualització d’aquest i30 no ha sigut gaire profunda, però ha servit bàsicament per actualitzar aquells apartats en els quals s’havia quedat una mica enrere respecte els seus rivals. Un d’aquests apartats és el de la digitalització, i en aquest sentit Hyundai ha fet molt bé els deures.

I és que aquest nou i30 incorpora una pantalla de set polzades per a la instrumentació digital i un monitor central tàctil de 10,25 polzades que ha crescut notablement en comparació amb la mida màxima del model anterior, de vuit polzades. Es tracta d’una pantalla que no només està molt ben situada a la part alta del quadre de comandaments, sinó que també ha millorat la seva connectivitat i incorpora funcions com el navegador, la connexió Bluelink o els habituals Android Auto i Apple CarPlay.

Pel que fa a la instrumentació, ofereix una gran quantitat d’informació sobre la conducció, els assistents, el flux d’energia del petit motor elèctric, el telèfon, el sistema multimèdia o l’ordinador de bord. A més, en funció del mode de conducció que seleccionem canvia lleugerament el seu disseny i el color.

Pel que fa a la resta de l’habitacle, tots els comandaments estan ordenats d’una manera molt lògica i intuïtiva, i m’agrada especialment que Hyundai hagi optat per mantenir els comandaments del climatitzador separats de la pantalla central. Pel que fa a l’equipament, la marca coreana ha apostat fermament per la seguretat i la tecnologia incorporant sistemes com l’assistent de canvi de carril, la frenada d’emergència amb detector de vianants i ciclistes, el control de creuer adaptatiu, la càrrega del telèfon sense fils, els fars LED o el fre de mà elèctric, entre molts altres.

HABITABILITAT

Al principi d’aquesta prova em preguntava si aquest Hyundai i30 CW podria ser una bona alternativa als SUV, i el cert és que l’apartat clau per esbrinar-ho és aquest. D’entrada val a dir que en comparació amb un Hyundai Tucson com el que hem pogut provar recentment l’i30 és més baix, i per tant l’accés és una mica més complicat. Això també implica que la col·locació de sistemes de retenció infantils pugui presentar més dificultats, però en cap cas és problemàtica.

Dit això, passem a analitzar l’espai interior. Als seients davanters la posició de conducció s’aconsegueix molt fàcilment, i a més en aquesta versió esportiva N-Line el seu aspecte és molt atractiu, amb insercions en Alcantara i costures en contrast. Però és als seients posteriors on hi trobem les veritables bondats d’aquest model.

Aquí l’espai és fantàstic tant per a les cames com per al cap, i a més la sensació d’espai es veu accentuada si equipem el sostre panoràmic practicable que introdueix molta llum a l’habitacle. El túnel central no és gaire prominent, però la plaça central resulta més incòmode que la resta perquè el respatller és més dur. A més, com que no és un cotxe gaire ample tres adults no viatjaran especialment còmodes a la part posterior... però això és comú a tots els vehicles compactes del mercat.

Finalment ens centrem en el maleter, que ofereix una espectacular capacitat de 602 litres ampliables fins a 1.650 si abatem els seients posteriors. A més, el seu fons és practicable, està ben organitzat i ofereix una gran quantitat d’espais per a desar objectes petits o bosses.

MOTOR

A nivell mecànic Hyundai també ha actualitzat les opcions disponibles i, com deia abans, ha introduït l’electrificació a la gamma mitjançant la microhibridació. Així, en gasolina l’i30 CW es pot escollir amb el motor gasolina 1.0 T-GDI de 120 CV amb o sense sistema de 48V i amb un motor 1.5 T-GDI de 160 CV microhíbrid, que és el motor que ens ocupa en aquesta prova. La marca coreana també ofereix la possibilitat d’equipar motors dièsel, tot i que en aquest cas un únic bloc 1.6 CRDI es pot escollir amb 116 CV o amb 136 CV i sistema de 48V.

El motor de la nostra unitat de proves és el més potent de la gamma, però no per això deixa de ser eficient. I és que el sistema microhíbrid de 48V millora el comportament del sistema Start&Stop i a més aporta un plus de potència de 16 CV en acceleracions que es deixa notar força quan hem de realitzar avançaments o incorporacions.

El millor d’aquest motor és que amb 160 CV i 253 Nm de parell té força més que suficient fins i tot amb el cotxe carregat. A més, disposa d’etiqueta ECO i associat al canvi automàtic de doble embragatge i set velocitats el seu funcionament és suau però contundent. Això sí, el conjunt no és completament rodó, ja que Hyundai ha decidit no instal·lar lleves darrera del volant per manipular el canvi de marxes.

Pel que fa al consum, com és habitual en aquest tipus de motors és molt sensible al nostre estil de conducció. La xifra homologada segons el cicle WLTP és de 6,1 litres cada 100 quilòmetres i, malgrat sigui poc habitual, a la pràctica és relativament fàcil d’aconseguir. Evidentment en un ús urbà superarem els set litres amb facilitat, però rodant per carretera o autopista a velocitats legals es poden aconseguir xifres d’uns 6,5 litres.

DINAMISME

Hyundai ofereix tres modes de conducció per a l’i30 CW: ECO, Normal i Sport. Evidentment el mode ECO prioritza al màxim la reducció del consum limitant la resposta de l’accelerador i circulant en marxes més llargues, mentre que el mode Sport prioritza entregar la màxima potència en tot moment.

En aquesta versió N-Line la suspensió es mostra còmoda, sí, però amb un puntet esportiu que fa que l’i30 sigui un cotxe dinàmicament fantàstic. En línies generals prefereix circular per carretera i autopista a un ritme relaxat i amb total comoditat, però no té cap tipus de por a l’hora d’afrontar una carretera secundària o un tram revirat i fins i tot pot resultar divertit.

La direcció també aporta el seu granet de sorra amb una direcció i una precisió més que notables, de manera que, si bé és cert que no té el mateix rendiment que el d’un Hyundai i30 N, a nivell dinàmic compleix amb molt bona nota. I aquest comportament apamat i amb absència de balancejos en carretera es pot transformar fàcilment en confort i suavitat a l’hora de moure’s per entorns urbans. Això sí, aquí és on respecte un SUV l’i30 surt perdent, perquè és gairebé igual de llarg que un tot camí compacte i la seva visibilitat és lleugerament inferior.

CONCLUSIÓ

Arribem al final de la prova del Hyundai i30 CW i una cosa m’ha quedat clara: sí, és una bona alternativa als SUV. Però que sigui una alternativa no vol dir que existeixi un tipus de públic específic per a cada carrosseria. Els tot camins són més recomanables per a tots aquells que vulguin un cotxe més alt per poder-hi accedir còmodament, així com per a tots aquells que tinguin fills i no vulguin patir a l’hora d’instal·lar les cadiretes. Per contra, els vehicles familiars són la millor opció per aquells que vulguin un vehicle compacte però necessitin més espai per viatjar còmodament. I si a més l’elecció és el Hyundai i30 CW amb el motor de 160 CV i l’acabat N-Line, el resultat final és un cotxe divertit i força eficient.