Quan Fiat va presentar el nou 500e, ens va sorprendre que la marca transalpina ho hagi apostat tot al format elèctric de zero emissions i prescindint de les mecàniques de combustió. Dit d’una altra manera, qui vulgui un 500 amb motor de combustió haurà de comprar-ne un model de la generació anterior, que data de l’any 2008 i que recuperava el model original de l’any 1957. Els italians van creure –amb encert– que la fórmula del 500 original, basada en la practicitat i agilitat en entorns urbans, encara tindria més sentit en les ciutats del segle XXI i els seus problemes d'espai i contaminació reconvertint el mític model en un cotxe elèctric de zero emissions sense perdre els seus valors tradicionals.

Aquesta segona generació del 500 modern, que es fabrica a la històrica planta de Fiat a Torí, al Piemont, té dues opcions mecàniques elèctriques de 95 o 118 CV, sempre amb motor sota el capó i esquema de tracció davantera. La versió d’accés només té la possibilitat d’anar associada a unes bateries de 23,7 kWh, mentre que la superior disposa d’una bateria de 42 kWh.

El Fiat nou 500e manté el bo i millor que ha convertit el cinquecento en un mite de l’automoció: un estil únic i inconfusible amb aire chic, una agilitat sorprenent i una facilitat per maniobrar en entorns urbans que l’han convertit en el cotxe de moda a les grans capitals europees.

Estèticament aquest urbà elèctric manté l’essència del disseny original de l’any 1957, conjugat amb les últimes tendències tecnològiques, com ara les signatures òptiques led davanteres i posteriors, entapissats de cuir sintètic i sostenible i unes boniques llandes de 17 polzades que arrodoneixen un conjunt ben resolt des d’un punt de vista del disseny.

Amb tot, el nou 500e presenta algunes novetats respecte al model original de l’any 1957 i el de l’any 2008, com el fet que el logo central del frontal ja no fa referència a Fiat sinó que porta una inscripció estilitzada del símbol dels 500, igual que en els diversos detalls i inscripcions de les llandes o les finestres. La paraula Fiat cal buscar-la en la part posterior, just al centre de la porta del maleter, com a exemple de la gran importància que el 500 ha adquirit dins de l'univers de la marca italiana, fins al punt de convertir-se en una mena de submarca amb vida pròpia dins de Fiat.

Els interiors també sorprenen per la qualitat constructiva percebuda i el millor aïllament acústic, que aporten una sensació de benestar i de cotxe ben fet digne de menció en comparació a la generació precedent. El nou 500e estrena un quadre d’instruments totalment digital, amb navegador i connexió a internet que permet conèixer l’estat del trànsit a temps real, o un innovador sistema d’obertura de la porta mitjançant un botó integrat al panell de la porta.

La unitat de prova que vam poder fer servir feia servir el nivell màxim d’equipament anomenat Icon, i que incorpora una pantalla central tàctil de 10,25 polzades que substitueix la de sèrie de 7 polzades, un climatitzador de dues zones, llandes d’alumini i sistema d’encesa sense clau. A més, la disposició dels comandaments en forma de teclat de piano sota la gran pantalla central permet no haver de desviar la mirada per modificar la temperatura, intensitat del ventilador o calefacció dels seients, per exemple.

Un cop a l'interior del 500e destaca força la posició de conducció d’aquesta nova generació del cotxe urbà italià, més baixa i relaxada que en el model de l’any 2008. Ara és possible circular en una posició una mica més estirada, i els conductors o conductores més alts s’hi trobaran més còmodes, en una posició més natural que en el model de combustió. El volant dos radis també és nou, i presenta un tacte fantàstic i una direcció suau però ràpida i precisa. Les portes no tenen tiradors o manetes convencionals, ja que Fiat les ha substituïdes per uns pràctics botons circulars que permeten obrir o tancar les portes.

El fet de ser un cotxe de tres portes i de dimensions reduïdes fa que, com sempre, les places posteriors del 500e siguin petites, i només hi puguin viatjar dos nens o adults d’una mida no gaire gran. El maleter, per la seva banda, és de 185 litres de capacitat, una mida discreta però probablement suficient per moure’ns diàriament amb facilitat i sense problemes d'espai.

Una mecànica de zero emissions

El 500e Icon de la nostra unitat de prova fa servir un motor elèctric de 87 kW, equivalent a 118 CV de potència convencionals, associat a una bateria de liti de 421 kWh que presenta una autonomia teòrica de 320 quilòmetres, tot i que en condicions reals difícilment superarà els 250 quilòmetres d’autonomia, que, tot i això, és suficient per moure’s en entorns urbans i rodalies sense gaire problema.

Una curiositat força interessant del nou 500e és que al ser un cotxe elèctric no fa cap tipus de soroll al moure’s, i per això els enginyers de Fiat han incorporat un sistema d’advertència acústica molt útil per avisar els vianants o ciclistes de la seva presència. La melodia escollida, com no podia ser de cap altra manera venint d’un cotxe italià amb estil, és la cançó que Nino Rota va elaborar per fer de banda sonora de la pel·lícula Amarcord de Federico Fellini. Us deixo un vídeo, on bategen aquesta funció com la veu de la creativitat italiana. Senzillament fantàstic!

Fiat sap que la major part dels compradors potencials del 500e no faran més de 100 quilòmetres diaris amb el seu cotxe i que l’autonomia final no serà un problema, especialment en entorns urbans. Val la pena destacar que el 500e mostra uns consums d’electricitat prou baixos, fins i tot desactivant el mode de recuperació de l’energia cinètica i aprofitant tota la potència del vehicle, que no és poca. Els 118 CV del 500e tiben amb ganes i el cotxe es mostra especialment àgil a l’hora d’avançar, arrencar un cop aturat o incorporar-se a una via ràpida com per exemple les rondes de Barcelona.

El 500e disposa de tres modes de conducció anomenats Normal, Range i Sherpa. El mode que es configura per defecte a l'engegar el cotxe és l'últim que hem seleccionat, i val la pena destacar que els tres modes presenten moltes diferències importants. El mode estàndard o normal permet moure’ns com si fos un cotxe convencional, amb poca retenció del vehicle en desacceleracions i frenades, però el mode Range activa el sistema e-Save, que reaprofita l’energia cinètica del cotxe per carregar les bateries. Per últim, el mode Sherpa fa que el vehicle estiri al màxim l’autonomia del cotxe, desactivant el sistema de climatització i mirant d’aprofitar tota l’energia de les bateries i reaprofitar tota la que pugui amb la pròpia energia cinètica del 500e.

En condicions normals de circulació, en entorns urbans i carreteres interurbanes de poc recorregut i circulant a 90 km/h, el consum real del 500e s’estabilitza al voltant dels 15 kWh/100km, una xifra més baixa que la major part dels seus rivals. Pel que fa a temps de recàrrega, Fiat assegura que en un punt domèstic el seu elèctric es pot carregar del tot en unes quatre hores i mitja, admetent càrregues de fins a 11 kW per transformar el corrent altern domèstic en el corrent continu que necessita el 500e. En un punt de càrrega ràpida de fins a 85 kW aquest cotxe permet carregar les bateries en uns 90 minuts. El cost de carregar-lo del tot en un punt domèstic amb un Wallbox o Schuko oscil·la al volant dels 1,5 o 2 euros per cada 100 quilòmetres (tot i que dependrà de les hores vall i la potència contractada), mentre que en un punt de càrrega ràpida, i en el pitjor dels casos, s’enfilarà per sobre dels 10 o 11 euros per cada 100 quilòmetres.

No tot són flors i violes, però. Aquest 500e té alguns detalls que no m’acaben d’agradar, com ara el fet que els seus retrovisors no disposin d’un sistema de tancament elèctric i calgui reclinar-los a mà un cop hem estacionat el cotxe. Un segon punt que podria ser millorable és el dels frens de tambor de l’eix posterior. D’acord, ja sé que el 500e té tot el pes al davant i que amb uns frens de tambor (més econòmics) ja esdevé suficient per al 99% de situacions i estils de conducció, però a nivell personal agrairia que disposés d’uns frens de disc a l’eix posterior, més resistents a la fatiga.

Tampoc m’ha acabat d’agradar el preu final del Fiat 500e, que es mou entre els 23.900 euros de la versió d’accés Action amb motor de 95 CV i els 28.000 euros de la nostra unitat de prova, amb el nivell d’equipament Icon i motor de 118 CV. Tot i que la marca assegura que el preu es pot rebaixar gràcies a les ajudes de les administracions i ofertes promocionals, cal recordar que les ajudes públiques caldrà declarar-les als impostos sobre la renda i que les promocions de la marca van associades a diversos sistemes de finançament i interessos elevats que encareixen la factura final. Per últim, si volem disposar del paquet Co-Driver de Fiat (sis altaveus, sistema de centrat de carril, control de velocitat adaptatiu, càmera posterior o detector d’angles morts), les llunes posteriors enfosquides, els embellidors de portes i els seients davanters amb calefacció, com en el cas de la nostra unitat de prova, la factura final s’eleva fins als 31.450 euros, una xifra que el converteix en prohibitiu per a moltes butxaques del país.

Conclusió

Un clàssic en format elèctric. Una llegenda italiana del segle passat, reconvertida, adaptada i millorada a les necessitats de futur de les nostres societats, amb prou autonomia per moure’ns sense problemes per entorns urbans i mantenint l’agilitat i tacte de conducció característic del Fiat 500. I és que a vegades cal mirar cap al passat per trobar les solucions de futur.