Tot i que en moltes ocasions no ho vulguem acceptar, tot té un inici i un final. Algunes etapes duren molt poc temps i d’altres s’allarguen durant dècades o fins i tot segles, i per molt que els humans tinguem una capacitat d’adaptabilitat molt elevada habitualment els canvis no ens agraden. Ara mateix el món de l’automòbil està vivint una d’aquestes etapes. Un moment clau en la seva història que afecta molts àmbits alhora.

La mobilitat està passant de ser individual a ser compartida, els automòbils evolucionen d’un estil analògic en què cal conduir-los cap a un món tecnològic en què es condueixen sols, i els motors estan passant de ser de combustió a ser elèctrics. A la prova del Fiat 500 Hybrid que avui ens ocupa no us explicaré res sobre el cotxe compartit o autònom, perquè aquesta tecnologia encara no ha arribat al petit model italià, però sí que parlaré de motors, ja que el Fiat 500 Hybrid és l'últim 500 de la història que muntarà un motor de combustió.

Com us vam explicar fa poc, la segona generació del “nou” Fiat 500 –un model que va veure la llum l’any 2007 inspirat en el model original del 1957– ha abandonat els motors tèrmics i ja només està disponible amb un propulsor 100% elèctric, té una autonomia de 320 km i un preu de 37.900 euros.

I, com que la desaparició del mercat d’aquesta primera generació es produirà d’aquí poc temps, ens hem volgut posar al volant del model sortint amb l'últim motor de combustió que incorporarà en la seva història. Un motor que, curiosament, té una petita ajuda elèctrica que el converteix en un vehicle microhíbrid. I és que ja ningú escapa de l’electrització.

DISSENY EXTERIOR

L’any 2007 no sabíem que viuríem una crisi brutal tot just un any després i que la recuperació mai no arribaria a ser completa. En aquell moment tot semblava anar bé, i Fiat es va atrevir a produir un vehicle d’estil retro amb el qual homenatjava el que havia sigut el seu vehicle nacional, el Fiat 500. El model va captivar tothom gràcies a la seva estètica desenfadada, atractiva i molt fidel a la del model original.

Tant és així que el prototip que va crear Roberto Giolito l’any 2004 amb el Fiat Trepiùno gairebé tenia el mateix disseny que el que lluiria el model definitiu, que es va llançar al mercat tres anys després. L’èxit del 500 va ser tan rotund que el model que avui ens ocupa té aquell mateix disseny tot i haver passat 14 anys, i el nou model elèctric també conserva les línies mestres del model original.

Els principis del Fiat 500 del 1957 són els mateixos que els del Fiat 500 Hybrid d’aquesta prova. Longitud molt reduïda (3,57 metres), voladissos molt curts i formes molt arrodonides. De fet, el disseny és gairebé idèntic al del Fiat 500 Mirror que vam poder provar fa uns anys, la qual cosa demostra la seva efectivitat.

La part frontal destaca per lluir uns fars dobles amb formes arrodonides, una graella frontal gairebé inexistent plena de detalls cromats i una entrada d’aire inferior amb els dos fars antiboira situats als laterals. El capó és molt curt i té una línia ascendent molt marcada –gairebé com si fos una cunya– que continua al vidre davanter i li confereix la forma arrodonida de la qual us parlava abans.

Però, sens dubte, on resulta més evident aquesta forma és en la vista lateral. Aquí queda claríssim que estem davant d’un Fiat 500, i el principal protagonisme se l’emporten unes atractives llandes de 16 polzades, una porta enorme en comparació amb la resta del vehicle i una sèrie d’afegits estètics cromats situats a les manetes i els retrovisors. En el cas d’aquesta unitat en concret són específics el color verde rugiada i un logotip identificatiu situat al pilar B. I què identifica? Doncs que es tracta de la versió de llançament Launch Edition del model híbrid, que disposa d’un equipament més complet i d’una estètica específica.

Finalitzem la repassada estètica del 500 amb la part posterior, en la qual destaquen els fars amb forma trapezoïdal, la cua d’escapament cromada i el logotip “Hybrid” situat a un lateral de la porta del maleter. Tot plegat té un disseny força senzill però molt efectiu que de ben segur mai passarà de moda.

DISSENY INTERIOR

14 anys poden ser molts o molt pocs. Per a una persona, poquíssims. Per a un disseny exterior com el del Fiat 500, pocs. Però per a l’habitacle d’un vehicle són moltíssims. Aquest és el principal hàndicap del Fiat 500 Hybrid que avui ens ocupa, el seu interior. No tant perquè estigui mal construït o no sigui atractiu, sinó perquè el sistema d’infoentreteniment està desfasat i la posició de conducció no és la millor.

I és que a l’hora de conduir-lo criden l’atenció tres aspectes: en primer lloc, que el volant és de grans dimensions i només disposa de regulació en altura; en segon lloc, que el seient no es pot regular gaire, i en tercer lloc, que com que l’amplada del cotxe és limitada (1,62 metres) l’espai és reduït, tot i que la presència del sostre solar ajuda a mitigar aquest problema.

Això sí, curiosament els seients són còmodes i a més estan fabricats amb un material especial en aquesta edició limitada Launch Edition. Es tracta d’unes fibres creades per Seaqual, entitat que s’encarrega de recuperar plàstics del mar i reciclar-los per crear fibres i fils, una part dels quals s’han emprat en la fabricació de les butaques del Fiat 500 Hybrid.

El quadre de comandaments és el vell conegut del 500. És a dir, un espai que disposa de plàstics durs però amb un tacte correcte, unes motllures pintades amb el color de la carrosseria, una instrumentació digital completament rodona i una pantalla central que, malgrat oferir connectivitat total amb el telèfon, és de tan sols 7 polzades i no té els gràfics més actualitzats del mercat. 

Així doncs, sens dubte els aspectes més destacables de l’interior del Fiat 500 Hybrid són el disseny general, les possibilitats de personalització i la posició de la palanca de canvis, força elevada i que facilita la conducció urbana.

HABITABILITAT

En un cotxe de poc més de 3,5 metres aquest apartat resulta delicat, perquè és molt fàcil que l’espai interior sigui insuficient. Amb tot, l’espai a les places posteriors resulta acceptable i només hauran de patir per tocar amb les cames o el cap les persones de més d’1,80 metres.

Val a dir que l’accés a la segona filera és molt bo perquè la porta s’obre molt i el seient davanter es pot desplaçar. Però un cop a dins queda clar que, si bé no estem davant de dues places d’emergència, no resulten gaire recomanables per realitzar viatges llargs.

Tampoc és la idea per a la qual ha estat concebut aquest cotxe, ja que el seu maleter és de tan sols 185 litres. Vaja, que per al dia a dia resulta perfecte però per fer grans compres o viatges potser és més recomanable el seu germà gran, el Fiat 500X.

MOTOR

Pel que fa a les motoritzacions, és evident que la veritable novetat del Fiat 500 és el propulsor elèctric de la nova generació. Però la generació del model que ens ocupa avui encara no ha dit la seva última paraula, i s’ha actualitzat amb un motor híbrid que li permet obtenir l’etiqueta ECO de la DGT.

No estem davant del primer Fiat 500 que obté aquest distintiu ambiental, ja que la gamma de motors també disposa de versions que fan servir GLP. Però en aquest cas la versió híbrida només pot fer servir gasolina i es veu ajudada per un petit motor elèctric que l’ajuda en determinades ocasions.

El motor és el conegut atmosfèric Firefly d’un litre de cilindrada, que es veu ajudat per un generador que funciona com a motor d’arrencada. Denominat BSG (belt integrated starter generator), fa servir una xarxa de 12 volts i es veu alimentat per una bateria de 0,13 kWh situada sota el seient del conductor.

Tots dos propulsors es combinen amb una caixa de canvis manual de sis velocitats i amb un sistema de tracció davantera, amb la qual cosa s'aconsegueix una potència final de 70 CV i un parell màxim de 92 Nm. No són xifres espectaculars, però resulten més que suficients a l’hora de practicar una conducció urbana. Això no vol dir que no es pugui circular per carretera o autopista amb aquest cotxe, però cal tenir en compte que l’acceleració de 0 a 100 km/h es resol en 13,8 segons i que les prestacions generals del cotxe són força justes.

Pel que fa als consums, l'homologació segons el cicle WLTP és de 5,3 litres cada 100 quilòmetres i curiosament és una xifra que es pot aconseguir en determinades circumstàncies. Circulant per ciutat i aprofitant l’ajuda del motor elèctric, la despesa pot baixar notablement, i per carretera o autopista convé no exigir massa el motor per no disparar els consums. Així doncs, generalment resulta possible baixar dels sis litres.

DINAMISME

Segurament si dic que un cotxe urbà té un molt bon comportament a la ciutat no deixaré a ningú bocabadat. Però el cert és que el Fiat 500 Hybrid d’aquesta prova compleix exactament amb allò que promet: ser l’autèntic rei de la ciutat. És evident que les seves reduïdes dimensions li faciliten molt la tasca de maniobrar i aparcar, però si a això hi sumem els sensors d'aparcament i la funció city de la direcció (permet girar el volant amb menys esforç) el resultat és fantàstic.

No estem davant d’un vehicle que destaqui especialment per la seva suavitat, ja que ni la palanca de canvis ni el tacte dels pedals són els més confortables del segment. Això sí, el fet que el motor elèctric faci que les arrencades siguin gairebé imperceptibles i que permeti al cotxe circular en mode vela quan baixa dels 30 km/h (sempre i quan posem el punt mort) ajuda a fer d’aquest Fiat 500 un vehicle urbà silenciós i còmode.

És a dir, que per moure’s per la ciutat és un vehicle realment interessant perquè és fàcil d’aparcar i disposa d’una etiqueta mediambiental amb la qual no caldrà preocupar-se gaire per les restriccions de circulació. Ara bé, què passa quan circulem per carretera? Doncs que es noten les carències mecàniques.

Quan circulem a velocitat elevada el motor elèctric gairebé no pot ajudar el de combustió i, per molt que el vehicle pesi poc (980 kg), un bloc atmosfèric d’un litre és poc potent per a qualsevol tipus de vehicle. Amb tot, es pot circular sense problemes a velocitats legals, però el tarat de la suspensió és força rígid i no tindrem la facilitat que voldríem per realitzar avançaments o recuperacions.

CONCLUSIÓ

Que el Fiat 500 Hybrid d’aquesta prova no sigui el vehicle més ràpid i potent del mercat no resultarà un problema per als seus potencials compradors. Perquè el que aquí es valora és el disseny atemporal, el baix consum, la conducció urbana i l’etiqueta mediambiental. I en aquest sentit l’aprovat és general i amb un notable alt. Ara bé, si el que es vol circular per carretera o autopista assíduament o tenir un espai interior generós potser caldria tenir en compte altres opcions. Opcions que, d’altra banda, no seran mai històricament tan importants, ja que amb aquest Fiat 500 Hybrid no només estem comprant un bon vehicle urbà, sinó també l'últim Fiat 500 de combustió de la història.