Fa no gaires mesos va saltar la notícia sorpresa que el grup Fiat va establir un acord de fusió amb el gegant francès PSA, de manera que s'ha convertit en un dels grups més grans d'Europa. Encara avui em resulta sorprenent veure com es troba actualment la marca italiana i la fortalesa que mostra.

I és que fa no gaires anys, el conglomerat de marques italianes no vivia un dels seus millors moments, amb una Alfa Romeo pràcticament desapareguda, Lancia vivint els últims moments abans de morir, Abarth relegada a marca d'accessoris i una gamma de productes de la pròpia Fiat no gaire extensa.

Qui ho diria que mirant al seu passat, el llançament d’un petit i modest utilitari (Fiat 500) aconseguiria donar vida a la majoria de marques del grup (Lancia continua amb un futur incert), ressuscitar Abarth gràcies a la mà de Luca de Meo (fins fa poc president d’una Seat més forta que mai) i fins i tot comprar la vetusta Chrysler i fer brillar la mítica Jeep, autèntic gegant del segment 4x4 nord-americà.

Amb el 500 van jugar en terreny segur: un vehicle petit, barat però sobretot amb un marcat caràcter retro i atemporal, per guanyar els cors tant de la gent de tall clàssic com dels moderns. I és que el Fiat 500 s’ha convertit en el rei del seu segment. Cap marca pot enfrontar-s'hi i no para de batre records tant de temps en producció (13 anys) com d’unitats venudes, amb més de dos milions d’unitats venudes a tot el món. I sorprèn, ja que avui dia es troba desfasat des del punt de vista tecnològic, però el seu caràcter especial, urbà i un punt chic segueix convencent al públic, especialment l’europeu.

Per tant, no es fa estrany que Fiat hagi optat per consolidar la marca 500 fent que la resta de la seva gamma hereti tant el nom com part de la seva fisonomia. Així van néixer els 500L, un petit monovolum pensat per fer-se un lloc en el segment C, i el 500X, el crossover italià que ens ocupa i que tenia la difícil missió de fer-se un lloc en el segment dels totcamins urbans aprofitant la recepta d’èxit del 500.

Estètica

Enfocat a les necessitats de famílies petites (recordem que la majoria de famílies europees tenen només un o dos fills), el Centro Stile Fiat ha considerat diferenciar el 500X dels seus germans 500 i 500L. Els italians prescindeixen de les formes arrodonides que caracteritzaven els anteriors models, aconseguint que tingui un caràcter més musculós, dinàmic i robust, i tot sense allunyar-se dels aires i reminiscències del 500, que tant èxit ha tingut al Vell Continent.

Com en el cas del 500L, el 500X compta amb diferents acabats que canvien l'estètica del vehicle i el seu caràcter, que evoluciona de les versions més bàsiques enfocades a un ús més urbà. La versió Cross de la nostra unitat de prova té un enfocament més de camp o a un ús intensiu fora de l’asfalt, i es distingeix amb claredat de la recentment estrenada versió Sport, que potencia l’estètica dinàmica del conjunt.

Certament, l’acabat Cross és un dels més encertats per al tarannà general del vehicle. Al frontal els símils de protecció dels para-xocs en remarquen l'agressivitat. Amb el restyling tota la signatura lumínica del cotxe passa a utilitzar llums led, mantenint el disseny dels fars principals que doten d’una mirada característica el 500X.

En la vista lateral hi trobem un disseny simple, sense estridències i sense motllures o nervis innecessaris. El color verd techno i els cromats de marcs de finestra, els tiradors de porta i les barres d’equipatge en el sostre encaixen de meravella. Pel que fa a les llandes tenim dues opcions, de 18 i de 17 polzades, que són les que utilitzava la nostra unitat de prova.

A la part posterior de la carrosseria hi trobem un aleró marcat, i els llums led amb un detall del mateix color de la carrosseria a l'interior. El para-xocs posterior presenta un símil de protecció per rematar tot el conjunt, sempre seguint una filosofia de disseny sense gaires estridències però amb una personalitat inequívoca.

A l'interior del 500X podem parlar del mateix patró estètic de la resta del vehicle, amb un aire familiar però molt ben resolt. El taulell continua tenint una gran motllura del color de la carrosseria que el vesteix molt, ja que la part més baixa dels interiors presenta plàstics durs i de menys qualitat que la resta del vehicle.

El volant, de nova factura, és còmode, elegant i engloba tots els comandaments als seus radis. Darrere seu, al quadre d’instruments tornem a parlar dels aires de família. Sota una visera molt similar al 500, trobem tres dials d’estil retro però posats al dia, ja que al dial central hi trobem una petita pantalla on es poden consultar diferents aspectes de la conducció o de l’ordinador.

En el centre del taulell hi trobem la ja clàssica pantalla del sistema d’infoentreteniment, en aquest cas de set polzades i compatible amb Apple CarPlay i Android Auto. Els seients segueixen la línia de disseny retro general del conjunt. Fabricats en cuir negre i un brodat on figura la llegenda 500, són molt confortables per realitzar desplaçaments llargs, ja que no ens cansen les mans i són suaus i agradables.

A les places posteriors no hi trobem pas cap sorpresa en un cotxe d’aquest segment. Un espai més que suficient per a les cames dels passatgers dels costats, mentre que la plaça central queda relegada per a un ús esporàdic.

El maleter compta amb una capacitat de 350 litres, gairebé calcada a la del Jeep Renegade, amb el qual comparteix plataforma i no queda gaire lluny de la seva competència més directa, el Renault Captur i els seus 377 litres.

Mecànica

El Fiat 500X utilitza motors dièsel i gasolina de tres i quatre cilindres amb un rang de potències que es mou entre els 95 i els 150 CV, sempre associat a un canvi manual de cinc relacions en les versions menys potents o a un canvi automàtic en les versions més potents i equipades.

La nostra unitat de prova utilitzava el motor gasolina 1.0 de tres cilindres Fly, que desenvolupa una potència de 120 CV. Tot i que les dades oficials signen una acceleració en el 0 a 100 Km/h de 10,9 segons, la bona relació de marxes permeten que el 500X es mogui amb una certa alegria dins del trànsit urbà i es defensi amb prou arguments a les vies ràpides. Evidentment la seva curta potència ens obliga a estirar l’agulla per tot el rang de revolucions del motor afectant negativament els seus consums, que vam deixar fregant els 9 litres. Tanmateix, en tractar-se d’una mecànica de tres cilindres i per culpa d’una insonorització no gaire acurada, la rumorositat del motor ens acompanya durant tots els trajectes.

D’acord, la majoria dels compradors no en faran gaire cas (sobretot si abans havien tingut un cotxe dièsel) i el soroll que hi ha dins l’habitacle no és res massa molest, però existeix i es deixa notar a l’habitacle.

La posada a punt del bastidor, d’altra banda, tampoc ens convida a fer-ne un ús gaire esportiu. Clarament enfocada al confort dels ocupants, és la solució ideal per als sotracs habituals de les ciutats i petites excursions pel camp. És aquí on més profit podrem treure de la seva carrosseria sobreelevada, però sense buscar les pessigolles, ja que cap versió disposa de tracció a les 4 rodes.

Conclusió

Un cotxe de disseny, amb classe, chic, retro i fashion, elegant i discret però amb personalitat són alguns dels qualificatius que podem posar al 500X. I potser ens deixem el més important: camaleònic. I precisament aquest és un dels seus punts forts: amb una mateixa carrosseria i jugant amb petits elements estètics, Fiat ha aconseguit crear un 500X ideal per a cada usuari. Urbà, totcamí o dinàmic.

Preus

I finalment, arriba la gran pregunta: "D’acord, el 500X és un cotxe maco, pràctic i molt a la moda..., però i el preu?" La nostra unitat de prova parteix d’un preu base de 23.450 €, però amb les promocions vigents (que inclouen finançament amb la marca) queda en uns molt raonables 16.873 € amb un equipament de sèrie força complet.