BarcelonaFa unes setmanes, Josep Mateu (Girona, 1954) va ser reelegit com a president del RACC. Com a executiu, la seva trajectòria amb l’entitat va començar el 1995 quan en va ser nomenat director general. El 2015 va accedir a la presidència, càrrec en el qual continuarà, de moment, fins al 2024.

Quin és el balanç que fa del seu primer mandat al capdavant del club?

Han sigut uns anys molt intensos, amb un final molt complex marcat pel covid, tot i que el RACC sempre és intens des de tots els punts de vista. Hem invertit gairebé vint milions d’euros en digitalitzar el club i fer un canvi tecnològic en tota l’entitat que si no haguéssim tingut ens hauria fet patir molt amb l’esclat de la pandèmia. La reconversió ens ha portat de ser un club per a conductors, majoritàriament d’automòbils, a ser un club de serveis a la mobilitat, ja que avui, en un mateix dia, tan aviat podem anar en cotxe, com a peu, en bicicleta, metro o patinet... Dit això, teníem clar que havíem d’estar al costat de la gent quan es mou. Aquests són els punts clau d’aquests anys, a banda d’algunes accions concretes de servei, com la creació d’un laboratori d’innovació que ha desenvolupat diferents aplicacions per a la mobilitat, la nostra aportació per reduir els accidents, la fundació amb Deloitte del Mobility Institute o el suport que sempre donem a molts esportistes del motor i que ens ha vinculat a pilots com els germans Márquez, Carlos Sainz, Nil Solans, Laia Sanz... Ha estat un temps molt productiu a nivell de resultats.

I què li produeix més satisfacció a nivell personal de tot això?

Cada vegada que un soci ens fa arribar el seu agraïment perquè l’hem ajudat –ja sigui canviant una roda del cotxe, arreglant un electrodomèstic de casa o repatriant-lo des d’un lloc llunyà– ens sentim molt contents. Però, per exemple, la nostra contribució per millorar la N-340 i aconseguir que els camions deixessin de passar-hi ha estat una batalla molt llarga que, un cop guanyada, ens ha aportat molta satisfacció perquè ha ajudat a salvar moltes vides. Darrere de cada xifra relacionada amb la sinistralitat hi ha un nom i un cognom, i contribuir a rebaixar aquestes dades et dona una gran satisfacció.

Amb vostè he conegut tres presidents del RACC: Salvador Fàbregas, Sebastià Salvadó i vostè, a part d’un president honorífic com va ser Samaranch. Què destacaria dels seus antecessors?

A Fàbregas no el vaig conèixer personalment. Aquell RACC era diferent de l’actual perquè estava molt focalitzat en el mon de la competició. Durant molts anys vaig treballar al costat del senyor Salvadó. Era un visionari que va fer un gran canvi en el club mantenint el seu inicial esperit esportiu. Tenia una gran intuïció i la virtut de visualitzar les coses de manera anticipada, com la creació del Circuit de Catalunya, per exemple.

¿Es considera el precursor de la professionalització, de la modernització de l’entitat?

Quan vaig entrar al RACC com a director general vam fitxar molts executius procedents d’empreses multinacionals. Això ens va donar una mentalitat molt oberta, ens va fer pensar en gran i focalitzar-nos en el RACC del futur. Vam passar a fer moltes coses diferents i això ens va engrandir molt a nivell empresarial.

Ara que tothom parla de valors, quin és el principal valor que hauria de definir el RACC?

El nostre eslògan diu que “hi som per ajudar”. Nosaltres estem per ajudar la gent quan té alguna dificultat o està en una situació de la qual no sap sortir. Més enllà del volum de socis que tenim, crec que el nostre punt fort és la manera que tenim de tractar la gent. Estar a prop de la gent és el nostre objectiu.

Vivim un moment en què tots necessitem ajudar-nos els uns als altres. Què pot fer ara mateix el club per ajudar la societat en el que és, probablement, el moment més complicat que ens ha tocat viure?

Des de l’esclat de la pandèmia ens vam posar a disposició del Govern: vam oferir les nostres instal·lacions per al que calgués i vam procurar estar molt a prop de tothom. Aquesta revolució tecnològica que et comentava ens va ajudar molt. Ara mateix tenim més de 1.200 persones treballant des de casa, i quan un soci ens truca no s’adona que el seu interlocutor l’està atenent des del seu domicili. Que tothom sàpiga que sempre hi som és la millor ajuda que podem oferir.

Quins són els principals objectius del seu pròxim mandat, del 2021 al 2024?

En tenim diversos. Un és acabar de consolidar el canvi d’un club automobilista a un club de serveis a la mobilitat. Però també ens hem marcat objectius pensant en la gent gran. La societat actual està envellint molt. El 25% de les persones que viuen a Barcelona, per exemple, tenen més de 65 anys. I volem estar al seu costat perquè no volem deixar a ningú enrere. Però també volem rejovenir la massa social del club. I volem contribuir a superar tots els reptes i desafiaments que ens han sorgit i ens continuaran sorgint per efecte de la pandèmia.

¿El RACC no hauria de canviar de nom?

La marca RACC és molt potent. La gent la té molt interioritzada i, per tant, canviar-ho seria un error. Quan hem sortit a vendre serveis a fora ningú ens ha dit que la ce de Catalunya ens podia perjudicar. Ni la erra de reial. Potser ens limita més la a d’automòbil. Però la garantia de qualitat dels nostres serveis està per sobre de tot això.

El club forma part del consell d’administració del Circuit de Catalunya. Com veu la situació i el futur d’aquesta instal·lació?

El RACC està al Circuit des de l’inici. Jo n’he estat president provisional des de la dimissió de Vicenç Aguilera fins al nomenament del seu substitut. Crec que s’ha de ser just i, per tant, cal agrair i reconèixer la gestió de l’equip anterior, amb el mateix Aguilera però també amb Joan Fontserè, que han fet una feina molt bona en una època molt complexa. Després de valorar molt l’esforç realitzat, ara comença una etapa nova. El circuit és una empresa pública i com a tal és molt difícil competir en un mercat amb televisions, patrocinadors, organitzadors... Hauríem de fer-ho com a empresa privada sabent que som una empresa pública, però això no és fàcil en el moment actual.

Ja han sortit els calendaris provisionals de l’any vinent i la cita amb Catalunya té dates fixades. Com veu el ritme de les negociacions per renovar els contractes del Circuit amb els gestors de la F1 i MotoGP?

Aquest any ens hem portat molt bé amb la F1 acceptant fer sense públic la cursa de l’agost, perquè el més fàcil era dir que no... Ara hem començat les negociacions per les renovacions d’unes curses que ens fan ser un referent per a la ciutat, per al país i per a totes les empreses que hi participen. El moment és molt complicat, hem de ser capaços de renovar si sabem canviar aquesta mentalitat i convèncer les empreses d’aquí perquè també hi participin, perquè l’impacte que reben és important.

I què és més fàcil, que hi hagi aquest canvi de mentalitat o que l’alcaldessa de Barcelona escolti les propostes que el RACC no para de fer-li en matèria de mobilitat?

Són coses diferents. Fem moltes reunions amb l’ajuntament i ens diuen que ens escolten molt, però després diria que s’actua sense tenir en compte la gent. Hi ha una falta d’empatia amb el territori i amb el que la gent pensa molt gran, molt evident. Barcelona no és una ciutat només dels barcelonins. També ho és de les persones que entren i surten cada dia per treballar. No ens podem limitar a la gent que viu a la ciutat ja que, entre altres coses, molta d’aquesta gent viu precisament d’aquests altres que entren i surten cada dia. Cal tenir una visió global que ara mateix no es té. La ciutadania vota els polítics no només perquè prenguin decisions sinó –sobretot– perquè les prenguin correctament.

Com serà el RACC del futur?

Me l’imagino donant molts serveis a la gent quan es mou. Ens agrada observar, però també escoltar per després poder ajudar i servir. Aquests valors són la base del RACC del futur, juntament amb la millora de la capacitat d’influència i amb continuar intentant ser la millor entitat no del país sinó per al país. Per ajudar-lo.