Fins on jo sé encara ningú ha sigut capaç d’endevinar el futur de forma clara. De fet, si algú pogués fer-ho, segurament hauria arruïnat les cases d’apostes o li hauria pres la feina als meteoròlegs. Precisament per aquest motiu avui en dia encara ningú s’atreveix a pronosticar del tot per quin tipus de font d’energia passarà la mobilitat del futur.

Tot sembla apuntar cap a l’electricitat, però de fons no deixen de sonar altres teories, com la de l’hidrogen o la dels combustibles sintètics. Fins i tot dins del camp de l’electricitat encara no ha quedat clar si el futur passa per reduir els temps de recàrrega o per augmentar les autonomies, i cada marca presenta la seva aposta personal sense saber del tot què funcionarà... perquè no poden endevinar el futur.

El que sí que es pot afirmar amb seguretat és que l’Audi TT deixarà de fabricar-se quan l’actual generació arribi al final de la seva vida comercial. Aleshores sembla que es convertirà en un model 100% elèctric, però encara no se sap si continuarà sent un esportiu o modificarà la seva carrosseria per sumar-se a l’eterna oferta SUV de la marca alemanya.

El que és evident és que, fins i tot si Audi decidís continuar oferint un cupè esportiu i un descapotable, l’Audi TT no s’assemblarà gens al que es va presentar l’any 1998. I és que un dels trets característics de qualsevol vehicle esportiu és el seu so, que òbviament prové d’un motor de combustió. Sense motor de combustió canviarà el paradigma, i precisament per això aquesta prova de l’Audi TT-S Roadster ha sigut tan especial. Ja no només perquè estem davant d’un cotxe descapotable atractiu, potent i emocional, sinó perquè saber que amb ell morirà l’Audi TT tal com el coneixem ens ha despertat certa nostàlgia.

Disseny exterior

Pel que fa a l'estètica, aquest cotxe no es diferencia gaire del TT-S Roadster que vam provar fa uns anys a l’Ara Motor. En qualsevol cas, l’any 2019 la marca alemanya va introduir un petit redisseny que va actualitzar els elements que acusaven una mica més el pas del temps. Per aquest motiu, el TT-S Roadster que avui ens ocupa disposa d’unes entrades d’aire davanteres més similars a la de la resta de models RS de la marca, dues sortides d’aire just per sota dels pilots posteriors i un nou difusor.

Tot plegat, canvis poc rellevants, però que fan que el conjunt llueixi encara més des el punt de vista d'esportiu. I si a tot això hi sumem el paquet Competition que equipa la nostra unitat de proves, l’aspecte final és imponent i fa girar caps per allà on passa. Es tracta d’un opcional –gens barat, perquè val uns 9.000 euros– que inclou diversos detalls en color negre brillant, un aleró posterior fix, pinces de fre en color vermell i llandes de 19 polzades, per bé que la unitat que il·lustra l’article n’equipa unes de 20 polzades.

A més de tot això, el paquet Competition també incorpora una sèrie d’elements distintius a l’interior, dels quals parlarem més endavant. Sigui com sigui, el resultat final és espectacular. La vista davantera és agressiva i imponent, amb uns fars molt estilitzats que disposen de tecnologia LED. La graella frontal Singleframe està finalitzada en el mateix color negre brillant que la resta de motllures específiques i només incorpora al seu interior la matrícula i la inscripció del model, fent que el logotip de la marca se situï al capó, just per sobre.

Tot plegat es combina amb unes entrades d’aire agressives i amb una signatura lumínica protagonitzada per línies rectes per donar com a resultat un cotxe que pot arribar a espantar quan se’l veu arribar pel mirall retrovisor.

Per la seva banda, a la vista lateral és on més es pot apreciar que aquest cotxe és, en essència, un esportiu compacte. I és que convé recordar que la plataforma de l’Audi TT és la famosa MQB del Grup VAG, que també fan servir models com l’Audi A3 o el Volkswagen Golf. Per aquest motiu és un cotxe de 4,19 metres de longitud, 1,83 d’ample i 1,34 d’alt.

El perfil del TT és molt senzill i gairebé no arrisca en termes de disseny, però malgrat el seu color exterior blanc, la combinació entre els elements de color negre i els detalls vermells fan que el resultat final sigui molt atractiu. Potser cal desplaçar-se a la part posterior per veure alguns detalls estètics més cridaners, com ara la quàdruple sortida d’escapament, el difusor o els pilots LED, que tenen un disseny tridimensional. I tot això sense oblidar l’aleró, que aporta el toc esportiu definitiu.

Disseny interior

Personalment trobo que l’interior de l’Audi TT és un dels millors de tota la marca. Sí, ja sé que models com els A6 o A7 tenen una càrrega tecnològica superior, però la barreja entre minimalisme, digitalització i comandaments físics del TT és difícil de superar.

Això sí, abans d’analitzar aquest apartat resulta imprescindible parlar de l’element que més crida l’atenció un cop obrim la porta de l’Audi TT-S Roadster d’aquesta prova: els seients. En efecte, són unes butaques de cuir acabades en un impressionant –i poc discret– color vermell, que formen part del paquet Competition del qual us parlava unes línies més amunt. A més, disposen d’una sortida d’aire situada a la zona del coll que ens permet escalfar-nos quan la temperatura és baixa.

Sincerament, jo els equiparia sense pensar-m’ho dues vegades. Sé que criden molt l’atenció, però això és un cotxe esportiu descapotable, no una berlina discreta i elegant. Així que en aquest sentit bravo per Audi, que ofereix la possibilitat d’equipar uns seients tan extravagants. Amb tot, també es pot escollir un color molt menys cridaner. Per cert, els altres elements interiors que formen part del paquet Competition són el volant i la palanca de canvis en Alcantara i les insercions de fibra de carboni, que es troben repartides per tot l’habitacle.

I ara sí, parlem de pantalles. O més aviat de pantalla, perquè l’Audi TT només en té una, que fa la funció d’instrumentació digital i de monitor central alhora. Aquest sistema –anomenat Virtual Cockpit– integra els diversos menús de l’ordinador de bord, el navegador, la ràdio o la connectivitat amb el telèfon. Es pot manipular a través dels botons situats al volant o mitjançant el comandament central MMI, que té un funcionament brillant.

També m’agraden molt les sortides d’aire del sistema de climatització: circulars, independents i amb una petita pantalla al centre per regular la temperatura. Aleshores, què és el que no m’ha agradat d’aquest interior? Doncs segurament la mida de les lleves situades darrere del volant, molt petites, fetes de plàstic i amb un tacte poc refinat. Senzillament, trobo que no és acceptable que un cotxe esportiu de més de 80.000 euros equipi les mateixes lleves que un senzill Skoda, amb tots el respecte per als models de la marca txeca. En qualsevol cas, per la resta d’elements, l’interior d’aquest Audi TT-S Roadster m’ha semblat brillant.

Habitabilitat

Segurament aquest apartat serà el més curt de tota la prova, perquè l’habitabilitat en un cotxe com aquest és molt limitada. Si escollim la versió cupè disposarem de dos seients auxiliars a la part posterior –indicats només per a nens o, com a molt, adults no gaire alts i, preferiblement, durant poca estona–, però en aquest model descapotable l’espai que ocupa la capota impedeix que es puguin equipar aquests dos seients extres.

Així doncs, només disposem de dues places que, això sí, són molt còmodes i es poden regular en múltiples posicions. No es troben en una posició excessivament baixa, de manera que l’accés resulta còmode. I a més a més destaquen positivament per la subjecció lateral a l’hora de practicar una conducció esportiva, però alhora són còmodes per afrontar llargs viatges.

Pel que fa al maleter, val a dir que la seva capacitat no és gaire elevada, però resulta més que suficient per passar un cap de setmana o unes vacances curtes i viatjar amb tot el necessari. Ofereix un total de 280 litres i una bona profunditat, però poca altura.

Motor

El propulsor de l’Audi TT-S Roadster d’aquesta prova és exactament el mateix que el del model anterior a l’actualització. I, de fet, és el mateix que el que equipen molts altres models que hem pogut provar, com per exemple el Seat León Cupra, el Volkswagen Golf R  o el Cupra Ateca.

La marca ha hagut d’introduir petites modificacions per complir amb les normatives d’emissions, de manera que el resultat final és una potència lleugerament inferior (306 CV pels 310 de l’anterior) i un parell superior (400 Nm pels 380 de l’anterior). A la pràctica, però, aquesta variació gairebé no es nota.

Per transmetre a l’asfalt tota la potència provinent del bloc turboalimentat de 2.0 litres, Audi ha escollit una transmissió automàtica S Tronic de doble embragatge i un sistema de tracció total. Val a dir que la potència màxima s’aconsegueix entre les 5.400 i les 6.500 revolucions, mentre que el parell màxim l’obtenim entre les 2.000 i les 5.300. Això es tradueix en un rang molt complet de revolucions en el qual el cotxe entrega gran part de la seva força... i el resultat és impressionant.

No suposen cap problema els més de 1.500 kg que pesa el vehicle (molts, tenint en compte les seves dimensions), ja que el sistema de tracció s’encarrega d’aconseguir tota l’adherència disponible i el canvi automàtic és força reactiu. El que no acaba d’acompanyar del tot és el so, que personalment crec que hauria de ser una mica més esportiu. És cert que en el mode de conducció Dynamic augmenta lleugerament... però continua sent molt discret.

Pel que fa al consum, el cert és que segurament és el que menys importa a qui estigui disposat a gastar-se més de 80.000 euros en un cotxe com aquest, però en tot cas val a dir que en conducció tranquil·la es poden aconseguir xifres d’uns 8 litres cada 100 quilòmetres. Això sí, si el nostre estil de conducció és agressiu i abusem de les acceleracions fortes, la xifra pot pujar per sobre dels 12 litres amb molta facilitat.

Dinamisme

Conduir un vehicle com aquest és tota una experiència. Es produeix una barreja de sentiments difícil d’explicar, perquè, d’una banda, representa una bona font de diversió, i de l’altra, desperta un sentiment de tristesa. Diversió perquè estem davant d’un cotxe esportiu, i tristesa perquè aquest concepte cada cop és menys habitual i en pocs anys morirà completament, com a mínim tal com el coneixem avui.

M’agradarà veure quantes marques disposaran d’un vehicle de dues places, descapotable i amb un potent motor de gasolina d’aquí unes quantes dècades. Potser algunes marques desenvolupen aquest concepte amb un motor elèctric, però en aquest tipus de vehicles dir adeu als motors de combustió serà un procés complicat, especialment per als que som apassionats del món del motor.

Sigui com sigui, deixem de banda la nostàlgia i passem a l’acció. Aquest Audi TT-S Roadster és un cotxe que té dues personalitats, ja que pot mostrar-se dòcil i confortable a l’hora de viatjar per autopista o extremadament efectiu a l’hora de circular per un tram revirat o fins i tot en un circuit.

En efecte, l’Audi TT-S és un cotxe que ho fa tot bé, i tenir un comportament tan perfecte treu una mica d’emoció a la conducció. Accelera de 0 a 100 km/h en 4,5 segons i no mostra la més mínima pèrdua de tracció. Ni tan sols si accelerem fort en un revolt, ja que el sistema 4x4 és efectiu fins i tot amb els controls electrònics desactivats.

La direcció és precisa i ràpida, però no especialment comunicativa. La suspensió és efectiva, però no gaire rígida. I, en general, tot el que es pugui comentar del cotxe (resposta del motor, caixa de canvis, frens....) té la mateixa resposta: funciona a la perfecció, però no transmet tanta esportivitat com podria semblar pel seu aspecte exterior.

Així doncs, estem davant d’un cotxe amb el qual ens podrien treure punts del carnet gairebé en qualsevol circumstància sense que gairebé ens n’adonéssim, perquè l’acceleració és fulgurant i de seguida s’arriba als límits legals de velocitat, de manera que convé controlar-se si no es vol rebre més d’una multa.

Per cert, la capota de lona aïlla força bé del soroll exterior, tot i que els neumàtics de 20 polzades es deixen sentir notablement a l’habitacle. El que és molt destacable és el nivell d’aïllament aerodinàmic que ha aconseguit Audi quan circulem amb la capota desplegada, ja que es pot circular a 120 km/h i mantenir una conversa amb el copilot sense haver d’aixecar la veu.

Conclusió

L’Audi TT-S Roadster d’aquesta prova és un cotxe car, poc pràctic i segurament menys divertit que altres esportius del mercat. Però és un cotxe molt especial i totalment recomanable. És ràpid, efectiu, còmode i té un disseny espectacular. A més, és el model amb el qual es tanca una era. Una era que va començar fa més de dues dècades i que ens ha permès gaudir de la conducció més autèntica, en aquest cas a cel obert. D’acord, el seu preu és excessiu, però... ¿quin és el preu just per a un model de comiat amb el qual s’acaba un període importantíssim per al món de l’automòbil?