Fa gairebé vint anys que la marca alemanya Audi va desenvolupar un model esportiu amb el qual pretenia refrescar una gamma de models composada majoritàriament per berlines. Basat en la plataforma del Volkswagen Golf i altres models del grup VAG, l’any 1998 naixia l’Audi TT, un cupè compacte amb un disseny que des d’un inici va ser revolucionari i que va disposar de carrosseria cupè i descapotable.

En aquests anys l’exitós model ha s’ha vist renovat en dues ocasions i d’ençà l’any 2014 està a la venda la tercera generació, que ha rebut innovacions tecnològiques compartides amb altres models de la marca, de manera que ens trobem davant del TT més tecnològic mai vist.

ESTÈTICA EXTERIOR I INTERIOR

L’Audi TT de 1998 va revolucionar el panorama gràcies a un disseny que trencava tots els esquemes, i com sol ser habitual és complicat mantenir aquest nivell d’atreviment en les generacions posteriors. Però Audi ha sabut fer dues generacions de TT amb un disseny que, tot i no suposar la mateixa revolució que la primera, no han deixat indiferent ningú.

La darrera generació comparteix el llenguatge de disseny amb la segona generació de l’esportiu per excel·lència de la marca, l’R8. El frontal té un disseny afilat i dinàmic que ja en les versions bàsiques del model mostren el seu caràcter esportiu. En el cas de la versió que ens ocupa, la “S”, aquest caràcter s’aguditza mitjançant uns para-xocs davanters i posteriors específics, una graella frontal amb un disseny més agressiu i un difusor posterior que acompanya les característiques quatre sortides d’escapament dels models “S” de la marca.

La nostra unitat equipava les llandes opcionals de vint polzades “RS” juntament amb pinces de fre pintades en color vermell que intensifiquen la imatge esportiva que ja de per sí té el TT. S’ha de dir que la visió general del TT és la d’un vehicle esportiu amb un disseny purament alemany, és a dir sobri i poc recarregat però que compleix el seu objectiu a la perfecció aportant una imatge imponent i, en el cas de la versió descapotable, fins i tot exòtica.

Si bé per fora la imatge és espectacular, només cal obrir la porta -o mirar per sobre en el cas d’anar descapotats- per contemplar un interior que, seguint la línia dels darrers models d’Audi, té un aspecte minimalista, luxós i tecnològic.

La presència del Virtual Cockpit elimina la pantalla central present en la gran majoria de models que hi ha al mercat avui en dia de manera que la part central del quadre de comandaments es veu formada únicament per una filera de botons i tres sortides d’aire. A la columna de transmissió hi trobem a l’abast els comandaments per accionar el navegador, la ràdio, la capota o el fre de mè, entre d’altres.

El volant acaba de completar la llista de botons per accionar el Virtual Cockpit que, com ja vam veure en la prova de l’Audi A3, té un funcionament brillant. Integra en un mateix menú els indicadors de velocitat, revolucions, el navegador, la ràdio, el telèfon i l’ordinador de bord del vehicle i, en funció d’allò que vulguem seleccionar, amb un botó podem navegar entre els diferents menús disponibles.

En qualsevol cas, el sistema té tantes opcions de personalització i tants tipus de pantalles informatives que resulta necessari familiaritzar-s'hi prèviament per no haver de desviar l’atenció de la carretera mentre conduïm. Això sí, un cop après el seu funcionament –força intuïtiu i pràctic– l’experiència de conducció és realment bona i no es troba a faltar cap rellotge analògic.

La resta de l’habitacle segueix la mateixa línia del que hem comentat de manera que els seients recullen molt bé el cos i tenen una llarga llista de configuracions possibles, el sistema de so opcional format per dotze altaveus signats per Bang&Olufsen té una qualitat de so increïble i la capota d’accionament electrònic que es recull i desplega en tan sols deu segons aïlla molt bé de la sonoritat exterior. Això sí, circulant a cel obert la quantitat d’aire que entra a l’habitacle és considerable i a velocitats elevades o circulant per autopista resulta fins i tot molest.

Per la seva banda el maleter, com és lògic en un vehicle d’aquest estil, és força limitat però ofereix uns aprofitables 280 litres que permeten fer servir el TT per afrontar viatges sense haver de deixar allò imprescindible a casa.

I per què diem que és l’Audi TT més tecnològic mai vist? Doncs perquè tot i que la llista d’opcionals és llarga i té un preu elevat (en la nostra versió sumaven un total de 18.000 euros aproximadament) el petit descapotable compta amb elements com l’Audi Lane Assist -que manté la trajectòria del vehicle en cas que patim una distracció-, els fars Matrix LED amb una il·luminació excel·lent, el sistema de navegació MMI Touch o la suspensió Audi Magnetic Ride, que permet escollir el comportament i la duresa de la mateixa mitjançant un botó situat al panell central, entre molts altres elements.

MECÀNICA

El motor que hi trobem en l’Audi TT-S Roadster és el mateix que el que incorpora el seu germà, l’Audi S3 (i evidentment el mateix que trobem en el TT-S cupè). Es tracta d’un propulsor de dos litres turboalimentat que en el cas del TT-S genera 310 cavalls i 380 NM de parell. Amb aquestes impressionants xifres és capaç d’assolir el 0-100 km/h en tan sols 4,9 segons (5,2 en el cas de la versió manual)i arribar fins a uns impressionants 250 km/h de velocitat màxima, limitada electrònicament com sol ser habitual en els models alemanys.

La versió descapotable té un pes de 1545 quilos, una xifra elevada però que gràcies al potent motor no es nota en absolut, doncs l’entrega de potència és molt bona i de seguida s’assoleixen les velocitats màximes legals en carretera. El cert és que l’ús del control de velocitat és recomanable si no es volen excedir els límits ja que gairebé sense adonar-se’n la velocitat a la qual es pot arribar pot comportar més d’una multa.

Per acabar d’adobar el conjunt el TT-S disposa d’un escapament amb quatre sortides que té un so greu però que en cap moment arriba a ser molest, sinó que més aviat resulta addictiu. Associat al canvi de marxes automàtic S-Tronic és una autèntica delícia accelerar a fons i anar pujant velocitats, ja que en aquest procés ens acompanyarà, a part d’una entrega de potència contundent, un so molt atractiu de l’escapament i un petarrelleig molt característic provinent de les transicions entre marxes.

DINÀMICA

Audi ha deixat clar per activa i per passiva que els seus models no estan concebuts per practicar "drift", de manera que en les versions esportives l’ús de la tracció total -anomenada Quattro- és un clàssic en la marca dels quatre anells.

L’Audi TTS Roadster no falla en aquesta equació i incorpora la tracció total que confereix al vehicle un nivell d’adherència i aplom en carreteres revirades com pocs altres són capaços d’oferir. De fet, l’eficàcia del sistema Quattro ens va permetre fer la sessió de fotos passant per una zona asfaltada però completament plena de sorra degut a les ventades, evitant qualsevol pèrdua d’adherència en aquesta superfície.

No és estrany, doncs, que l’Audi TTS sigui un cotxe que es pot conduir molt ràpid però que al mateix temps aporta una sensació de seguretat i control de la situació molt elevada en tot moment. Permet fer revolts a altes velocitats i sortir accelerant a fons sense detectar cap pèrdua de tracció, ni tan sols si desconnectem les ajudes electròniques que vetllen perquè tot estigui sota control.

L’entrega màxima de potència i acceleració es pot sentir mitjançant el 'launch control' o control de sortida, que consisteix a aconseguir la màxima acceleració possible amb el vehicle aturat. Només cal desconnectar el control de tracció, escollir el mode seqüencial o “S” de la caixa de canvis, prémer el fre amb força i, quan estigui tot llest, prémer l’accelerador a fons. Aleshores el cotxe accelerarà fins les 4000-4500 revolucions aproximadament, moment en el qual haurem d’aixecar el peu del fre, i passat un petit instant notarem com els 310 cavalls catapulten el TTS, que va pujant marxes assolint els 100 km/h en 4,9 segons.

Així doncs, el TTS és un cotxe amb el qual es pot córrer molt per autopista –per això va com anell al dit les famoses Autobahn alemanyes- gràcies a una acceleració imponent i a la seva velocitat punta. I al mateix temps la tracció total dóna un nivell de control molt elevat en tot moment. Però com es comporta a les carreteres revirades? Doncs el cas és que el xassís està molt ben posat a punt i la rigidesa és molt bona per tractar-se d’un model descapotable, de manera que juntament amb una direcció directa i incisiva s’inscriu als revolts amb molta facilitat. La frenada és molt contundent i fàcilment dosificable –gràcies a uns frens amb discos ventilats de 338 mm davant i 310 mm darrere- i el comportament de la suspensió ajustable electrònicament evita qualsevol tipus de balanceig de la carrosseria.

De fet per practicar aquest tipus de conducció convé escollir el mode Dynamic per garantir el comportament més esportiu, ja que els altres modes de conducció Efficiency o Confort no aporten les mateixes prestacions. Això sí, tot i que el consum en un ús esportiu se situa fàcilment entorn dels 10-12 litres als 100 quilòmetres, és possible assolir registres de poc més de set litres si practiquem una conducció eficient per autopista, la qual cosa és molt destacable en un motor de 310 cavalls

Conclusió

Si hi ha un motiu pel qual l’Audi TTS Roadster no és a la meva plaça de pàrquiing és el seu preu. Els 63.990 euros que val, que arriben als gairebé 85.000 en el cas de la nostra unitat, suposen una despesa molt elevada per un cotxe que, això sí, és una autèntica meravella. El plaer de conduir a cel obert, de disposar d’una gran potència que permet circular molt ràpid i de manera divertida juntament amb l’alt nivell tecnològic de què disposa el TT-S el fan un model molt recomanable, sempre que sigui possible assumir-lo econòmicament. Com tots els descapotables de dues places, no és un cotxe pràctic, però és d’aquells que un vol conduir justament per això, per gaudir del plaer de conduir.