Volkswagen EcoRacer, quan el dièsel era el futur

Tot just ara fa vint anys, coincidint amb el Saló de Tòquio, Volkswagen va presentar el concept car o prototip EcoRacer, un vehicle de tipus roadster –descapotable, de tracció posterior i dimensions i pes continguts– que la marca va estar molt a la vora de portar a la producció. De fet, no és cap estranyesa que en aquells moments les marques generalistes presentessin models petits, esportius i descapotables. Opel fabricava un vehicle similar anomenat Speedster, Mazda, el famós MX-5 i Seat somiava amb models com el Bolero o el Tango. Però el que feia realment diferent el prototip de Volkswagen era el seu motor, una raresa que l’hauria convertit en un unicorn del món de l’automoció.

El Volkswagen EcoRacer era un vehicle impulsat per un motor dièsel 1.5 TDI de quatre cilindres i 136 CV. Aquest fet, que a hores d’ara ens sembla un disbarat majúscul, tenia el seu sentit ara fa vint anys, quan el dièsel semblava consolidar-se com el combustible del futur i els grans fabricants europeus treien pit a Amèrica o al Japó de l’eficiència dels seus propulsors dièsel. Fins i tot les administracions europees incentivaven la compra de vehicles dièsel per reduir les emissions de diòxid de carboni i mostrar al món el seu compromís amb la reducció d'emissions de gasos contaminants.

L’EcoRacer era un cotxe realment eficient, ja que gràcies a una carrosseria molt lleugera que feia un ús massiu de materials com la fibra de vidre o l’alumini i unes dimensions de tan sols 3,7 metres de llarg, podia homologar un pes de tan sols 850 quilos a la bàscula i un consum de carburant de només 3,4 l/100 km. Tot, amb una acceleració de 0 a 100 km/h de només 6,3 segons i una velocitat punta de 230 km/h. Un vehicle lleuger, ràpid i estalviador que hauria comportat un autèntic terratrèmol al mercat dels roadsters o descapotables biplaça lleugers.

Finalment Volkswagen va decidir no fabricar en sèrie l’EcoRacer, tot i la bona acollida de la crítica especialitzada i del públic generalista. El cost de fabricar aquest roadster amb motor dièsel hauria estat elevat tot i compartir alguns elements amb el Golf i el Passat del seu temps. El preu final de l'esportiu, doncs, hauria de ser forçosament car, i des de la cúpula del grup Volkswagen el veien com un possible competidor de l’Audi TT i poc alineat amb la resta de la gamma de Wolfsburg, que en aquells moments apostava de valent pels models d’alt rendiment GTI del Golf o el Polo, vehicles més econòmics de fabricar i amb més marge de benefici.

Curiosament, però, els enginyers de Volkswagen mai es van oblidar del tot d’aquest model, ja que va ser la base per a un altre model, anomenat XL1, que la marca alemanya sí que va arribar a fabricar. El Volkswagen XL1 era un esportiu petit, amb un motor dièsel de dos cilindres associat a un motor elèctric de 20 kW de potència i una bateria de 5 kWh de capacitat, i que la marca va comercialitzar l’any 2014. La marca en va fabricar unes 200 unitats, que es van vendre a un preu de 110.000 euros i que curiosament no han perdut valor avui dia, aquell roadster futurista s’ha convertit en un objecte preuat per als col·leccionistes.