En un moment de neguit econòmic per a una marca històrica com és Nissan, a l’Ara Motor hem volgut analitzar quins productes té el fabricant japonès al mercat per veure fins a quin punt la gamma actual pot ser capaç de revertir la delicada situació. Després de realitzar la prova del Nissan Juke –un model que acaba d’estrenar la seva segona generació i que ens va sorprendre positivament– ara és el torn de fer la prova del Nissan Micra, el petit model urbà que porta al mercat gairebé cinc anys.

Fa uns anys vam tenir l’oportunitat de provar el Micra en la seva versió Tekna, associada al petit motor de 0.9 litres i 90 CV, però en aquest cas hem escollit una versió superior de caire esportiu –anomenada N-Sport– i el motor gasolina més potent, d’un litre i 117 CV. Potser aquesta combinació no sigui la més demandada pel públic, però és molt útil per comprovar fins on és capaç d’arribar el fabricant nipó en el segment dels utilitaris.

DISSENY EXTERIOR

La versió N-Sport pren com a base l’acabat Acenta i hi afegeix nombrosos elements estètics per posicionar-se com l’acabat més esportiu de la gamma. Amb tot, no estem davant d’una versió realment esportiva, sinó del que seria un model FR a Seat o GT-Line a Peugeot.

A la seva part frontal, el Micra N-Sport disposa d’uns para-xocs amb motllures específiques i fars amb tecnologia LED, mentre que a la seva part lateral destaca especialment la seva altura rebaixada mitjançant una nova suspensió, les motllures decoratives i les llandes d’aliatge de 17 polzades en color negre.

Precisament és aquí on es poden veure més detalls específics de la versió esportiva N-Sport, ja que els vidres estan tintats i tant les llandes com els retrovisors disposen d’unes insercions estètiques que imiten la fibra de carboni. Finalment, a la part posterior destaca un para-xocs amb una motllura que també imita aquest material, un aleró específic i una sortida d’escapament cromada que, miraculosament en els temps que corren, és completament real.

El resultat final és força atractiu, perquè tot i que el Micra sigui un cotxe veterà en el segment, aquesta generació sempre ha disposat d’un disseny molt característic que el fa únic al mercat. No es tracta d’un utilitari més que es pugui confondre amb altres models, sinó que tothom que el veu sap que això és un Micra, i en aquest cas els detalls esportius fan que el disseny sigui molt més cridaner que el d’una versió normal.

El model N-Sport es pot escollir amb els colors negre, gris, vermell i el blanc de la nostra unitat de proves. I val a dir que la feina dels dissenyadors de la marca ha sigut prou bona, perquè personalment trobo que el cotxe té força caràcter tot i disposar d’un color blanc que acostuma a ser poc espectacular en versions de caire esportiu.

Això sí, no tot són aspectes positius en el disseny d’aquest Micra N-Sport. Si bé les insercions en símil carboni són de sèrie, l’acabat final i l’aspecte que tenen quan ens hi apropem no és el més ben treballat. I a més, com que les llandes són de 17 polzades i deixen entreveure molt el que hi ha darrere ens adonem que els frens posteriors són de tambor, un fet que trobo imperdonable en un utilitari que es vengui avui en dia, agreujat encara més pel fet que es tracta d’una versió amb pretensions esportives.

DISSENY INTERIOR

Molts dels rivals del Nissan Micra N-Sport tenen un disseny exterior atractiu amb detalls esportius, però habitualment al seu interior gairebé no es diferencien de les versions normals. En aquest sentit, Nissan ha volgut construir un habitacle que, tot i que en essència és idèntic al de les versions inferiors, equipa alguns detalls que el diferencien de la resta de models. El que més crida l’atenció són les insercions en Alcantara, material típicament associat als vehicles més prestacionals i que recobreix bona part del quadre de comandaments.

També resulten específiques d’aquesta versió les costures en color blanc, el mateix color que Nissan ha seleccionat per recobrir les sortides d’aire laterals. Tot plegat se suma a uns seients que continuen amb el mateix patró que el de la consola central: cuir, Alcantara i costures en color blanc, així com dues línies centrals en aquest color que aporten un toc esportiu molt interessant i que tenen continuïtat a les estoretes. La combinació entre comoditat i subjecció dels seients és força bona, i a més el reposacaps del conductor pot disposar opcionalment d’un sistema d’altaveus Bose.

Particularment m’agrada que aquesta versió disposi d’un petit reposabraços central entre els seients davanters i d’elements de confort i seguretat com la càmera posterior amb sensors d’aparcament, la clau intel·ligent o els alçavidres elèctrics a les quatre finestres, un element que fins fa poc no estava disponible ni com a opció. Aleshores, quins són els punts febles de l’interior d’aquest model? D’entrada destaca el fet que la instrumentació no pugui ser digital, un element cada cop més habitual en el segment. Però al cap i a la fi equipa un petit monitor central entre les dues agulles i en general el sistema ofereix molta informació i una bona lectura.

Amb tot, el que trobo més problemàtic és el fet que el navegador amb pantalla de 7 polzades s’hagi quedat un pèl antiquat –tot i l'última actualització al sistema d’infoentreteniment NissanConnect– i que el sistema de climatització només pugui disposar d’aire condicionat manual. La versió Tekna equipa el climatitzador automàtic, però en el model que ens ocupa no està disponible perquè, com he dit abans, pren com a base l’acabat Acenta.

HABITABILITAT

Que un cotxe es digui Micra ens hauria de fer preveure que el seu interior no serà el més gran del mercat. Sigui com sigui, l’habitabilitat d’aquest model és idèntica a la de la resta de la gamma, de manera que l’espai per a les cames és simplement correcte i la posició dels seients davanters fa que els peus dels passatgers de les places posteriors no vagin gaire sobrats d’espai.

Pel que fa a la plaça central, ens trobem amb la tònica general en el segment dels utilitaris: es pot fer servir de forma esporàdica, però ni el seient és massa còmode ni l’espai és excessiu. Continua sorprenent –perquè el model no ha canviat– que no existeixi cap punt de subjecció per agafar la mà ni un reposabraços central.

És a dir, que al Nissan Micra els dos ocupants de les places davanteres viatjaran amb total comoditat, els dos de les places posteriors viatjaran bé i el de la plaça central millor que només ho faci de forma ocasional.

Finalment, pel que fa al maleter, val a dir que la capacitat és prou bona, ja que cubica uns 300 litres ben aprofitables i ampliables a 1.004 litres si abatem els seients posteriors en disposició 60:40. Com es pot veure, l’habitabilitat del Nissan Micra no és de les més espectaculars del segment, però aquesta percepció canvia si tenim en compte que estem parlant d’un vehicle que tot just fa 3,99 metres de longitud, 1,74 metres d’amplada i 1,43 d’altura.

MOTOR

Que el Nissan Micra N-Sport és una versió amb pretensions esportives a nivell estètic ha quedat demostrat, però cal veure si també ho és a nivell dinàmic. I com veurem a continuació, en aquest apartat no resulta tan efectiu com en el del disseny, però millora el comportament de les versions normals. I és que Nissan va modificar el seu petit motor de 0.9 litres per un altre bloc tricilíndric d’un litre, que es pot escollir amb 100 o 117 CV de potència.

La versió N-Sport només es pot escollir amb el propulsor més potent, tot i que les diferències entre tots dos motors van més enllà d’una simple modificació electrònica: la injecció de la versió de 100 CV és indirecta, mentre que la de la versió de 117 és directa. A més, evidentment també canvia el parell disponible en les dues versions, ja que a la versió de 100 CV és de 160 Nm mentre que a la de 117 CV és de 180 Nm i pot arribar als 200 Nm en moments de plena acceleració mitjançant la funció overboost.

Una altra diferència és que aquest motor només pot anar associat a la caixa de canvis manual de sis velocitats, mentre que el de 100 CV també pot equipar un canvi automàtic. I en aquest sentit prefereixo el canvi manual en un cotxe amb esperit esportiu, ja que d’aquesta manera s’accentua la connexió entre la màquina i el conductor.

Com deia abans, el motor 1.0 DIG-T és un bloc tricilíndric. Però avui dia aquests tipus de propulsors estan molt ben treballats i no es perceben més vibracions que en un motor equivalent de quatre cilindres, tot i que no destaca per ser el que tingui el millor so o el que estigui més ben aïllat del mercat. Això sí, els enginyers de la marca han millorat el refinament del bloc de 0.9 litres, que transmetia més directament les vibracions a l’habitacle.

En línies generals, el motor del Nissan Micra N-Sport es mostra més viu que el de la majoria d’utilitaris, però sense acabar de proporcionar una sensació de motor molt potent. Entre les 1.000 i les 2.000 revolucions la resposta és força lenta, però a partir d’aquí mica en mica es va omplint de potència i de les 3.000 en endavant l’entrega de potència és força contundent, exactament allò que s’espera d’un motor de 117 CV que ha de moure un cotxe de 1.170 quilos. En definitiva, es tracta d’un propulsor que s’adapta molt bé al cotxe que el porta, però que no ofereix la típica sensació de ser més potent del que tocaria, cosa que és molt habitual en versions esportives.

Com a contrapartida, els consums poden ser força baixos si ens ho proposem. Partint de la base que aconseguir els cinc litres de consum que homologa la marca és pràcticament impossible, és possible baixar dels set litres combinant carretera, ciutat i autopista si no practiquem una conducció massa agressiva. Això sí, si volem extreure tota la potència del motor i divertir-nos per carreteres secundàries superarem amb facilitat els nou litres de consum.

DINAMISME

Aquest apartat el podria resumir en una sola frase: el xassís del Nissan Micra N-Sport està preparat per muntar un motor més potent que millori la seva resposta dinàmica. De la mateixa manera que passa amb el Juke que hem provat recentment, el Micra destaca per oferir una agilitat i una estabilitat que li permetrien disposar sota el capó d’un motor amb 130 o 140 CV sense gaires dificultats.

La direcció és directa i té un molt bon tacte, la suspensió és més aviat ferma i en revolts lents el cotxe es mostra molt apamat, més del que caldria esperar en un vehicle d’aquesta categoria. Això sí, trobo que el Nissan Micra N-Sport té dos punts negatius pel que fa al comportament. D'una banda, el fet que la suspensió redueixi l’altura de la carrosseria fa que el seu recorregut sigui més curt i, per tant, el cotxe sigui força rígid a l’hora de passar pels típics ressalts urbans; de l'altra, tot i que la frenada és efectiva, el tacte del pedal és una mica irregular, fet provocat pels citats frens de tambor a l’eix posterior.

Si aquests dos aspectes no suposen un problema insalvable, el Micra és una opció a tenir en compte perquè ens permet disposar de dos cotxes alhora: un urbà estèticament atractiu amb un bon maleter i un vehicle dinàmicament àgil amb el qual ens podrem divertir circulant per carreteres secundàries.

Tot i que la seva acceleració de 0 a 100 km/h no sigui la més ràpida del mercat (9,9 segons), dona la sensació de ser més ràpid del que realment és. I trobo que aquest és el seu gran èxit, que no necessita oferir unes grans prestacions per poder dibuixar un somriure a la cara del seu conductor.

Més enllà del comportament dinàmic, la resposta general del Nissan Micra N-Sport és l’esperable en un vehicle del segment B. Per autopista compleix amb nota pel que fa a prestacions, però es nota que no és el seu hàbitat natural, especialment en l’aïllament acústic. En canvi, per ciutat se sent realment còmode i com que té una longitud inferior als quatre metres és molt fàcil d’aparcar.

Conclusió

El Nissan Micra és un vehicle que compleix en gairebé tot i que encara pot resultar atractiu per a molta gent –especialment perquè el seu preu arrenca en 10.900 euros– però que alhora comença a necessitar una renovació, especialment veient la feina que ha fet la marca japonesa amb el nou Juke. La versió N-Sport és la més esportiva de la gamma i amb els descomptes es pot aconseguir a un preu reduït, però la marca japonesa no ho tindrà fàcil perquè la competència ve molt forta. Això sí, per a tots aquells que no busquin un cotxe excessivament digitalitzat i vulguin tenir un vehicle que es mostri tal com és, amb canvi manual i una bona connexió entre màquina i conductor, el Micra N-Sport pot resultar una opció a tenir molt en compte.