Ara fa gairebé un any vaig provar el MINI John Cooper Works Cabrio, la versió descapotable més radical fabricada mai pels d'Oxford. Però l'aparell que tenim entre mans no és un MINI qualsevol, ni tan sols un John Cooper Works més. Es tracta d'un model equipat amb el paquet estètic Montecarlo, un paquet estètic específic pensat per celebrar els 50 anys de la mítica victòria del MINI original a l'exigent ral·li del 1967.

Els grans canvis estètics d'aquest paquet commemoratiu inclouen les dues franges sobre el capó, adhesius que simulen una bandera de carrera sobre l'eix posterior i el sostre, el número 37 a totes dues portes (i és que aquest va ser el número assignat al MINI original al Ral·li de Montecarlo del 1967) i unes exclusives llandes de 18 polzades amb pinces de fre de pinça de quatre pistons vermelles i discos ventilats, que aporten una dosi extra de personalitat i emoció a un dels cotxes més bonics i especials que s'han fabricat mai.

Però l'element que probablement fa més il·lusió als nostàlgics i als amants de la marca d'Oxford són els llums antiboira davanters –que en realitat són les llargues, i no pas el sistema antiboira–, que emfatitzen l'estil retro d'aquest MINI.

Els interiors del MINI JCW mantenen els seients esportius de tipus baquet, inspirats en els de competició però amb un confort i una comoditat dignes d'un gran turisme. Aquests seients només es poden associar als MINI John Cooper Works i no es poden demanar en la resta de models i variants de la gamma.

A més, aquesta unitat disposava d'un sistema 'head-up display' i, tot i el seus aires 'vintage', el sistema d'infoentreteniment és plenament homologable als del segle XXI, gràcies també al seu sistema de navegador (compartit amb els BMW), a la càmera de visió posterior i als assistents d'aparcament.

En l'equipament tecnològic hi hem d'incloure també les motllures interiors cromades, una consola de dos colors i un volant especial, tot fabricat amb plàstics tous, cuir i pell, uns detalls i extres de què no disposen les versions de sèrie.

La diversió en un botó

El MINI John Cooper Works utilitza el motor benzina TwinTurbo de 2 litres de cilindrada que ofereix 231 CV i 320 Nm de parell, associat en aquest cas amb un canvi manual de sis velocitats que ens permet una connexió molt directa i poc filtrada amb el motor. És una delícia interactuar amb el motor mitjançant la palanca de canvis, molt precisa i de curt recorregut, que a més ens fa el doble embragament de manera automàtica fent-nos creure millors pilots del que realment som.

El fet diferencial d'aquesta edició especial és un aparell que s'acciona pitjant dues vegades el botó i que converteix aquest MINI JCW en un autèntic cotxe de carreres: allibera tota la fúria del motor –que no és poca– i desconnecta alguns dels sistemes de control de tracció del cotxe. I és aleshores quan comença la festa: el motor rugeix amb ganes de menjar-se l'asfalt, i el pedal d'accelerar i l'embragatge s'endureixen en la mateixa mesura que la direcció per convertir aquest simpàtic anglès en un autèntic monstre. Això sí, una placa ens recorda que aquest mode de conducció no està pensat per fer-ne ús a les carreteres convencionals, sinó per atacar el crono en un circuit.

Sí, ja ho sé: el MINI no deixa de ser un petit utilitari de tracció davantera. Però probablement, i aquí reconec que no deixa de ser una opinió compartida amb altres persones però un pèl subjectiva, el MINI John Cooper Works és el 'hot hatch' més esportiu, dinàmic i divertit del mercat. Fer un recorregut quotidià amb aquest petit aparell esdevé divertit, especial i únic, un gloriós reguitzell de sensacions d'aquelles que avui dia ja no es troben amb facilitat quan ens posem al volant.

Aquesta diversió, energia, potència i exclusivitat té un peatge, que són els consums de carburant. Un dipòsit de gasolina de 98 octans pot ser que no us duri gaire, sobretot si us deixeu seduir pels atributs d'aquest cotxe. Circulant a ritmes legals i tenint una certa cura de l'accelerador és difícil baixar dels 8,5 o 9 litres, i esprémer la personalitat amagada d'aquest aparell pot suposar mitjanes de consum d'uns 14 o 15 litres. Res que no pugui assumir i esperar el comprador d'aquesta mena de vehicles.

MINI Cooper SD, l'opció per sumar quilòmetres

Potser us enamora l'estètica única i exclusiva del MINI, i també us agrada tenir prou potència sota el pedal de l'accelerador per circular amb agilitat i sense haver de patir en les incorporacions i els avançaments però no necessiteu un aparell per anar al circuit el cap de setmana, sinó un cotxe més racional, apte per a un ús diari i sumar quilòmetres sense fer-vos un forat a la butxaca.

El MINI Cooper SD és la resposta a aquesta necessitat. D'entrada ha de quedar clar que no soc en absolut gaire partidari dels motors dièsel, sobretot en cotxes d'un cert tacte esportiu. Però un cop més els enginyers britànics i alemanys fan que hagi d'empassar-me els meus prejudicis sobre aquest tipus de motors.

El propulsor dièsel de 2 litres de cilindrada ofereix uns més que suficients 170 CV i 360 Nm de parell (sí, la variant SD té 40 Nm més que la JCW) gestionats per una caixa de canvis automàtica de sis velocitats. Aquest Cooper SD és realment eficaç en tots els usos que en vulguem fer (ciutat, autopista i carretera de revolts) amb una mitjana de consum sorprenentment baixa, de poc més de 5 litres, que pot pujar a poc més de 6 en cas d'atacar un port de muntanya o conduir a foc durant un tram prou llarg.

Com a contrapartida, el Cooper SD, tot i oferir extres com el 'head-up display' i la pantalla multimèdia central, no pot disposar dels seients específics de les variants JCW. Per contra, la nostra unitat, equipada amb el paquet JCW, disposava de tot l'equipament del model prestacional de gasolina. Això sí, segueix oferint les mateixes cotes d'habitabilitat –escassa als seients posteriors– al maleter (211 litres de capacitat).

Conclusió

Tots dos cotxes ofereixen sensacions úniques al volant, exclusivitat sobre l'asfalt i una alta qualitat de materials. Si volem un cotxe per a un ús més esportiu i passional, el John Cooper Works és probablement la millor opció del mercat, però si patiu per les seves xifres de consums i heu de fer un nombre de quilòmetres significatiu, el Cooper SD no us defraudarà.

Preus

Cap dels dos cotxes és gaire econòmic. El MINI John Cooper Works bàsic costa 32.500 euros, però la nostra unitat de prova superava els 40.000 euros. El MINI Cooper SD, per la seva banda, costa 30.150 euros, però amb el paquet Driving Assitant, el selector de modes de conducció i el paquet JCW –que l'iguala en equipament al model de gasolina– s'enfila fins als 36.000 euros.