Espanya és un dels estats de la Unió Europea amb un percentatge més baix de matriculacions de cotxes elèctrics, al voltant del 5% sobre el total des de ja fa alguns anys. Per incentivar les matriculacions de vehicles elèctrics, el govern espanyol ha desenvolupat el programa Moves, un pla d’ajudes i incentius als compradors de cotxes elèctrics que ha generat maldecaps a molts usuaris i que té un temps d’espera al voltant d’un any i mig entre la compra del vehicle i el cobrament de les ajudes i subvencions.

Aquest mes d’abril el Congrés dels Diputats ha convalidat el nou decret que regula el pla Moves III durant aquest any. El pla estarà en vigor fins al 31 de desembre del 2025 i comptarà amb una dotació de 400 milions d’euros per a l’adquisició de vehicles elèctrics, híbrids endollables i de pila de combustible d’hidrogen, així com per a la instal·lació de punts de recàrrega, però la seva gestió correspon a les diferents comunitats autònomes. A Catalunya, aquest pla està gestionat per l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) i es dirigeix als compradors particulars, empreses i diferents administracions públiques d’àmbit local, però encara no ha obert el tràmit de les sol·licituds, ja que Catalunya encara no ha rebut la transferència pressupostària assignada.

Les ajudes del pla Moves III

Els compradors particulars d’un vehicle elèctric o electrificat (turismes, furgonetes o motocicletes) poden sol·licitar una ajuda a la compra de fins a 7.000 euros i una subvenció de fins al 70% del cost total de la instal·lació d’un punt de recàrrega, que pot arribar al 80% en cas que la població del beneficiari tingui menys de 5.000 habitants.

Si un comprador particular vol adquirir un turisme elèctric, el pla Moves III preveu un incentiu de 4.500 euros, que poden arribar als 7.000 euros en cas que s’acompanyi del desballestament d’un vehicle de combustió de més de set anys d’antiguitat. Ara bé, el beneficiari de l’ajuda té un llindar màxim de 45.000 euros per demanar l’ajuda (els cotxes amb un preu superior a aquest no poden demanar subvencions), una xifra que creix fins als 53.000 euros si el vehicle nou té vuit o nou places. Les furgonetes tenen un llindar de preu de 66.250 euros, i les motocicletes elèctriques, de 12.500 euros.

En el cas de les furgonetes elèctriques, tots els compradors particulars poden optar a un incentiu a la compra de 7.000 euros, que pot arribar als 9.000 euros en cas d’aportar una furgoneta perquè es desballesti. Per acabar, les motocicletes elèctriques tenen una ajuda de fins a 1.100 euros, que poden arribar als 1.300 euros en cas d’acompanyar-la amb el desballestament d’una moto antiga.

A aquestes ajudes cal sumar-hi un descompte obligatori de com a mínim 1.000 euros que ha d’exercir el concessionari on adquirim el cotxe elèctric o la furgoneta elèctrica, però aquesta obligació no afecta en el cas de compra d’una motocicleta elèctrica. Per acabar, els compradors d’un vehicle elèctric també poden afegir una deducció màxima de 3.000 euros a la seva declaració de la renda corresponent a l'any imputable en l’exercici de compra del vehicle, i de 600 euros com a màxim en cas d’instal·lació d’un punt de recàrrega.

Un procediment enrevessat amb repercussions a la declaració de la renda

En altres països europeus els descomptes vinculats als fons europeus són immediats i els gestiona directament el concessionari o el fabricant del vehicle elèctric amb les administracions competents, però en el cas espanyol el procediment és un punt més enrevessat. L’arquitectura del sistema d’ajudes dissenyat a Espanya fa recaure la responsabilitat de les tasques burocràtiques al comprador, ja que és l’usuari qui compra el vehicle per l’import fixat per posteriorment adreçar-se al gestor autonòmic i iniciar els tràmits administratius pel cobrament de les ajudes i subvencions. Cada autonomia té un fons assignat provinent d’Europa i gestionat pel ministeri d’Indústria, cosa que genera algunes disfuncions difícils d’explicar, com ara l’esgotament d’aquests fons en algunes comunitats autònomes mentre d’altres encara mantenen romanent i no exhaureixen totalment els recursos provinents de la Unió Europea. Entre d'altres, aquesta realitat s’explica pel fet que l’únic òrgan interlocutor amb la Unió Europea pel tractament i la justificació dels fons destinats a la compra de vehicles elèctrics és el ministeri d’Indústria i Turisme. Això no deixa cap marge de negociació o interlocució real als governs autonòmics per dimensionar els recursos i agilitzar els tràmits administratius a les necessitats reals de les persones que volen comprar un vehicle elèctric.

Per als compradors, aquest procediment administratiu consisteix en emplenar un seguit de documents i adjuntar factures i certificats mitjançant una plataforma electrònica per a la seva validació per part dels tècnics de la Generalitat. El procés, que en alguns casos pot tenir una durada de més de dotze mesos –tot i que les diferents administracions asseguren que el temps mitjà d’espera és d’entre tres i sis mesos–, pot allargar el cobrament de l’ajuda i que acabi arribant quan ja fa un any que s'ha adquirit el vehicle, especialment si comprem el vehicle elèctric durant l'últim semestre de l’any natural. Aquesta realitat pot provocar també alguns problemes amb Hisenda, ja que alguns compradors i beneficiaris de les ajudes del pla Moves no declaren aquesta subvenció en la seva declaració anual, sobretot si el cobrament de les ajudes ha estat en un any natural posterior al de la compra del vehicle, cosa que origina no pocs requeriments per part dels tècnics i inspectors d’Hisenda.

Els ajuts econòmics rebuts pel pla Moves han de tributar com a “guany patrimonial que no deriva de la transmissió d’elements patrimonials” a la casella 301 de la declaració de la renda, i se suma a la base general de l’IRPF, tributant en el tram percentual que pertoqui segons els ingressos de la persona beneficiària. A tall d’exemple, una persona que ingressi fins a 35.000 euros anuals hauria de tornar el 30% de l’import rebut pel pla Moves III. Si aquesta persona declarant hagués rebut una ajuda de 7.000 euros, hauria de tornar 2.100 euros en la seva declaració anual.

Malgrat que existeix cert consens per part de les associacions de fabricants, venedors i per la immensa majoria de compradors al voltant de la necessitat d’avançar cap a un model d’ajudes i subvencions que realment incentivin la compra d’un vehicle elèctric, el cert és que la Moncloa no té previst modificar el disseny de l’arquitectura per als fons europeus destinats a la descarbonització del parc mòbil.