BarcelonaElon Musk és un empresari atípic i un punt impacient, i des del seu entorn afirmen que aviat perd l'interès pels seus projectes i iniciatives ja engegats per afrontar-ne de nous, en una cursa sense aturador que obre nous horitzons, projectes i reptes empresarials, personals i polítics. De fet, Tesla semblava ser la nineta dels ulls de l’empresari d’origen sud-africà entre els anys 2017 i 2020, fins que les seves prioritats empresarials van passar a ser la companyia espacial Space X i la xarxa social Twitter, que va rebatejar amb el nom de X. No és cap secret que durant els últims mesos Musk ha estat més atent a la seva carrera política a l’administració Trump que no pas a les seves empreses, cosa que –entre altres motius– explica en bona part la davallada del valor borsari de Tesla, del 43%, durant els últims dos mesos de cotització. Però hi ha més raons darrere d'aquesta crisi.

A continuació explicarem cinc de les claus que han contribuït al procés de decreixement de la companyia, que sembla haver entrat en una espiral de caiguda lliure aquest 2025.

Una gamma de cotxes curta i envellida

Tesla compta amb una cartera de producte molt curta, amb només quatre cotxes a la venda que ja fa alguns anys que estan al mercat: els Model 3, Model Y, Model S i Model X. El gruix de les vendes de la marca es concentra en els Model 3 i Model Y, que sumen pràcticament el 90% del total. 

El Model 2, un projecte de cotxe urbà econòmic i assequible amb un preu base d'uns 25.000 dòlars, hauria de completar la gamma de Tesla i convertir-se en un producte de consum de masses, però ja ha incomplert tots els calendaris d’implementació i a hores d’ara és possible que mai arribi a entrar en producció. Aquesta realitat farà que Tesla perdi el lideratge del segment de cotxes elèctrics aquest mateix any a favor dels fabricants xinesos emergents com BYD, que han sabut aprofitar la gran davallada de vendes de Tesla, que els últims informes situen al voltant del 70% a tot el món.

Problemes de qualitat i seguretat

El gran taló d’Aquil·les de Tesla durant els últims anys ha estat la seguretat. Diverses entitats, com l’IIHS (Insurance Institute for Highway Safety) dels mateixos Estats Units o la TÜV (Technischer Überwachungsverein) alemanya han publicat informes que assenyalen deficiències i mancances en matèria de seguretat i fiabilitat dels cotxes de Tesla, especialment relacionades amb el sistema de conducció autònoma Autopilot i la qualitat de fabricació i de manteniment del seu producte. 

Marxa de talent i pèrdua d’imatge de marca

Al llarg d'aquest últim any Tesla ha perdut dos dels seus millors dissenyadors, David Imai i Bernard Lee, que eren a la companyia des del 2011 i que són els autors de productes d’èxit com el Model 3 i el Model S. Són els responsables d’haver generat una imatge de marca pròpia, moderna, estilitzada i minimalista que ha servit per conquerir grans quotes de mercat.

A aquesta pèrdua de talent cal sumar-hi la davallada en la percepció de la imatge de la marca a causa dels posicionaments polítics d’Elon Musk, que ha incidit de manera decisiva en la caiguda de la venda de cotxes nous. Tesla ha passat de ser considerada una marca innovadora, disruptiva i ecològica que despertava simpaties i trobava possibles clients preocupats pel medi ambient, la sostenibilitat i la justícia social, a ser una marca associada amb Donald Trump i les tendències polítiques més conservadores dins i fora dels Estats Units.

El desastre del Cybertruck

A hores d’ara ja és molt evident que Tesla no és capaç de vendre la seva camioneta distòpica. Durant els últims anys només ha estat capaç de matricular unes 10.000 unitats a tot el món, molt lluny de les optimistes previsions d’Elon Musk. El Cybertruck és un vehicle objectivament estrany que es troba en un segment –el de les camionetes– on el perfil de comprador (especialment als Estats Units) no és gaire procliu a models disruptius i futuristes. La magnitud de la tragèdia és tan gran que Tesla ha hagut d’aturar la producció d’aquesta camioneta per evitar saturar el mercat amb un producte que no pot vendre ni amb generosos descomptes comercials.

Guerra d’aranzels

La guerra comercial que amenaça l’horitzó de la indústria automobilística mundial és un fre més per a Tesla. Els aranzels fan encarir el preu de les matèries primeres que Tesla necessita per fabricar els seus productes, cosa que augmenta els costos i incideix sobre el preu final del producte. Caldrà veure els efectes que la guerra comercial iniciada per l’administració Trump pot tenir sobre les gigafàbriques que Tesla té a la Xina i a Alemanya, alhora que sembla enterrar definitivament la possibilitat d’obrir una nova factoria a Mèxic, un dels projectes estrella de la marca per a aquest 2025.