La recuperació de denominacions comercials és una pràctica força habitual en el món de l'automoció: ho ha fet Seat amb el Toledo, Volkswagen amb el Scirocco, Alfa Romeo amb la Giulia… i ara Fiat amb el Tipo.

La denominació inicial del Tipo era Aegea quan va ser presentat al Saló de l'Automòbil d'Istanbul l'any 2015, però aquest nom només es va conservar al mercat turc. Per a la resta del món es recuperava la denominació Tipo en un model que al començament va ser presentat com a berlina compacta però que poc després incorporaria a la gamma una carrosseria de cotxe compacte i una de familiar.

De la mateixa manera que va fer Fiat amb el Tipo als anys 80, les tres carrosseries disponibles –en aquella època la versió sedan s'anomenava Tempra, i la familiar, Tempra Weekend, encara que bàsicament eren el mateix cotxe– aporten una gran versatilitat al model, que pot ser escollit per un sector ampli del públic en funció de les seves preferències. Així, Fiat augmenta notablement les possibilitats de venda respecte a l'anterior model compacte que va oferir, el Bravo, que tot i recuperar la denominació d'un compacte anterior d'igual forma que fa el Tipo no va arribar a comptar amb carrosseria sedan o familiar.

La pretensió de Fiat és la d'oferir un model assequible, ben equipat, amb un disseny atractiu i un preu ajustat. En aquest sentit no podem esperar una llista de preus pròpia de models 'low cost', però de la mateixa manera la qualitat general i les motoritzacions tampoc són les típiques en models 'low cost'.

Disseny exterior i interior

En general estem acostumats que els fabricants italians enamorin el públic amb els seus dissenys elegants i esportius, però en el cas del Fiat Tipo aquest fet no passa. Això no vol dir que el cotxe no sigui atractiu a la vista, però la pretensió de Fiat d'arribar a un gran nombre de mercats ha portat com a conseqüència un disseny molt "europeïtzat" del seu model compacte, sense gaires estridències però que no desentona en cap aspecte.

El frontal està presidit per una graella amb tocs cromats i unes llums diürnes amb tecnologia led que allunyen la imatge del Tipo d'un model senzill. En la versió més equipada (anomenada Lounge) les llandes de 17 polzades són de sèrie, i la part posterior –que és la part que es diferencia en les tres variants de carrosseria– sembla més gran del que realment és degut al fet que no compta amb la cada vegada més habitual caiguda del sostre que es fa servir per intentar assimilar el disseny del cotxe al d'un cupè.

A més els fars posteriors, que tenen un disseny similar al d'un bumerang, tanquen un conjunt que, com dèiem, no aconseguirà captar l'atenció de curiosos en parar en un semàfor però que compleix de sobres amb allò que es reclama d'un vehicle d'aquestes característiques.

Un cop a dins ens tornem a trobar amb un cotxe complidor, que no vol situar-se en la categoria dels compactes 'premium' però que no denota en cap moment similituds amb els models més econòmics del mercat. La presència de plàstics tous, comandaments al volant i una bona disposició de tots els comandaments reguladors del climatitzador es veuen coronats per la presència d'una pantalla tàctil ben situada a la part superior del quadre de comandaments (de 5 polzades en la versió bàsica i de 7 en la versió més equipada) amb el sistema de connectivitat UConnect que permet connectar l''smartphone' fàcilment, la qual cosa juntament amb la presència de la connexió USB i l'auxiliar completen un bon sistema multimèdia.

Per incorporar el navegador haurem d'afegir un paquet que equipa també la càmera de visió posterior amb un preu de 495 €, i encara que no es pugui dir que el sistema de navegació tingui un mal funcionament –perquè els mapes són en tres dimensions i la precisió de les indicacions és correcta– resulta molt poc intuïtiu i una mica confús a l'hora de moure's pels menús principals, ja sigui per introduir una nova destinació o configurar la ruta.

Per contra, el funcionament d'un element aparentment tan senzill com el control de velocitat és magnífic, i els botons situats al volant permeten ajustar la velocitat desitjada amb molta facilitat i sense haver de treure les mans del volant en cap moment, la qual cosa s'agraeix tenint en compte que habitualment aquest element es manipula a altes velocitats.

Potser, però, el punt més fort del compacte dels de Torí és l'habitabilitat interior, ja que l'espai a les places posteriors és molt bo i a més ofereix un enorme maleter de 440 l de capacitat, xifra superior a la de rivals directes com l'Skoda Spaceback, que n'ofereix 415.

Mecànica

La gamma de motors està formada per dos propulsors de benzina amb 95 i 120 CV i dos de dièsel també amb 95 i 120 CV, als quals s'afegeix una variant del propulsor més potent de benzina que funciona també amb GLP. La nostra unitat (1.6 MultiJet dièsel de 120 CVs i 320 NM de parell) associada a l'equipament més complet té un preu de partida de 21.390 €, però el mateix nivell d'equipament associat al motor més econòmic de benzina (1.4 de 95 CV) parteix de 17.490 €, un preu molt ajustat i que aconsegueix una gran relació preu-equipament.

Pel que fa al propulsor que ens ocupa, el cert és que els 120 CV que distribueix suposen potència més que suficient per afrontar tot tipus de conducció, ja sigui per ciutat, carretera o autopista. Es tracta d'un motor molt elàstic que té una gran complicitat amb la caixa de canvis manual de sis relacions de manera que no cal estar contínuament canviant de marxa per guanyar velocitat, amb la qual cosa les recuperacions són força bones.

Potser l'aspecte menys destacable és que els consums s'allunyen massa de les xifres homologades. Segons la marca en conducció extraurbana, el consum és de 3,3 l, dada molt optimista tenint en compte que en condicions reals de circulació per autopista el consum voltava els 5 l als 100 km. De la mateixa manera, el consum mixt és de 3,7 l segons les dades proporcionades per Fiat i a la pràctica, tot i baixar dels 6 l, era habitual trobar consums de 5,7 l. Amb tot, la xifra és prou bona tenint en compte que les prestacions són més que correctes.

Dinamisme

El Fiat Tipo és un cotxe concebut per a un ús diari, que pot portar el seu propietari cada dia a la feina de la mateixa manera que serveix per afrontar un viatge llarg amb la família. Així doncs, no és d'estranyar que el comportament dinàmic no sigui el millor entre tots els compactes, però en cap cas és la pretensió que han tingut els enginyers de Fiat. Tot i això, el Tipo no desentona especialment en carreteres revirades i permet afrontar els revolts amb seguretat i solvència, però ningú s'hi ha de decantar si busca un gran comportament dinàmic sinó que ho ha de fer si busca un confort de marxa elevat i una suspensió còmoda.

En aquest sentit el Tipo és un cotxe que permet fer quilòmetres gairebé sense que els seus ocupants se n'adonin, la qual cosa és un gran atribut en un model tan ample pensat per viatjar. A més, en entorns urbans equipa la ja coneguda funció City que incorporen habitualment els models de Fiat i que reforça l'assistència de la direcció per maniobrar de manera còmoda a la ciutat.

Conclusió

El Fiat Tipo és un d'aquells productes ben fets que tenen atributs més que suficients per atreure l'atenció de les persones que no busquin els models típics però que tinguin un pressupost ajustat. No és que 21.490 € representin un preu gaire baix, però en relació amb la resta de compactes resulta molt competitiu tenint en compte que l'equipament és molt complet i les prestacions del seu motor dièsel resulten més que correctes. I si ens conformem amb la versió més econòmica de totes, per 16.490 € tenim accés a un compacte molt polivalent.