LA GUANTERA
Barcelona

Curses online, la 'metadona' virtual dels addictes a la gasolina

Els pilots de motor aprofiten aquests dies per practicar amb simuladors

Dani Juncadella amb el simulador que te a casa  seva / ARA Zoom

"M'ho passo molt bé, i més si guanyo. Però les celebracions postcursa són molt diferents amb l'streaming... Apagar l'ordinador i després anar a la cuina a fer-te un plat de pasta té menys glamur que la ruixada de xampany al podi...", tuiteja Charles Leclerc, guanyador de dos dels tres Grans Premis virtuals que s'han fet recentment, ara que no hi ha la possibilitat de celebrar competicions reals.

La Fórmula 1 és una de les especialitats que, davant la situació, ha promogut les anomenades sim-races, com es coneixen les curses de l'àmbit dels e-sports, o jocs en línia a través de la xarxa.

La primera prova va ser el GP de Bahrain, que es va fer en substitució de la cursa que s'havia de disputar al Vietnam, ja que el circuit de Hanoi encara no està disponible en el joc que serveix per a aquestes competicions. El guanyador va ser el xinès Guanyu Zhou, que corre a la F2 i fa de pilot de desenvolupament per a Renault F1. Després s'han disputat les curses d'Austràlia i la Xina, que s'ha adjudicat el monegasc de Ferrari, com hem dit, contra pilots professionals del món virtual, altres rivals de la graella de la F1 i algunes celebrities convidades, com el porter del Real Madrid Thibaut Courtois. La pròxima cita de les sis programades, que duren la meitat que una de real, serà el GP d'Holanda el 3 de maig.

Deu dels millors pilots de la graella al segon MotoGP Virtual de l'any, que va guanyar Alex Márquez Zoom

Deu dels millors pilots de la graella al segon MotoGP Virtual de l'any, que va guanyar Alex Márquez / MOTOGP

Com ha fet Liberty Media amb la F1, Dorna també ha promogut les seves curses de MotoGP en línia. La primera es va fer a sis voltes al traçat de Mugello, amb victòria d'Àlex Màrquez entre els deu participants, tots habituals del campionat real, entre ells el seu germà Marc, cinquè. La segona va agafar l'escenari del Red Bull Ring, on el guanyador va ser Pecco Bagnaia. La principal novetat aquí va ser la participació de Valentino Rossi, setè, que amb 41 anys està menys avesat a practicar jocs de simulació que les generacions de rivals més joves. D'aquí dues setmanes faran la tercera, a Jerez, coincidint amb la que havia de ser l'arribada del campionat a Europa, i amb deu pilots –un per equip– en cadascuna de les tres categories del certamen, que ja utilitzaran l'última versió del joc oficial de MotoGP, la del 2020.

I com aquests campionats, la majoria dels del món del motor també han creat les seves versions virtuals, que produeixen una mena d'efecte placebo a l'espera que tornin les proves reals. És el cas del WTCR, per a turismes; el mundial de ral·licròs, que va començar diumenge passat, quan s'havia de fer l'estrena real de la temporada a Montmeló; la Fórmula e, que després d'un test a Mònaco comença oficialment aquest cap de setmana; la Nascar americana, que en la primera convocatòria va reunir gairebé un milió i mig d'espectadors; o el mundial de ral·lis, el WCR, que utilitza el joc Dirt Rally 2.0 de Codemasters, del qual han despatxat més d'un milió de còpies.

Hi ha marques com Skoda o Porsche que organitzen els seus propis campionats, per al públic en general contra els seus pilots més destacats.

Visió del pilot des d'un simulador Zoom

Visió del pilot des d'un simulador

La història ve de lluny

Els primers jocs per ordinador van néixer a Califòrnia a començaments dels setanta. Vint anys després saltaven a l'online amb la popularització d'internet. "Bàsicament, podem dividir els simuladors de conducció en tres grans grups", explica el ceretà Santi Torres, que és un dels locutors de sim-races més coneguts de l'Estat. Narra curses de resistència, de la V8 australiana, la Nascar o la Indy des del 2015, quan va començar amb l'asturià Alfonso Rodríguez a través de la pàgina Mundo GT.

"Els jocs d'arcade són més fàcils, menys agressius que els que s'utilitzen per les sim-races. Després hi ha els simuladors, com els de la Nascar o la Indycar, força semblants als que utilitzen els equips en la vida real. Els més populars són R-Factor i i-Racing. I entremig hi ha els jocs simcade, que són els més populars per l'online, com el joc oficial de la F1 d'EA Sports, o el famós Gran Turismo", apunta Torres des de Puigcerdà.

Fa poc que ha sortit a la venda, precisament, l'última versió del joc oficial de la F1, amb una "Michael Schumacher deluxe edition" que permet fer servir quatre cotxes –un Jordan, dos Benetton i un Ferrari– dels que va pilotar l'alemany.

Les principals plataformes de difusió d'aquests jocs acostumen a ser –a més de YouTube i algunes cadenes de pagament– Twich, que el 2014 va passar a ser propietat d'Amazon per 735 milions d'euros, i i-Racing, amb milions d'usuaris cada dia.

Segons un estudi de l'empresa Newzoo, els e-sports podrien superar en espectadors i ingressos esdeveniments com la SuperBowl o la final de la Champions. Abans de la crisi del covid-19 aquesta mateixa empresa estimava que la facturació dels e-sports en general podria arribar als 1.500 milions d'euros aquest any.

Eina o distracció per als professionals?

Els requeriments per ser un pilot de curses online, segons Torres, són: "Disposar d'un volant, d'un seient tipus bucket i d'un ordinador. A més del joc, lògicament. Tot plegat per menys de 1.500 euros, per començar".
Alguns pilots professionals, com el barceloní Albert Costa, que aquest any és, amb un Lamborghini oficial, un dels grans favorits al campionat GT World Challenge Europe –les antigues Blancpain Series– disposen de l'ajuda d'alguns fabricants, que li cedeixen material. D'altres, com el motorista Aleix Espargaró, tenen al garatge de casa simuladors força professionals, que poden arribar a superar els 20.000 euros.

Els germans Màrquez passen el confinament junts a la casa que tenen a Cervera, jugant algunes estones amb una PlayStation 4, gens sofisticada en comparació amb els altres dos casos esmentats. L'Aleix explica a l'ARA que no només fa e-races: "També jugo a altres jocs, com el Call of Duty o el FIFA". El Marc, per la seva banda, comenta que amb el confinament "ara jugo més estones que abans, però com el meu germà no només amb el joc de MotoGP".

El nivell de dedicació dels dos germans contrasta amb el de Costa, que confessa que es passa "entre 8 i 10 hores al dia preparant el campionat SRO, que seria l'equivalent al que faig en la realitat". Costa, que entrena tant com els gamers professionals cada dia, porta ficat en aquest món des del 2008, "per poder preparar les curses que havia de fer en circuits on no havia rodat mai abans".

Aquest és el Bentley que Souceck porta al campionat Sirio e-Sports Zoom

Aquest és el Bentley que Souceck porta al campionat Sirio e-Sports / ARA

Els Márquez no segueixen cap campionat en concret, tret de les curses organitzades per Dorna.

Des de la seva casa a Lugano (Suïssa), Jorge Lorenzo ens explica: "Ara ja no jugo ni amb la Play. Per a mi, utilitzar aquests simuladors sempre és millor que no fer res. No deixa de ser un entrenament per als reflexos... Dones gas, frenes, canvies de marxes com si anessis dins d'un cotxe real. Però aquí no pots experimentar les inèrcies, els canvis de pes, les forces G, l'acceleració i les frenades... Per a mi aquesta pràctica és més útil per als pilots de cotxes, que són vehicles més estàtics que les motos, i per tant aquests simuladors s'assemblen més a la seva realitat que a la nostra".

Potser per això Marc Márquez ens mostra un cert escepticisme: "Serà interessant veure si quan tornem a la normalitat les e-races mantindran l'interès que desperten ara o no. Però si segueixen amb aquest creixement segurament es crearan més campionats".

El madrileny Andy Soucek, que porta un parell d'anys vivint a Barcelona, creu que aquestes curses "són una oportunitat per a pilots que no poden competir en la vida real per acostar-se al nostre món professional, i viure'l des de la seva perspectiva".

Això és justament al que li va passar al seu paisà i amic Lucas Ordóñez, que a començaments del 2000 va poder convertir-se en pilot oficial de Nissan –i córrer proves com les 24 hores de Le Mans– gràcies a la seva victòria contra 25.000 participants en un campionat internacional promogut per PlayStation amb el joc Gran Turismo, que tenia com a premi entrar a formar part de la GT Academy.

Dani Juncadella, que viu a Dublín (Irlanda), té un equipament valorat en 13.000 € amb el qual corre diversos campionats. El guanyador del GP de Macau té molt prestigi també en el món de les curses online, que per a ell "poden ser una alternativa al kàrting o a les fórmules d'iniciació, ja que són molt més assequibles, i als professionals ens ajuden com a entrenament mental".

Espargaró, però, no creu que aquest món pugui ser una "amenaça" per als professionals: "Són un simple entreteniment, que està bé però que no té res a veure amb conduir un vehicle de debò en una cursa real. Això sí, et fan mantenir despert, amb l'esperit de competició latent, i t'ajuden a aprendre nous circuits".

Fa pocs dies un usuari de Twitter, que signa com a Siscu McRae i és professor d'autoescola a Sabadell, feia el millor resum per diferenciar aquesta mena de competicions de les reals: "Quan vaig a un tram de ral·li frueixo del moment fins i tot si em poso d'esquena a la carretera quan passen els cotxes. Les curses de debò són soroll, són olor, són sensacions. I això no hi ha cap simulador que ho reprodueixi".