LA GUANTERA
Motor Proves 05/04/2014

Primavera: compte amb els esternuts

i
Josep Lluís Merlos
4 min

Fa uns anys vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una conversa impagable. Acabava de fer una entrevista a Carlos Sainz i el pilot madrileny em va demanar si el podia acostar en cotxe a un hotel on hi havia Miguel Induráin, que estava corrent la Volta a Catalunya. Era primavera i vam trobar el ciclista estirat en una llitera on li feien un massatge després de l’etapa del dia. Em van cridar l’atenció els esternuts espasmòdics que feia; però no estava refredat: tenia asma al·lèrgica. El cas és que Sainz també patia d’això, i als trams llargs dels ral·lis, quan s’havia de concentrar en els revolts per on passava, la disminució del parpelleig -per la tensió de la competició- feia que els ulls li quedessin irritats. Tots dos van començar a parlar sobre això, sobre els efectes de la primavera, i patien perquè la utilització dels medicaments més eficaços per combatre aquestes molèsties -com ara els dilatadors bronquials- donen positiu en un control antidopatge. Increïble que dos dels millors representants de l’esport mundial d’aquell moment patissin per una malaltia que, a mi, em va espatllar la infància.

Segons un estudi de l’Institut Mapfre de Seguretat Viària, cada any moren més de cent persones a les carreteres espanyoles a causa de les al·lèrgies, que, en aquesta època de l’any, provoquen molt malestar als que les pateixen. La falta de pluges o la contaminació són factors que amplifiquen els efectes de la pol·linització.

Hi ha una dada que ho diu tot: esternudar cinc vegades per minut conduint un cotxe que va a 120 quilòmetres per hora suposa circular més de 600 metres sense que el conductor tingui un control absolut del vehicle.

A l’Estat vuit milions de persones es veuen afectades per les malalties que es deriven d’aquestes afeccions: rinitis, conjuntivitis, asma bronquial...

Els antihistamínics

Per controlar les al·lèrgies els antihistamínics han estat els medicaments més utilitzats. Però en alguns casos poden provocar somnolència. Una persona sota els efectes d’alguns antihistamínics pot patir somnolència al volant, amb el perill que això implica. A més, la capacitat per prendre decisions mentre conduïm -un avançament, un canvi de carril, la interpretació d’un senyal de trànsit...- queda alentida. La ingesta d’aquests medicaments pot fer que el risc d’un accident de circulació sigui semblant al d’algú que condueixi amb 0,5-0,6 grams d’alcohol a la sang. I la combinació d’aquests fàrmacs amb l’alcohol pot multiplicar-ne l’efecte sedant.

Està demostrat que en un metre cúbic d’aire de l’interior d’un cotxe pot haver-hi vuitanta mil milions d’elements que poden provocar al·lèrgies. A dins d’un vehicle els elements contaminants que poden provocar aquesta mena de reaccions poden arribar a nivells de concentració sis vegades més grans que els que trobem a l’aire lliure.

Des de fa temps, els cotxes ja van equipats amb filtres per protegir-nos del pol·len. Però cal substituir-los cada vint o vint-i-cinc mil quilòmetres, sobretot si circulen per indrets molt contaminats o polsegosos. Aquests filtres porten un material de fibra sintètica carregada amb electricitat electrostàtica, que reté el pol·len, la pols, les espores, els fongs, els fums i altres partícules. A més, també hi ha cotxes que porten filtres de carboni actiu que atrapen els gasos nocius i les olors.

Recomanacions als al·lèrgics per conduir

  • Portar les finestres del cotxe tancades, sobretot si circulem per llocs polsegosos, o amb molta vegetació.
  • Netejar el vehicle sovint, especialment per dins. Hi ha llocs especialitzats en neteges exhaustives dels interiors on fan servir màquines vaporitzadores per sanejar les tapisseries de tela.
  • Evitar conduir al capvespre o a la matinada, que són les hores de màxima concentració de pol·len.
  • No aparcar en llocs humits.
  • Començar els tractaments amb antihistamínics 2 o 3 dies abans de començar un viatge; els efectes sedants van disminuint a mesura que el cos s’adapta a la medicació.
  • Utilitzar aires condicionats i climatitzadors equipats amb filtres especials antipol·len.
  • Viatjar sense mascotes a l’interior del cotxe (el pèl que deixen és nociu per als al·lèrgics...), tot i que és una llàstima!
  • Tancar el botó de recirculació de l’aire, per evitar l’entrada de l’aire de l’exterior.
  • Optar per cotxes elèctrics, que no necessiten aire per a la combustió.

Hi ha cotxes per als al·lèrgics?Des de fa anys, els fabricants d’automòbils tenen el que ells anomenen un nas. Són persones amb el sentit de l’olfacte molt desenvolupat, com els que s’encarreguen de dissenyar perfums. Aquests especialistes oloren el cotxe quan està en la fase de preproducció per detectar si alguna flaire dels seus components pot resultar ofensiva per a algun dels seus usuaris. Ford, per exemple, porta temps treballant en un sistema informàtic que permeti saber en tot moment quins són els nivells de pol·len, tant a l’interior del cotxe com a l’exterior.

De moment, i a l’espera que això ho apliquin als models de sèrie, ens haurem de conformar sabent quines són les informacions oficials sobre els nivells de contaminació, que també defineixen amb precisió els valors de pol·linització que hi ha a cada moment.

Materials com el làtex, present als plàstics del cotxe, o el crom, gairebé ja no s’utilitzen per la reacció que poden provocar en persones especialment sensibles.

stats