Peu esquerre. Així és com es denomina la tècnica de conducció esportiva que consisteix a frenar amb el peu esquerre mentre a la vegada accelerem amb el dret per tal de no perdre motricitat en el cotxe. Assimilar aquest ús simultani dels dos peus és fonamental per a moltes especialitats, sobretot per als ral·lis i més si són sobre superfícies lliscants. La relació continuada amb el pilot Isidre Esteve fa que, per les seves aptituds, moltes vegades oblidem que no té mobilitat des del pit en avall.

Tan normalitzat és aquest tracte que, quan em va convidar a pujar amb ell al buggy que fa servir per competir, me'n vaig oblidar completament i, entusiasmat pel seu pilotatge, li vaig preguntar si utilitzava la tècnica del peu esquerre. L'Isidre es va quedar sorprès i em va mirar estranyat. A l'instant em vaig adonar de la meva errada i, amb la màxima naturalitat que vaig poder, em vaig tornar a interessar -com si res- per si utilitzava la tècnica del gas i el fre a la vegada. Mostrant-me els comandaments adaptats que porta al volant, el d'Oliana m'ho va confirmar. M'havia oblidat que només pot conduir amb les mans.

I és que, si pujar en un cotxet d'aquestes característiques ja és tota una experiència, fer-ho amb algú de les condicions de l'Isidre Esteve encara és molt més emocionant. I salvatge.

El Polaris RZR XP 900 és el buggy que aquest lleidatà il·lustre fa servir per competir als ral·lis totterreny del campionat espanyol. Aquesta mena de vehicles van néixer com a adaptació de turismes per anar per la sorra; després han anat evolucionant en dos camins diferents. D'una banda hi ha els ATV, que barregen idees del món dels quads amb el dels cotxes, i que tenen una finalitat més aviat industrial, professional.

I d'una altra banda, els buggys purs, com aquest, bàsicament destinats a la competició i al lleure. I dins d'aquesta segona categoria encara podríem distingir entre els grans buggys artesanals, propulsats per potentíssims motors de cotxe -com el que pilotava Carlos Sainz a l'últim Dakar-, i d'altres, com el que avui ens ocupa, que duen motor de moto, més petits i a un preu més assumible. Aquí, el volum d'aquest mercat és pràcticament testimonial i la majoria d'unitats venudes estan destinades a fer curses.

Pujar al Polaris és complicat, perquè cal cargolar-se entremig de la gàbia que forma l'arc de seguretat per prevenir de lesions en cas de bolcada. Però una vegada a dins, la instal·lació al seient -el bàcquet- és còmoda.

La sensació més forta que produeix aquest vehicle és, sense ser molt potent, la seva acceleració i, sobretot, la motricitat. Sempre està amb tracció, sigui com sigui la superfície per on passi. La capacitat de transmetre tota la (poca) potència que té, sense perdre'n gens ni mica, el converteix en una mena d'eruga diabòlica que s'enganxa a terra com un llimac que corre com un esperitat. Això és possible gràcies als seus diferencials i, sobretot, a una suspensió independent de llarg recorregut que adhereix el cotxe com una paparra al sòl, que el xucla com una sangonera.

L'Isidre no va tenir pietat dels meus ronyons. Però el Polaris sí. Tot i que l'hereu de Cal Petit va anar sempre a fons, buscant cada bot, cada salt, cada minicinglera, la capacitat d'absorció dels amortidors feia sentir-nos com si anéssim sobre una estora de seda. Quina joguina, noi!

FITXA

• PREU: 22.900 €
• MOTOR: 875 cc, 4 t
• POTÈNCIA: 88 CV
• DIRECCIÓ: Assistida electr.
• CANVI: Automàtic
• ACCELERACIÓ: 0 a 56 en 3,8 s
• TRACCIÓ: 4x2 o 4x4
• PES: 693'5 kg
• MIDES: 341 x 162 x 184 cm.