Probablement el passat ral·li de Mèxic passarà a la història com un dels més caòtics i amb una organització més pobre dels últims anys. El llarg viatge de Guanajuato a la capital D.F., per disputar una especial-espectacle sense ànima per la monumental plaça del Zócalo (Plaça de la Constitució) tan sols es pot entendre des d'un punt de vista merament econòmic i polític, turístic fins i tot si ens avenim a la tesi més promocional. I és que la tornada dels vehicles a Guanajuato per carretera es topà amb un accident que tallà la via de comunicació durant llargues hores, cosa que provocà l'anul·lació de les dues primeres especials del divendres al no arribar a temps els vehicles al parc d'assistència. Un despropòsit que vist amb perspectiva posa de relleu que si el Ral·li de Mèxic vol donar continuïtat en properes edicions a aquest viatge al D.F. tindrà que tenir plans alternatius i no basar-ho tot a una carta. La broma va eliminar quasi bé 75 quilòmetres contra el cronòmetre.

En la vessant estrictament competitiva el ral·li es presentava com un test de primer ordre a les noves màquines del WRC. Primera prova sobre terra i primera incursió en altura pels nous motors. El mundial arribava amb Jari-Matti Latvala (Toyota) líder del certamen, molt motivat, però conscient que a Mèxic no podria optar per el triomf al ser, per reglament, l'encarregat de netejar els trams durant la primera etapa. De fet, la prova era propícia per a aquells pilots que donada la seva classificació general partissin d'una posició allunyada com, per exemple, Thierry Neuville (Hyundai) o Kris Meeke (Citroën). Res més lluny de la realitat.

Els primers trams se'ls repartiren, precisament, ambdós pilots marcant registres destacables enmig del caos regnant que copava totes les preocupacions dels enginyers dels equips. Doncs tots, absolutament tots els vehicles, patien en aquests primers compassos de la prova problemes de motor: pèrdues de potència, augments descabellats de la temperatura... mals d'altura. Fins i tot alguns com el propi Latvala van gaver de rodar bona part del dia amb el mode d'enllaç per no agreujar la problemàtica. Enmig del caos, deia, Kris Meeke agafà les regnes de la prova amb un petit marge sobre Sébastien Ogier (M-Sport), l'home més regular de la temporada, i sobre Thierry Neuville que intentava sobreposar-se als problemes que afectaven a tots els Hyundai en carrera. De fet el càntabre Dani Sordo (Hyundai) patia de valent per finalitzar l'etapa del divendres i en una decisió que posteriorment seria retirada pels comissaris se li imposava una penalització de 10 minuts per entendre que, donat que un dels trams no el pogué finalitzar, no finalitzà tampoc la etapa. A posteriori se li retirà la sanció però les opcions de l'espanyol en la prova mexicana ja no eren propícies, doncs en el tram incomplet se li atorgà un temps estimatiu a més de 2 minuts del millor temps marcat, aleshores, per Meeke.

Potser aquesta injustícia (així ho calificà Sordo) l'esperonà en la següent jornada. Sordo i Martí començaren a marcar temps destacables durant els trams del matí i mostraren que sense problemes mecànics haurien estat amb ritme suficient per lluitar en places de podi. Independentment, la jornada del dissabte serví per demostrar que si bé Citroën havia viscut un autèntic calvari a Monte-Carlo i Suècia a Mèxic era just el contrari. Kris Meeke i Paul Nagle refermaren la seva posició en el liderat i deixaren vista per sentència la prova. Un missatge clar a aquells que els donaven per morts en un dels inicis més esbojarrats del campionat mundial de ral·lis, més encara després d'un ral·li impecable i sense imprecisions, la millor versió del britànic.

Però Meeke és Meeke, deixeble del desaparegut Colin McRae, i com el seu mentor sempre fa bona aquella expressió tan nostrada de 'no diguis blat fins que és al sac i ben lligat'. Durant la disputa de la última especial de la prova, la 'Power Stage', que atorga punts extra pels cinc primers classificats, Meeke va patir una sortida de pista que per intervenció divina tan sols li costà un grapat de segons però no suficients per perdre la victòria. Una sortida de pista en un gir rapidíssim a dretes després d'un salt que portà al C3 WRC a saltar un marge i anar a espetegar en un pàrquing (error gravíssim de la organització) de vehicles pels aficionats. Tal com baixà tornà a pujar i salvà els mobles del què podria haver estat una greu hecatombe per la marca del doble chevron.

La 'Power Stage' fou a parar a mans de Thierry Neuville que si bé allarga la sequera de victòries de Hyundai suma els seus primers punts de la present campanya amb el seu tercer graó del podi (obviant “Power Stages”). Sébastien Ogier, per la seva banda, conscient del mar de dificultats que assolaven la prova mexicana decidí jugar intel·ligent i assegurar la segona plaça, fet que el catapulta novament al liderat del mundial. Paper que més o menys calcà el finlandès Latvala finalitzant en una treballada sisena posició. Enmig, darrere de Neuville, acabà el company d'Ogier Ott Tänak i el neozelandès Hayden Paddon que també aconseguia puntuar com a Suècia. Sordo era vuitè.

El WRC-2 comptava en aquesta prova amb pocs representants però no per això fou una bassa d'oli, al contrari, tots els implicats volien treure petroli del seu viatge transatlàntic. La lluita fou brutal i sense treva entre l'oficial d'Skoda Pontus Tidemand, a la postre guanyador (com en el passat ral·li de Suècia), i l'oficial de M-Sport Eric Camilli. El suec s'imposà després d'uns últims trams de traca i mocador. Completà el podi el mexicà Benito Guerra Jr. també a bord d'un Skoda Fabia R5. Qui fora campió del P-WRC (mundial de producció) l'any 2012 tindrà un programa esportiu com déu mana després d'uns anys sense suport suficient passant a engrassar la nòmina de pilots de la segona divisió mundial.

Propera aturada, Còrsega

La pròxima prova del mundial serà el cap de setmana del 6 al 9 d'abril. El campionat retorna a Europa i ho farà, per primer cop, sobre l'asfalt pur i dur, abrasiu i assolellat de l'illa de Còrsega. Una prova per a puristes que buscarà fer honor al mot que la precedeix: el ral·li de les 10.000 corbes. I que guanyaren grans pilots com Jean-Claude Andruet, Bernard Darniche o Didier Auriol. Podrà Sordo repetí el triomf que obtingué l'any 2012 quan la prova no puntava pel mundial? Mai havia estat més probable que enguany.