La Fórmula 1 és la principal competició de l'automobilisme mundial. Enguany acull un total de 24 curses arreu del món, el rècord absolut de proves disputades en un sol any. I, malgrat que sempre es parli de l'estrès que això genera als mecànics, pilots, tècnics i personal de cadascun dels equips, el que sovint no es té tan present és el repte majúscul que suposa per als operadors logístics que treballen a la Fórmula 1.

Des de fa vint anys l'empresa DHL és l'encarregada de traslladar arreu del món les prop de mil tones de material que necessiten els equips i organitzadors per poder disputar una cursa, i en molts casos tota aquesta càrrega ha de realitzar milers de quilòmetres en pocs dies. Però, malgrat tot, la Fórmula 1 persegueix objectius de sostenibilitat i neutralitat de carboni. Així doncs, la pregunta és evident: com es pot intentar fer compatible la sostenibilitat amb el fet d'haver de transportar tones i tones de material arreu del món?

El transport menys contaminant

Estem molt acostumats a sentir parlar de les emissions contaminants, de les etiquetes mediambientals o del CO2, però gairebé sempre aquests conceptes van associats als vehicles privats o, com a molt, al transport per carretera. No es parla tant (com a mínim al sector de l'automoció) de les emissions contaminants d'altres tipus de transport, com el marítim i l'aeri. I, malgrat que sigui cert que un vaixell contamina molt més que un cotxe o un camió, també permet desplaçar moltíssimes més tones de càrrega que qualsevol altre mitjà de transport.

És per aquest motiu que la Fórmula 1 intenta, sempre que sigui possible, fer servir el transport marítim per desplaçar la part principal de la càrrega que ha de moure entre cada Gran Premi. Normalment, els vaixells transporten els boxs, els motorhomes i elements semblants, molt voluminosos i pesants però que no són totalment importants pel que fa a la competició. Per la seva banda, els avions són els encarregats de traslladar els elements més valuosos dels equips: els cotxes.

Així, els monoplaces fan més de 130.000 quilòmetres cada any parcialment desmuntats als avions Boeing 777 que DHL hi destina expressament i que, en comparació amb els antics Boeing 747 (de quatre motors en comptes dels dos del 777), redueixen les emissions de CO2 en un 17%. Però un cop arriben a destinació tant els avions com els vaixells cal finalitzar el transport de tot el material fins als circuits. I d'això, evidentment, se n'encarreguen els camions.

300 camions

Val a dir que a l'hora de transportar les prop de 50 tones de material que cada equip ha de traslladar d'un circuit a un altre es fan servir avions quan els desplaçaments són notablement llargs, però quan les curses es disputen a Europa en la majoria dels casos es fan servir camions per a gairebé tot. Sí, fins i tot en les setmanes en què hi ha dues curses seguides, tenint tan sols un marge de temps que va des del mateix diumenge de Gran Premi (un cop finalitzada la prova) fins al dijous següent.

Actualment, l'empresa nord-americana DHL fa servir uns 300 camions, dels quals fins fa uns mesos 18 funcionaven amb biocombustibles. Concretament estem parlant del combustible drop-in HVO 100, format a partir de primeres matèries renovables de base biològica obtingudes d'olis i greixos usats, com per exemple l'oli de cuina. Doncs bé, amb motiu de l'últim Gran Premi de Catalunya, DHL va anunciar que augmentava la xifra de camions que fan servir biocombustibles de 18 a 37, un increment notable i que ajuda l'empresa logística a aconseguir l'objectiu de ser completament neutra en carboni, previst per l'any 2030.

Perquè cal tenir en compte que cadascun d'aquests camions, que poden transportar fins a 40 tones i recórrer 3.500 quilòmetres per cada dipòsit de 1.000 litres, redueixen les emissions de CO2 en un 83% respecte dels que fan servir combustible dièsel convencional. Per si algú es pregunta de quina manera poden omplir el dipòsit en països amb infraestructura limitada, cal saber que DHL situa estratègicament diversos camions cisterna durant els recorreguts per poder fer combustible dues o tres vegades.

Sigui com sigui, encara queda un llarg camí per recórrer. Ja no només per arribar a les emissions zero que DHL vol aconseguir l'any 2050, sinó també a nivell de planificació interna de la Fórmula 1. Afegir cada cop més curses ajuda a augmentar l'espectacle i els ingressos, però també l'estrès de tot el personal dels equips, la pressió logística i les emissions contaminants. Potser es podria començar per una cosa tan senzilla com evitar incongruències al calendari, perquè per exemple enguany després dels Grans Premis d'Imola (Itàlia) i Mònaco, la Fórmula 1 es va desplaçar fins al circuit Gilles Villeneuve (Canadà) i després passar per Catalunya.