“A l'Hostal Punta Marina, de Tossa, vaig conèixer un japonès desconcertant, que no s'assemblava en cap aspecte a la idea que jo tenia formada d'aquesta mena d'orientals”. Així és com comença el conte “La invasió subtil”, de Pere Calders, i així és com ens podíem haver sentit si fa uns anys haguéssim coincidit amb Takahisha Fujinami quan va començar a viure a Catalunya, precisament a aquesta localitat de la Selva.

Fa pocs dies, en ocasió del Trial de Portugal, l'última cursa del campionat mundial del 2021, el pilot japonès de l’equip Montesa-Honda va posar punt final a la seva trajectòria professional en el món del trial. El pilot de Mie, de 41 anys, n’ha passat 26 en aquesta modalitat, de la qual va arribar a ser campió del món el 2004. Les xifres assolides en aquesta dilatada trajectòria són espectaculars: rècord de participacions en curses del mundial (355), 168 podis, 34 victòries i set subcampionats mundials; a més de cinc títols del Japó, entre el 1995 i el 2001. En el terreny de les proves indoor, el "Fuji" ha sigut subcampió del món en una ocasió, amb una victòria i 36 podis en 139 curses. Una bestialitat.

“Abans de començar a córrer en moto, quan feia Trialsin, el seu pare apareixia als diferents indoor que es feien per Espanya, amb una furgoneta carregada de nens japonesos perquè es fixessin en el pilotatge dels Tarrés i companyia, i anaven ben drets a cop de bastó”, recorda el veterà periodista Pere Flores, que en aquells temps acostumava a fer de speaker en moltes d’aquelles curses.

Fujinami va debutar al mundial el 1996, a Navacerrada, quan només tenia 16 anys. Un curs més tard, a Talheim (Alemanya), es va convertir en el pilot més jove capaç de guanyar una cursa del campionat internacional. Durant vint temporades consecutives sempre ha acabat entre els cinc primers del certamen. I, encara aquest any, gràcies a la victòria al Trial d’Itàlia, ha aconseguit ser el més veterà en obtenir un èxit d’aquesta dimensió.

“Trobar un company, en l’esport que sigui, que durant quinze anys hagi estat al teu costat com a professional, és molt difícil”, explica Toni Bou, el millor pilot de la història d’aquest esport. “Per tot això, per a mi el Fuji és molt més que un company d’equip; és un veritable amic. El trial el trobarà molt a faltar perquè com a esportista sempre ha sigut un xou, i com a persona és immillorable”, afegeix el de Piera.

Després de córrer al Japó amb Beta, Fujinami sempre ha sigut pilot de Montesa-Honda al mundial, i això li ha permès tenir aquesta vinculació tan directa amb Catalunya, on viu des que va venir a Europa i on es pensa quedar en el futur amb la família, amb tres fills que viuen a la Bisbal d’Empordà, per on van en moto. “No tinc clar si es voldran dedicar a això”, explica Fujinami tot recordant que el seu pare el collava “com un autèntic samurai” si no feia bé les coses. “Ara, per sort, els temps han canviat i jo no tracto així els meus fills”, diu.

“Encara recordo els crits dels aficionats catalans quan em veien per primera vegada amb la Montesa fent les zones. Tots cridaven: gas, gas...” I d’aquí va venir el malnom pel qual es coneix aquest esportista: Fujigas. De bon començament va tenir interès a parlar en català, idioma que entén i domina perfectament. El va interioritzar tan aviat i de forma tan natural, que quan feia un fiasco en alguna zona non-stop els seus renecs eren més propis d’un carreter local que no pas d’un nouvingut oriental com ell. “No escriguis quin era el meu renec predilecte, si no, et fotran fora del diari”, diu mentre l’entrevisto.

Encara no té clar què farà d'ara endavant, però no es vol moure d’aquí: “Ja hi porto més de la meitat de la meva vida, i la meva família és totalment catalana. Però sàpigues que si plego només és perquè ja no puc guanyar el Toni. Tot és culpa del Toni (Bou)”, apunta rient mentre comenta que encara no sap com va poder acabar l'última zona a Gouveia: “En els últims metres no veia re, perquè l’anava fent i em van venir al cap tots aquests anys i no podia parar de plorar”.

Fujigas va competir un any contra Jordi Tarrés, i durant vuit temporades va acompanyar Dougie Lampkin, fins que va arribar Toni Bou. “D’alguna manera, el Fuji ha treballat per a mi abans que per a Montesa, i per tot això no puc estar-li més agraït”, destaca Bou. Sobre això, Fuji diu: “Al trial la gent és amiga de debò; això no és com als Grans Premis”. Mirant enrere, aquest japonès català recorda que va ser l’últim campió mundial amb una moto de dos temps. L’adaptació als motors de quatre temps no va ser fàcil, i va patir una mica fins a obtenir bons resultats amb aquestes motos. “El trial ha de canviar el reglament actual. És massa complicat. I ha de mirar cap a la moto elèctrica. Fer trial amb una moto elèctrica serà més factible que fer curses de velocitat”. Trobarem a faltar la simpatia de Fujigas a les curses, un japonès que ens va envair d’una manera gens subtil.